Els Mossos investiguen l'intent de suïcidi del menor autista a la Ràpita

Els Mossos d'Esquadra investiguen l'intent de suïcidi d'un menor de 15 anys, amb un grau lleu d'autisme, el passat 20 de febrer al llançar-se des del balcó d'un quart pis a la Ràpita i que, segons la família, era víctima de burles al col·legi. Segons han informat a EFE fonts properes al cas, quan els Mossos van rebre l'avís que el menor s'havia precipitat pel balcó, van obrir una investigació en la qual tot apunta que es va tractar d'un intent de suïcidi, si bé les causes encara no s'han pogut concretar. El pare del menor, que va revelar dilluns el que va passar a través de les xarxes socials, va afirmar que el seu fill no era víctima «directament» d'assetjament, més enllà de les burles que rebia a l'escola. De fet, en el marc de la seva investigació, en el qual han pres declaració a l'entorn del menor, els Mossos no han trobat fins ara altres indicis que apuntin a l'assetjament més enllà d'aquestes burles, segons les fonts.

Tot i que aquest cas del menor a la Ràpita va transcendir dilluns, va passar un dia abans de l'intent de suïcidi de dues bessones a Sallent el 21 de febrer en un cas en què, un dels desencadenants, van ser els problemes d'identitat de gènere i assetjament escolar que patia una de les menors, la que va morir, que havia demanat al seu entorn que li diguessin Ivan. L'altra germana va resultar ferida greu.

En el cas de la Ràpita, el menor «miraculosament ha sobreviscut a una caiguda de 14 metres», però té «braços, cames i dues costelles trencades, a més de dues vèrtebres fracturades » i «ja porta vàries cirurgies», segons va detallar dilluns el seu pare a les xarxes socials. Segons el progenitor, abans de llançar-se, el noi va deixar escrit que no volia viure «en un món on la mala gent és aplaudida i les persones sensibles, nobles i de bon cor sempre tenen les de perdre». El pare considera que el seu fill no era víctima «directament » d'assetjament, tot i que creu que «hi ha moltes maneres de fer sentir malament les persones i tot suma» i, en aquest sentit, precisa que el menor era víctima de burles i d'expressions com «aquest nen és un raret, mira'l com es mou, no es relaciona amb ningú». «I així estava completament sol dia rere dia, a l'hora del pati, a la biblioteca, per no rebre burles», explica el pare, que afegeix: «fins que arriba un dia en què la seva ment lògica diu: què faig jo aquí, ja no em queden moments de felicitat».

L'entitat No A l'Assetjament Escolar (NACE), que atén cada curs uns 500 casos d'assetjament a tota Espanya, ha exigit polítiques «valentes» que «actuïn des de la prevenció i no quan el mal ja està fet» perquè «moltes vegades és irremeiable». Carmen Cabestany, la presidenta de NACE, ha afirmat que «la gent no sap què està passant a les escoles», on l'assetjament «està a l'ordre del dia i hi ha situacions gravíssimes», i per això ha demanat «consciència a tota la societat sobre la magnitud del problema». Sobre els protocols que hi ha als centres educatius davant aquests casos, ha dit que, per a la seva implementació, els centres «han de comptar amb participació externa», ja que els col·legis «gairebé mai reconeixen que hi ha assetjament». Cabestany també ha demanat «més formació sobre assetjament per als professors, més informació a les famílies i més transparència» sobre els casos, i demanà una conscienciació social «que transcendeixi l'àmbit educatiu» i que passi «per estaments judicials, polítics i sanitaris».