Miravet, sentinella sobre l'Ebre

La millor perspectiva del poble de Miravet –i, per descomptat, per fer-ne una fotografia digna de publicar– es té des de l'embarcador de lo pas de barca. Des d'aquest punt, a tocar de l'aigua, el visitant té una perspectiva que engloba tot allò que és el poble: un llogarret que sembla despenjar-se avall pel turó, amb una església singular per la seva arquitectura i dimensions, i tot plegat coronat amb un castell d'aparença clarament inexpugnable.

Des d'aquest punt, i abans de pujar cap al Cap de la Vila, val la pena aturar-se a contemplar el mateix pas de barca, si és que coincideix que l'embarcació es troba a la riba miravetana. Aquesta nau és l'única que queda a l'Ebre funcionant per la força de l'aigua. L'embarcació la formen dos llaguts units per una plataforma amb capacitat per transportar fins a sis tones de pes. I, encara que pugui semblar una atracció turística, no ho és: gràcies a ella, els cotxes s'estalvien fins a vint quilòmetres de carretera. Que la distància més curta entre dos punts és la línia recta és una evidència que se sabia ja al segle XII, quan apareix documentat aquest transport.

La visita a Miravet fa pujada, perquè el destí final de viatger és el castell templer que s'alça al capdamunt de la vila, dominant el curs del riu i el territori del voltant. Encara que s'hi pot arribar amb cotxe, val la pena i fer el trajecte caminant, perquè d'aquesta manera es passa per racons com lo Salt, des d'on es té una perspectiva excepcional sobre el meandre de Tamarigar, anomenat així perquè compta amb una de les extensions de tamarius més grans de Catalunya. Una mica més amunt, al pati de l'Església Vella, hi ha un altre mirador, el de la Sanaqueta, amb vistes també excepcionals sobre l'Ebre. L'Església Vella és un temple monumental construït on antigament hi havia la mesquita, perquè Miravet és d'origen musulmà. Després de la conquesta d'aquestes terres per part de Ramon Berenguer, l'any 1153, el poble i el castell que els primers habitants havien aixecat van ser entregats a l'ordre del Temple, que els van convertir en la seva possessió més preuada a la corona d'Aragó. Els cavallers de la creu i l'espasa van viure una època de gran esplendor fins que l'ordre va ser acusada d'heretgia i traïció. El castell de Miravet va ser l'últim bastió on van resistir fins que es van acabar rendint, al cap d'un any de setge. El Castell és ara un testimoni viu de tota aquella època, que si bé ha estat reformat i reconstruït, manté encara bona part de l'estructura templera. Se'n poden visitar els patis i estances com el refetor, les cavallerisses o l'església romànica.

La bellesa de Miravet va atraure el pintor barceloní Joaquim Mir, que va pintar el poble en prop de quaranta treballs, i el qual també apareix referenciat arreu del poble.