El Fons de Transició Nuclear, el repte de rellevar dos mil llocs de treball

El Fons de Transició Nuclear és l'última basa que pot «salvar» un futur sense les centrals nuclears a les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona. La meitat dels ingressos de l'impost nuclear - que es recapta des de fa dos anys a les propietats - han de servir per impulsar i finançar projectes que generin ocupació abans que tanquin. El repte és generar – i rellevar - els més de dos mil llocs de treball de les plantes d'Ascó i Vandellòs, i fer-ho amb les mateixes condicions i qualitat, «llocs de treball tècnics, qualificats i ben remunerats». Ajuntaments i agents socioeconòmics aposten per promoure un model mixt entre petites i mitjanes empreses locals i l'arribada de grans indústries, i reclamen més sòl industrial a la Generalitat.

ERC, impulsora de l'impost nuclear, ho tenia tot llest perquè els primers diners del Fons de Transició Nuclear (un 20% de la recaptació) arribessin a principis d'aquest any i permetessin finançar projectes i empreses als pobles situats en un radi de deu quilòmetres de les nuclears (la zona Penta 1). L'objectiu d'aquest retorn i d'aquesta discriminació positiva ha de permetre generar ocupació en els àmbits de la indústria, el turisme o les energies renovables.

A final de l'any passat, el grup parlamentari del PSC va presentar una proposició de llei que modificava les regles del joc, i aconseguia més diners (50% de la recaptació) i per a més municipis, també la vuitantena de pobles del Penta 2. Junts hi va donar suport per aprovar-la. La iniciativa la va liderar el diputat socialista al Parlament, alcalde de Batea des de 1991, i candidat de la UPTA (Unió per la Terra Alta) a revalidar el càrrec, Joaquim Paladella.

Mentre el Govern actualitza el reglament a la nova normativa, la llei preveu un repartiment excepcional enguany. La meitat de la recaptació del 2022, que va ser d'uns 155 MEUR, ha de tornar a l'Ebre i Tarragona. La meitat de la meitat (uns 39 MEUR) s'ha de repartir equitativament entre els ajuntaments de la zona Penta 2. Els altres 39 MEUR s'han d'atorgar a projectes que es presentin a la zona Penta 1 per crear llocs de treball i diversificar l'economia.

En la primera reunió de l'òrgan que ha de gestionar aquests recursos es va decidir que, també extraordinàriament, la vintena d'ajuntaments del Penta 1 rebran la mateixa quantitat que la resta. Tot i això, l'alcalde i candidat d'ERC a Flix, Francesc Barbero rebutja aquesta «fórmula de la repartidora», perquè posa a batallar els ajuntaments.

L'alcaldable republicà insisteix que el Fons Nuclear ha de tenir l'únic objectiu «d'atreure inversors» i potenciar les empreses autòctones. De fet, entitats que també formen part de l'òrgan de governança dels Fons, com PIMEC, remarquen que el model ha de ser mixt, amb gran indústria que vingui de fora, però també amb una aposta més decidida per les empreses del territori. Els alcaldables republicans reclamen que els Fons han de repercutir en les empreses, els autònoms, les cooperatives, l'economia social i el teixit productiu.

Radiografia empresarial

La patronal de les petites i mitjanes empreses a Tarragona s'ha avançat i està elaborant un llistat de totes les empreses que hi ha en les àrees nuclears del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, «per veure en quines condicions estan i si tenen capacitat de creixement». Com ha apuntat el president de PIMEC Tarragona, Jordi Ciuraneta, ha de servir per «accelerar» els negocis del territori que «no necessiten incentius per venir», sinó que necessiten ajuts «per projectar-se endavant». «Si tenen 2 treballadors, que en siguin 4, si són 4, 8, si 8, 16, i així anar escalant. Sabem que el teixit és de micro i petita empresa i que s'ha d'atendre qualsevol projecte que puguin impulsar», ha defensat Ciuraneta.

