Transport
Trens Dignes promou un projecte de tren elèctric per connectar Roquetes i Alcanar
L'enginyer Martí Soriano defensa un recorregut de 41 quilòmetres que també passaria per Tortosa i Amposta, però no ha fet públic el cost del projecte
Un projecte promogut per la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura ha dissenyat el recorregut d'un tren-tram a les Terres de l'Ebre entre les poblacions de Roquetes i Alcanar. Amb un recorregut de 41 quilòmetres, el projecte redactat per l'enginyer i ambientòleg Martí Soriano, preveu unir els principals nuclis de població de l'àrea de Tortosa, el delta de l'Ebre i la costa sud aprofitant alguns trams de vies construïts i un terreny majoritàriament pla. La Plataforma Trens Dignes a les Terres de l'Ebre-Priorat reclama a la Generalitat que faci seu el projecte tot destacant la seva viabilitat ambiental i econòmica. Volen que es complementi amb una estació intermodal vora la de tren de l'Aldea i una xarxa capil·lar de busos elèctrics.
Trens Dignes no ha volgut precisar el cost estimat de la seva execució ni la xifra d'usuaris estimada, tot remetent a un acte públic de presentació que el seu autor té previst el pròxim dijous al vespre a Tortosa. Sí que han volgut remarcar, d'altra banda, que es tractaria d'un tren lleuger elèctric, fet que incrementa de forma considerable la seva eficiència energètica, que es podria moure a velocitats de 120 km/h fora de les poblacions i entre 20 i 30 Km/h pel seu interior.
El nou tren-tram aniria des de Roquetes, passant per Tortosa -aprofitant l'antic pont del ferrocarril-, l'Aldea, Deltebre -girant cua sense creuar el riu a l'altura del pont el Passador-, Amposta, la Ràpita, les Cases d'Alcanar i Alcanar, amb un recorregut de 41 quilòmetres en total. El traçat, d'ample internacional, aprofitaria també alguns trams ja construïts però que s'haurien de desdoblar, com el que va entre Tortosa i l'Aldea, o l'antic recorregut del Carrilet fins Deltebre.
«El que es fa ara és l'estudi de viabilitat. Si hi haurà gent si l'agafarà o no. Creiem que sí i, segons els programes utilitzats, s'incrementaria un 50% més d'usuaris del transport públic. Es tracta de treure usuaris de cotxes del carrer, sobretot privats. Igualment desapareixeran, però el cotxe elèctric és molt car i no tothom en podrà tenir-ne de particular. Els vehicles elèctrics per carreteres seran per a serveis. I la gent haurà d'utilitzar el sistema públic de transport, que s'ha de millorar molt. Això serà molt beneficiós en termes de sostenibilitat i eficiència energètica», ha argumentant el portaveu de Trens Dignes, Josep Casadó.
La idea és que aquest eix de transport que ha de vertebrar, principalment, la part més poblada del Baix Ebre i el Montsià, es complementi amb una xarxa de «petits busos elèctrics» que de forma «capil·lar» connectin tota la població amb un esquema de funcionament «molt continu». El nus central de la idea, segons el mateix Casadó, seria una nova estació intermodal a tocar de la mateixa estació de ferrocarril de l'Aldea, on paren els combois de mitja i llarga distància, seguint els models en marxa a la Unió Europea.
Per la seva banda, la també portaveu de trens dignes, Cinta Galiana, ha remarcat que per la seva configuració i disseny el tren tram no trencaria «cap ciutat ni poble per on passa» i ha de permetre impulsar un territori que viu l'amenaça de l'envelliment de la població i la marxa de la gent jove. Al marge del projecte de tram de Camp de Tarragona, amb els projectes encarregats i redactant-se, considera que el de Terres de l'Ebre és el més avançat dels que s'estan estudiant actualment a Catalunya de forma privada. Creuen que es tracta d'una aposta a mig i llarg termini però que la Generalitat podria posar-la en marxa cap al 2030 en cas d'existir voluntat política.
Desinversió en manteniment d'Adif
D'altra banda, i davant els problemes d'infraestructura que han dificultat seriosament el trànsit ferroviari per la línia R-2, que també utilitzen les línies ebrenques R-15 i R-16 per arribar fins a Barcelona, Casadó ha recordat la tendència d'Adif durant els últims anys de focalitzar les seves inversions en la llarga distància al mateix temps que deixava de destinar recursos en les línies de rodalies i mitja distància. «Fa anys que va això: si comences a deixar-ho i no fas el manteniment que toca, acabes tenint problemes. La nostra opinió és que passi això. És estrany que passi a l'alta velocitat però a la convencional és cada dos per tres i, fins i tot, en línies noves», ha tancat.