Un estudi nega que els nous aerogeneradors del Perelló i l'Ametlla generin riquesa i ocupació

La Universitat de Barcelona (UB), per encàrrec de l'Associació Cova de la Masa, ha quantificat que el projecte eòlic de l'Ametlló, al Perelló i l'Ametlla de Mar (Baix Ebre), suposaria pèrdues de prop de 7 MEUR, com a mínim, per a veïns i empreses de la zona.

Amb la quantificació de l'impacte econòmic i demogràfic, l'estudi també desmunta els arguments de les promotores de renovables sobre la creació de riquesa i llocs de treball. A l'àrea d'impacte de l'Ametlló (2.500 metres de radi) hi ha més d'un miler d'habitatges, amb 220 veïns amb primera residència. El 70% asseguren que marxaran si es fa la central eòlica, com també tancaran la meitat de les 65 activitats econòmiques i es destruiran un 60% dels 130 llocs de treball que generen.

La recerca l'han fet els professors Jordi Vilaseca i Lluís Franco, del departament d'Economia Aplicada de la Facultat d'Econòmiques de la UB, i és «molt innovador», com ha apuntat el portaveu de l'associació Cova de la Masa, David Roselló, també perquè s'ha fet a iniciativa de la ciutadania.

Com ha recordat el representant de l'entitat, «administracions i promotors, per legitimar els projectes que trituren el territori», han repetit «constantment» els beneficis que obtenen els municipis on s'instal·len. «Ara podem dir que no és cert, i amb tota seguretat», ha sentenciat. Aquest dimecres al matí, han lliurat l'estudi al delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Albert Salvadó.

Més impacte que beneficis

Segons la recerca, l'impacte econòmic dels veïns i empreses és molt més rellevant que la que poden tenir les centrals d'energia. Roselló ha posat com a exemple l'experiència del municipi del Perelló, on hi ha una setantena de molins de vent actius des de fa dècades. Segons apunten des de Cova de la Masa, el consistori ingressa una mica més de 200.000 euros anuals i els llocs de treball que generen els parcs eòlics «es poden comptar amb els dits d'una mà».