Tant la patronal, els representants polítics i els sindicats insisteixen que no s'ha de perdre de vista que l'objectiu és «intentar revertir amb suficient temps la destrucció dos mil llocs de treball» que es perdran quan tanquin les tres unitats nuclears d'Ascó i Vandellòs, un tancament previst en deu anys. De fet, des de la UGT, el seu representant a l'organisme, Juan Luís Canton, incideix que aquesta ocupació «ha de ser qualitat», i que la transició ha de garantir llocs de feina «tècnics, qualificats i ben remunerats». «Hem d'intentar que la majoria d'aquestes feines siguin en aquesta línia», ha insistit.

Aterraments compartits

Barbero també ha defensat que per implantar projectes i indústries «potents» a través dels Fons Nuclears, els municipis i el territori han de treballar de manera «cooperativa». «Si no deixem de banda certs debats de campanar, no traurem tot el suc que es pot a una eina que qualsevol territori nuclear de la resta de l'Estat (de les cinc àrees nuclears) mira amb enveja», ha defensat l'alcaldable d'ERC.

Mentre a Flix parlen de fer «aterrar» grans projectes en els quals es treballa des de fa temps – també des de la Taula de Reindustrialització de Flix, creada amb els primers indicis de la desbandada d'Ercros del complex químic -, a Batea ja han anunciat una primera implantació industrial, una companyia que ha escollit el municipi terraltí atret per la possibilitat de beneficiar-se dels Fons Nuclears. És una planta de fabricació de panells d'informació amb tecnologia Smart i LED que pot generar fins a una quarantena de llocs de treball, en la fase inicial.

Fer els deures

Joaquim Paladella ha demanat al Govern que aclareixi com es podran presentar els projectes enguany i ha recordat que en cas que no s'adjudiquin als municipis del Penta 1, els diners els poden reclamar per a projectes de la zona Penta 2.

La segona reunió de l'òrgan de govern dels Fons ha de començar a avaluar projectes al mes de juliol - i repartir els diners als ajuntaments -. «No sé quins avaluaran si han dit que no en tenen cap», ha ironitzat Paladella sobre el posicionament dels republicans. «No permetrem que marxin a Barcelona un altre cop o es quedin sense repartir», ha dit. En aquest sentit, el diputat del PSC proposa que el Penta 1 faci el mateix repartiment excepcional dels diners que es preveu enguany a la zona 2, és a dir, a parts iguals entre tots els ajuntaments.

Sòl industrial a punt

La falta de sòl industrial per oferir a les futures indústries és un neguit compartit a molts dels municipis de les àrees nuclears. L'alcalde de Móra d'Ebre, i candidat de Junts a la reelecció, Rubén Biarnés, va demanar recentment a l'INCASÒL que la tercera fase del polígon de la Verdeguera s'inclogui en els pressupostos de de l'organisme perquè amb els Fons de Transició Nuclear el polígon de la capital de la Ribera d'Ebre «és una opció més que interessant» i la segona fase està ja està desenvolupada i implantada.

També a Batea i Gandesa, els dos únics polígons desenvolupats de la Terra Alta, necessiten més sòl industrial. El candidat socialista recorda a la Generalitat que «té l'obligació de desenvolupar-ne més» perquè «no pot ser» que no en tinguin per oferir. «Els recursos s'han d'utilitzar bé i que empreses i ajuntaments puguin oferir oportunitats per donar equilibri al territori», ha defensat.

Per a Paladella, el polígon de Camposines, ara reconvertit a una explotació de fruita seca, ha de ser una opció a tenir en compte. «Fa anys s'hi va apostar, el sòl és propietat de l'INCASÒL, té els tràmits urbanístics fets i és fàcil tirar-lo endavant. Es podria lligar a grans empreses perquè per a la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, Camposines és una zona estratègica i important i no ens podem permetre el luxe que estigui plantat d'ametllers», ha reivindicat.