Els arrossaires del Delta sembren aquest maig amb més incerteses que mai

Els arrossaires del Delta de l'Ebre ja sembren l'arròs. Ho faran fins a final de maig després de la inundació dels camps, enguany amb una inesperada i desconcertant retallada - a la meitat - de la concessió de l'aigua dels canals de reg per part de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l'Ebre). A l'hemidelta esquerre un 40% dels terrenys s'han sembrat en sec, una proporció similar a les últimes campanyes. A la dreta, en canvi, alguns pagesos s'han fet enrere i sembren per inundació perquè tindran l'aigua disponible de forma intermitent i temen patir la salinització dels camps. Tampoc saben com reaccionarà la planta a la falta d'aiguabarreig i a l'ús d'aigua dels desguassos ni com podran combatre les males herbes sense el maneig habitual.

Els arrossaires afronten l'actual campanya conscients que serà «diferent, complexa» i sobretot amb molts interrogants per la situació inèdita que ha provocat la restricció de la concessió de l'aigua de rec. La soltada i la inundació de camps s'ha fet com de costum, però aquest dilluns l'aigua que baixa pels canals de rec de la dreta i l'esquerra del Delta de l'Ebre ja s'ha reduït a la meitat.

Els pagesos es veuen condicionats per les diferents estratègies que han adoptat les comunitats de regants amb la meitat del recurs: a l'hemidelta esquerre amb un cabal estable d'un màxim d'11 metres cúbics per segon – i confiant que la CHE no tanqui l'aportació al juliol -, i a l'hemidelta dret amb 13 metres cúbics per segon de concessió i aportacions «intermitents» als camps, obrint i tancant l'aigua cada deu dies.

Això, d'entrada ja ha fet que els arrossaires de l'esquerra de l'Ebre mantinguin «la tendència» a sembrar prop de la meitat dels cultius en sec (un 40% dels camps), una gestió que s'ha estès les últimes campanyes per conviure amb la plaga del caragol maçana i que ara, amb la retallada de la concessió del rec, «ha beneficiat l'inici de la campanya», segons el president d'Arrossaires del Delta, Jordi Casanova.

En canvi, a l'hemidelta dret, l'anunci de la retallada de la concessió ha fet que molts arrossaires, sobretot a la zona de la Ràpita, hagin decidit sembrar per inundació en lloc d'en sec, per evitar la salinització dels camps. Segons ha detallat Marcel Matamoros, president de la Cambra Arrossera del Montsià, també confien que així la planta aguanti els deu dies que no entrarà aigua.

De fet, en alguns quadres on havien sembrat en sec a la zona litoral, quan ha entrat l'aigua dolça i ha pujat la capa freàtica i salina, ja s'han vist plantes seques. «Si aquesta aigua l'has de tancar i deixes el camp sense aigua nova deu dies, aquell arròs no ho aguantarà», ha advertit Matamoros. «No sé com ho gestionarem, no sabem quina és la solució, però tallar l'aigua deu dies serà complex i caldrà estar atents per gestionar bé l'aigua. És molt complicat», ha afegit.

Males herbes i escalfament

La salinització per falta d'aigua dolça es preveu que sigui una de les principals complicacions de la campanya d'enguany, però no serà l'única. Tant a l'hemidelta esquerre, on plantegen reutilitzar l'aigua dels desguassos, com al dret, on les aportacions seran intermitents, si no entra aigua dolça nova als quadres, continua la calor i la sequera, i no plou, l'escalfament de l'aigua també pot afectar el creixement de la planta i el gra. Que hi hagi escassetat, preocupa sobretot a mitjan estiu, «moment que la planta necessita més aigua per omplir el gra i posar quilos de producció», com ha recordat Toni Domingo, tècnic de camp d'Arrossaires del Delta. «Si no tenim aigua dolça i fresca i usem la dels desguassos, tindrem afectacions per salinitats», ha conclòs.

Les limitacions de maneig de l'aigua de rec als camps, tampoc permetran tractar bé les males herbes perquè no es podrà rebaixar el nivell de l'aigua per aplicar correctament els herbicides. Les restriccions de productes fitosanitaris ja fa unes quantes campanyes que provoca molts mals de caps als arrossaires per reduir les males herbes i enguany hauran de témer també per «l'efectivitat» dels que apliquin.

Com ha explicat Domingo, cal una baixa làmina d'aigua per aplicar els productes fitosanitaris. «Eixugaves, tractaves i tornaves a omplir i enguany ens haurem d'adaptar i tractar més aviat en camps amb molta aigua, però no podem fer-ho altra manera», ha lamentat el tècnic. «Tota l'herba que no matarem ara, en aquests pròxims quinze o vint dies primers del cultiu, se'ns escaparà segur», ha advertit. També el caragol maçana, ara molt controlat després de quinze anys de lluita, tornarà als camps si es bomba l'aigua dels desguassos.

Importar, el pla B no desitjat

A Arrossaires del Delta de l'Ebre no tenen ganes de pensar «en el pla B» si la campanya es veu massa minvada o si és nul·la. «Ens n'hem de sortir amb el pla A i hem de posar les esperances aquí», ha defensat Casanova, tot i reconèixer que «s'han de fer els deures» i contemplar com sortir-se'n en altres escenaris. Si calgués comprar fora, no es podrien assumir ni els volums que es mouen ni la qualitat i les particularitats de l'arròs que es fa al Delta de l'Ebre.

També la Cambra Arrossera del Montsià reconeix que la situació de sequera que ja fa algunes campanyes que pateixen en zones arrossaires d'Extremadura, Andalusia o Itàlia, els han fet plantejar «alternatives» i «fer càlculs» per «abastir els seus clients i mantenir la infraestructura que tenen» en cas de situació extrema. «Comprar fora és possible i importar arròs, però anirem veient com va la situació», ha apuntat Matamoros.