Diari Més

Medi Natural

La granota toro, erradicada al Delta de l'Ebre

Les dues campanyes de mostreig d'ADN no han detectat rastres de l'espècie invasora

Mostreig per detectar la presència de granota toro al Delta de l'Ebre.

La granota toro, erradicada al Delta de l'EbreACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

La granota toro (Lithobates catesbeianus) està a punt de declarar-se erradicada al Delta de l'Ebre. Va aparèixer per primer cop l'any 2018 amb unes larves localitzades en les llacunes del filtre verd d'Illa de Mar (hemidelta esquerre). Estaven en un nucli molt localitzat que es va aïllar amb una tanca perimetral de sis quilòmetres i es va capturar i eliminar els exemplars. Enguany s'han fet dues campanyes de mostreig d'ADN ambiental, al maig i juliol, en 15 punts repartits per les diferents masses d'aigua de l'hemidelta esquerre. Totes les mostres han estat negatives. L'any que ve es repetiran els mostrejos per confirmar-ne l'erradicació per part d'Acció Climàtica i el Parc Natural del Delta de l'Ebre.

El mostreig d'ADN ambiental confirma els resultats d'altres mètodes de mostreig directes, de pesca i d'escolta, amb els quals tampoc s'ha detectat la presència de la granota toro des de 2021. Va ser «clau» la detecció precoç i la ràpida i contundent actuació per frenar l'expansió de la granota toro en un sistema complex com el Delta de l'Ebre.

El pla d'erradicació ha continuat activat amb el seguiment i monitoratge de l'espècie, tant a la zona d'actuació (190 hectàrees) com en altres zones potencials del Delta. També s'han incorporat noves metodologies més eficients i adaptades a la situació de baixa densitat d'exemplars, com ara la detecció de l'ADN ambiental o la bioacústica.

La granota toro és una de les 100 espècies invasores més nocives del món. És originària del nord-oest dels Estats Units i sud-oest del Canadà. Va arribar a Europa per Suècia (1959) i posteriorment per Finlàndia (1967) per aprofitament piscícola. La seva gran capacitat d'adaptació al medi ha fet que s'hagi estès a més d'una quarantena de països on no s'ha aconseguit erradicar. Causa «greus desequilibris». És molt depredadora i elimina poblacions d'espècies autòctones d'amfibis i rèptils, desplaça espècies autòctones i altera la vegetació nativa. També és transmissora de malalties i paràsits i pot ser hoste de fongs com el Batrachochytrium dendrobatidis que ataca els amfibis.

tracking