L'incert futur del sector pesquer entra en campanya a la costa de l'Ebre

Amb flotes reduïdes de forma dràstica durant les últimes dècades, havent de fer front cada cop a normatives europees més restrictives per a la seva activitat, el sector pesquer de la costa de l'Ebre viu un moment clau per redefinir la seva futura viabilitat. Si bé la principal demanda dels pescadors als alcaldables que es presenten el 28-M és el suport polític davant les instàncies estatals i europees, les candidatures de municipis mariners, com la Ràpita (Montsià) i l'Ametlla de Mar (Baix Ebre), incorporen propostes de valorització de captures i transformació del sector per garantir-ne la supervivència. Des de la seva promoció com a economia blava fins a projectes d'energies renovables o vinculats a la gastronomia i el turisme.

La Ràpita, el port pesquer més important de la costa catalana en captures, exemplifica com cap altre l'evolució del sector durant les últimes dècades. Des de l'any 2000, la confraria de pescadors Verge del Carme ha perdut més de la meitat de la potència pesquera. Amb la flota de l'arrossegament en el punt de mira de les institucions comunitàries, el sector s'ha hagut d'adaptar com ja ho van haver de fer als anys 60 del segle XX. Ara, però, cada cop veu més prop l'amenaça que el peix fresc de la costa s'acabi convertint en un producte gourmet, davant les restriccions a l'activitat i les importacions massives de peix d'aqüicultura d'oceans llunyans.

Els pescadors creuen que es criminalitza injustament aquesta modalitat però es resisteixen a cedir: estan convençuts que, malgrat les crítiques, pot arribar a ser sostenible ecològica i econòmicament. Enguany, les vedes s'han ampliat fins els dos mesos i mig i no descarten, per exemple, que les jornades de pesca es puguin arribar a reduir més d'un 40% en els pròxims cinc anys. Els costos disparats del combustible llasten els comptes. Però malgrat les restriccions i la reducció de flota, les 38 embarcacions rapitenques d'arrossegament segueixen aportant un 65% dels ingressos anuals de les captures.

La confraria va facturar l'any passat 13 milions d'euros i, tal i com reconeixen els candidats que concorren a les eleccions locals del 28-M, encara és la principal empresa del municipi en termes econòmics. Els pescadors recorden que sense les barques d'aquesta modalitat, el funcionament de l'entitat no seria econòmicament viable. És per això que la principal reclamació dirigida als alcaldables és que els ajudin a traslladar i defensar les seves posicions davant el govern espanyol i la Comissió Europea.