La primera planta de biometà de Catalunya es posa en marxa

La planta de biometà de la Galera, la primera de Catalunya, ja injecta i distribueix la seva producció a través de la xarxa de transport d'Enagás. Ha començat a fer-ho aquesta setmana, després de desencallar les traves burocràtiques que durant tres anys li han impedit connectar les instal·lacions amb el gasoducte de transport proper. Ara, resolt el buit legal i catorze anys després d'iniciar el projecte, la societat Biometagás la Galera ja comercialitza com a energia verda el biometà que genera a partir de residus alimentaris, agrícoles, ramaders i orgànics. La producció prevista de 4 milions de metres cúbics anuals serà adquirida, principalment, per clients industrials europeus a través d'un sistema de certificació d'origen renovable.

El gestor tècnic del sistema gasista estatal, Enagás, ha estat l'encarregat d'executar les obres del ramal, d'un quilòmetre aproximadament de llargada, que connecta la planta amb el gasoducte de transport al seu pas pel mateix terme municipal de la Galera. Un cop finalitzats els treballs i superat el període de prova, que s'ha allargat durant els últims tres mesos, l'empresa ha pogut posar en marxa la planta de biometà a un 40% de la seva capacitat. En un període d'entre cinc i sis mesos, calculen els seus responsables, podrà arribar a operar a ple rendiment, arribant a generar uns 40 GW/h a l'any d'energia renovable.

Enrere queden els dos anys i mig de conflicte legal i burocràtic per facilitar la sortida del gas renovable produït per la planta de la Galera, la primera en marxa d'aquestes característiques que es posa en marxa a Catalunya. És, a més, la segona de l'Estat espanyol, darrere de la de l'antic abocador de Valdemingómez, a Madrid, que es connecta directament a la xarxa de gasoductes de transport per injectar-hi la seva producció de biometà. Durant l'impàs d'estira-i-arronsa amb les administracions, el biogàs que va començar a produir des d'agost de 2020 es cremava, sense possibilitat d'aprofitament, per la torxa de les instal·lacions. Això va privar també l'empresa d'uns ingressos entre els 2,5 i 3 milions d'euros anuals.

De fet, el projecte va trontollar seriosament en el moment que el govern espanyol i el de la Generalitat es van començar a passar la pilota l'un a l'altre davant la petició de permisos perquè Enagas comencés a executar la construcció del rama. La discussió competencial havia de determinar qui podia autoritzar, en condicions de seguretat ambiental i industrial, la connexió d'una planta que produeix gas renovable a un gasoducte de transport a alta pressió de la xarxa general. De tot plegat, finalment, en va emergir la constatació d'un buit legal: ningú hi havia pensat fins aquell moment.

«Hem hagut de plorar molt. Fins ara no hi havia una llei que emparés la connexió a la xarxa de transport -diferent a la xarxa de distribució, que transporta el gas fins el consumidor- i ningú sabia per què. Després de diverses preguntes a l'administració vam intentar fer un gran lobby amb Enagás i la mateixa administració per poder desenvolupar aquesta llei de transport», ha relatat el gerent de Biometagás la Galera, Albert Martínez. Alternativament, sobre la taula es va posar la possibilitat de transportar el gas en camions fins a un punt de connexió proper de la xarxa de distribució.

Canvis legals per construir el ramal

La solució de modificar de la Llei d'Hidrocarburs, reconeixent com a línia directa la connexió d'una planta de biometà amb la xarxa de transport, va acabar desencallant els permisos per poder construir el ramal fa gairebé un any. Amb en funcionament, l'empresa ha pogut posar també en marxa la planta de biometà, depurant el biogàs inicialment obtingut. El projecte ha suposat una inversió de 5,5 milions d'euros, als quals s'han d'afegir els 1,2 que ha pagat Biometagás per construir el ramal de connexió. La societat està formada per 39 socis, majoritàriament cooperatives agrícoles, productors i ramaders del territori.

La planta té una capacitat per rebre i gestionar unes 100 tones diàries productes alimentaris caducats, residus vegetals de l'agricultura, dejeccions ramaderes o material orgànic que són convertides, mitjançant un procés de fermentació produït per bactèries, en biogàs. Aquest producte, posteriorment, es refina per obtenir el biometà, més net. «És exactament la mateixa molècula que el gas natural, però aquesta té la certificació verda», precisa Martínez.

Un sistema de certificació de l'origen renovable del gas permet que aquest, un cop injectat a la xarxa de transport, pugui ser venut arreu. Les empreses comercialitzadores, de fet, es dediquen a vendre els certificats de de consum del gas renovable produït. Actualment, segons Martínez, el seu cost és prop d'un 50% superior al del gas convencional, valor afegit que el comprador paga per tractar-se d'una energia reconeguda com a neta i poder acreditar que no es generen emissions amb el seu ús.

Producció consumida a Europa

Això ha fet que la producció de la planta de la Galera tingui una gran acceptació, especialment, entre la indústria del centre i nord d'Europa. Fa un any, quan encara no s'havien iniciat les obres del ramal, Biometagás ja havia tancat un acord per posar la seva producció en mans d'una comercialitzadora espanyola Molgas, que distribueix els a Europa els certificats de consum a través de brokers holandesos del sector.

Les possibilitats de donar-li sortida al mateix territori, a Catalunya, són limitades, ara com ara, segons reconeix l'empresa. «No hi ha normativa a Espanya que penalitzi la contaminació. M'agradaria que -la producció- es quedés al territori però aquí no el paguen com l'haurien de pagar per ser gas verd. Les empreses europees, en canvi, han de certificar l'ús de gas de procedència verda», ha reblat Martínez.