La primera nit de temporal deixa intransintable la barra del Trabucador

La primera nit de temporal de Llevant ha deixat parcialment coberta d'aigua marina i ha convertit en intransitable la barra del Trabucador, al Delta de l'Ebre. Tot i que la major intensitat de l'episodi s'espera a partir d'aquest dimarts a la tarda, amb onades que podrien superar als cinc metres, l'embat marí i els corrents de fons ha obert ja alguns canals, de fins a 0,5 metres de profunditat, comunicant la mar amb la badia dels Alfacs. El trànsit rodat fins a les salines només és possible amb tractor en aquests moments. L'episodi arriba just quan encara el Ministeri per a la Transició Ecològica efectua els treballs de reforç de l'istme amb sorres arran de l'afectació pel temporal Gloria de l'any 2019.

Infosa, l'empresa que explota les salines de la punta de la Banya, ha decidit ajornar el tràfic de camions i busca una solució alternativa perquè els treballadors puguin arribar a les instal·lacions.

De moment, segons l'assessor ambiental de l'empresa, Cristian Jensen, l'istme «no s'ha trencat», malgrat l'existència de diversos «microtrencaments» al llarg dels seus vuit quilòmetres de longitud. Tot i això, l'accés és únicament factible amb tractor. «Fins i tot, ara és impossible amb els quatre per quatre», ha indicat. De fet, un dels vehicles que transportava dos responsables de l'empresa ha quedat encallat aquest dimarts al matí en un dels canals de la barra del Trabucador.

La previsió és que a partir d'aquest dimarts per la tarda el temporal de Llevant pugui arribar al seu màxim potencial, amb onades que podrien superar els cinc metres i importants corrents de fons. «Això podria afectar estructuralment alguns punts i podria fer falta maquinària per restaurar el Trabucador, però estem a l'expectativa de veure com queda quan baixi el suflé d'aquest temporal», ha subratllat.

El nou episodi d'inundació arriba just mentre el Ministeri per a la Transició Ecològica continua les tasques de reforç de l'istme amb 150.000 metres cúbics de sorra procedents de la punta de la Banya. Una actuació que, segons Jensen, difícilment permetrà recuperar la capacitat de resiliència de l'espai, molt tocada després del pas del Gloria i el Filomena. «És una quantitat relativament petita en comparació amb el que un d'aquests temporals va arribar a moure. El Gloria van ser diversos milions i el Filomena centenars de milers», apunta.

»Abans del Gloria, el Trabucador feia 200 metres d'amplada, ara està a uns 50 o 80. Això vol dir que està a un 25% de resiliència del que estava», apunta Jensen, que reclama una aportació molt més gran de sorra. Això, assenyala, permetria conferir a la badia dels Alfacs una «estructura de resiliència» per evitar l'entrada del mar als camps d'arròs, mantenir l'activitat dels productors de mol·luscos i preservar uns valors naturals endèmics de la badia -com les nacre- que sense el Trabucador es perdrien.