El 2022 va ser l'any amb més descens de l'atur dels últims disset a les Terres de l'Ebre

El 2022 va ser l'any amb més descens de l'atur dels últims disset a les Terres de l'Ebre, segons un estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona. En concret, el volum de persones sense feina durant l'any passat en aquesta zona del país va baixar un 17,7%. Per sectors, va baixar un 23,7% a l'agricultura i un 21,5% a la construcció. També va baixar un 21,6% el volum de persones que no havien tingut una ocupació anterior. L'anàlisi 'Informe d'Economia Local i Regional Terres de l'Ebre 2022', elaborat per la Càtedra d'Economia Local i Regional (CELiR) de la URV, s'ha presentat aquest dimarts a l'Aula Magna del Campus Terres de l'Ebre del complex universitari tarragoní.

El nombre mitjà total de persones a l'atur a les Terres de l'Ebre va ser, durant el 2022, de 8.712, amb un descens de 1.873 aturats en relació a l'any anterior. La xifra representa «gairebé a la meitat» dels 16.000 aturats registrats el 2013, en el moment més alt de la crisi econòmica. Amb tot, «encara està lluny» dels 5.000 que hi havia «abans de l'inici de la crisi el 2008», segons ha explicat el director de la CELiR, Miquel Àngel Bové.

«En termes de contractació, l'aplicació de la reforma laboral durant el 2022 ha tingut un efecte espectacular en l'increment de la contractació indefinida, que se situa en xifres mai vistes», ha afegit Bové. En concret s'ha passat de prop de 6.000 contractes indefinits a més de 25.000, fet que, de retruc, ha reduït en la mateixa proporció la contractació temporal.

No obstant això, l'informe també subratlla que el nombre de contractes realitzats ha disminuït en 4.500 pel fet, apunta, que s'elimina la repetició de contractes temporals per un mateix lloc de treball.

Precisament, pel que fa a la creació de treball, Miquel Àngel Bové destaca l'increment «discret» del nombre d'ofertes de nous llocs de treball, un 2,7% a les Terres de l'Ebre davant l'augment del 43,1% del conjunt de Catalunya.

El director de la CELiR ha precisat que a les comarques ebrenques «costa generar nous llocs de treball, en particular llocs de feina qualificats i, moltes vegades, quan es creen costa cobrir-los». És per això que, al seu parer, «cal millorar l'estructura productiva de l'econòmica ebrenca, prioritzant l'atracció d'activitats més dinàmiques a l'hora de generar ocupació».