Un any de presó per piular un vídeo del Brasil acusant falsament a MENA d'agredir una mestra
La tortosina accepta els fets i no ingressarà a presó si paga 900 euros de multa i fa un tractament contra delictes d'odi
Una dona ha acceptat aquest dimarts un any de presó, 900 euros de multa, cinc anys d'inhabilitació per a ofici educatiu, esportiu o de lleure i un programa de tractament contra els delictes d'odi per haver publicat un vídeo a Twitter on assenyalava menors immigrants sols com a autors d'una agressió a una mestra, tot i que el vídeo era del Brasil. La fiscalia demanava inicialment dos anys de presó i 6.480 euros de multa, però ha rebaixat la petició, que la defensa ha acceptat, i no ha calgut celebrar el judici a l'Audiència de Barcelona. La dona ha estat condemnada per un delicte d'odi per discriminació relativa a la nació o origen nacional amb l'agreujant de difusió a internet.
Gràcies al pacte de conformitat amb la fiscalia, la dona, que és pensionista, podrà pagar la multa en 12 mesos i se li suspèn l'ingrés a presó si no delinqueix durant dos anys.
Segons ha admès l'acusada, que ara viu a Tortosa, ella mateixa va difondre a Twitter des de Sant Joan Despí (Baix Llobregat) un vídeo que mostrava joves violents i assegurava que eren menors migrats sols en un centre espanyol. En realitat les imatges estaven gravades a Brasil i no tenien res a veure amb els menors que arriben a l'Estat. Segons la fiscalia, la investigada pretenia, amb aquest vídeo «difós indiscriminadament», vincular un cas d'actes vandàlics amb aquest col·lectiu per «denigrar-lo».
La dona, que tenia antecedents penals per simulació de delicte, va publicar al seu compte de Twitter un vídeo de 45 segons que mostrava uns joves violents, cridant, llençant papers contra una professora i fent malbé el mobiliari de la classe. Moments després l'acusada va publicar un missatge en el mateix canal en què s'hi podia llegir: «T'envio un vídeo d'un centre educatiu pels immigrants menors d'edat que entren il·legalment a Espanya. Et prego que el difonguis perquè Espanya se n'adoni d'una vegada com ens agraeixen que els acollim».
La Síndica de Greuges de Barcelona va denunciar a la fiscalia el 2 de juliol de 2018 la difusió per internet i xarxes socials d'un vídeo amb expressions que associaven interessadament els menors immigrants no acompanyats amb violència a les aules. Una setmana després la fiscal en cap de Barcelona va encarregar la investigació al fiscal d'odi, Miguel Ángel Aguilar, que va demanar a la unitat d'investigació de radicalismes a la xarxa, de la Comissaria d'Informació dels Mossos, que busquessin l'origen del vídeo.
La investigació policial va permetre comprovar que el vídeo recull fets que no van succeir a Espanya sinó a Brasil i que no tenen res a veure amb menors d'edat que hagin emigrat a l'Estat.
A l'octubre d'aquell any, la policia catalana va lliurar dos atestats on identificava diversos autors que havien difós el vídeo per Twitter i Facebook, i que residien a Conca, Lleó, Granada i Madrid. El fiscal va remetre els atestats a les fiscalies provincials corresponents perquè ho investiguessin. En l'altre atestat s'identificava la titular d'un compte de Twitter, veïna de Sant Joan Despí, que va difondre el vídeo i el missatge el 13 de juny de 2019. Al desembre, d'aquell any els Mossos li van prendre declaració com a investigada, però la dona s'hi va negar.
«En aquest cas, amb la difusió del vídeo impactant i el text poc després enllaçat a aquest, l'acusada pretenia, amb manifest menyspreu a la veritat i de forma massiva i indiscriminada entre tots els usuaris potencials de la xarxa social Twitter, associar un comportament violent a les aules amb tots els menors no acompanyats procedents d'altres països», considera la fiscalia. Alhora adverteix que aquesta conducta buscava «difamar-los, associant-los de forma generalitzada amb actes incívics, violents i de manca de respecte a l'autoritat del professorat, desprestigiant-los» i amb això i potenciar o augmentar entre la població «prejudicis i estereotips» contra aquest col·lectiu de persones, «especialment vulnerables», amb el consegüent risc de generar sentiments de rebuig i animadversió social davant d'ells.