La Generalitat recupera les restes de 49 soldats en les 5 fosses comuns obertes enguany

La Generalitat ha obert en el que va d'any cinc noves fosses comunes de la Guerra Civil, amb la qual cosa ja són 79 les que s'han excavat a Catalunya des de l'any 1999, i ha recuperat les restes de 49 soldats que van morir en la contesa, tant del bàndol franquista com del republicà.

Segons dades del Departament de Justícia, Drets i Memòria consultats per EFE, des de 1999 les excavacions de fosses comunes, unides al programa d'identificació genètica, han permès recuperar i retornar a les seves famílies -o bé enterrar al cementiri- les restes mortals de 31 persones que constaven com desaparegudes en la Guerra Civil o la repressió franquista.

Fins al juny d'enguany, el nombre de fosses comunes registrades a Catalunya ascendeix a 911, amb prop de 13.000 persones documentades i 862 víctimes exhumades, xifra que inclou 201 restes recollides en superfície.

El director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, ha explicat, en declaracions a EFE, que el nombre de fosses pot variar perquè «van apareixent estudis d'investigadors» o es descobreixen gràcies a informació de ciutadans que troben restes «o de bombers o agents forestals».

Aragoneses ha relatat que aquests llocs són «d'una tipologia molt diversa», com poden ser «fosses de repressió franquista». «També trobem fosses de violència revolucionària i trobem nombrosíssimes fosses de la Guerra Civil», ha dit, com de la Batalla de l'Ebre o del front del Segre.

«Això diferència Catalunya d'altres parts d'Espanya, on solament existeixen fosses de repressió o solament existeixen fosses de Guerra Civil», ha manifestat.

Sobre la tipologia de les fosses a Catalunya, ha detallat que la majoria són de la Guerra Civil. «De milicians que moren en combat i que en molts casos són enterrats de manera precària i improvisada», ha dit.

Les cinc fosses comptabilitzades fins al juny estan situades a la província de Tarragona (3) i de Lleida (2), i en totes excepte en una la intervenció està finalitzada.

Les de Tarragona són les del cementiri de Masdenverge; la de Mas de la Garsa, a Corbera d'Ebre; i la de La Plana de Mas Soler, a Tivissa; mentre que les de Lleida corresponen al cementiri de la localitat de Bovera, i la de La Casilla -aquesta intervenció, encara sense finalitzar-, totes dues en el mateix municipi.

En concret, a la fossa de Masdevenverge s'han recuperat les restes de 34 soldats franquistes, un altre -la filiació dels quals es desconeix- a Corbera d'Ebre, mentre que en el cementiri de Bovera s'han trobat els cadàvers de 14 soldats republicans.

Aquest agost ha començat una altra intervenció al Mas de la Pila, a Corbera d'Ebre, la qual cosa fa ascendir la xifra total a vuitanta fosses excavades des de 1999.

Cens de desapareguts

Quant al cens de persones desaparegudes de la Generalitat durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, acumula un total de 7.161 inscrits al juny de 2023, dels quals 3.814 han rebut informació sobre les persones a les que busquen, la qual cosa suposa més de la meitat (53,26%).

«Hem enviat la documentació (a les persones o famílies apuntades al cens) amb la informació que hem trobat en arxius de diferent naturalesa sobre l'itinerari d'aquesta persona, i en la majoria de casos sobre el probable lloc de defunció o de desaparició», ha explicat.

Sobre el programa d'identificació genètica, amb xifres acumulades des de 2016, Catalunya compta amb un total de 596 perfils genètics completats i, des de 2017, han pogut ser identificats les restes de 24 persones que han estat «retornats a les famílies o ben inhumats als cementiris del lloc on van ser localitzats».

A més d'aquests 24, el 2016 es van identificar altres set persones més mitjançant mètodes antropològics, que sumen un total de 31.

Aragoneses ha fet referència al fet que hagin estat 862 les víctimes localitzades, mentre que només 24 han estat identificades i retornades: «Hem de tenir en compte que a Catalunya la majoria de fosses són de la Guerra Civil, moltes de la batalla de l'Ebre, del front del Segre i d'altres batalles», ha dit.

«Aquí van venir a lluitar persones de tota Espanya, d'altres països, persones molt joves que no van deixar descendència i per això és molt difícil identificar i retornar a les famílies aquestes restes», ha afegit.

El director general també ha explicat que Catalunya col·labora amb altres autonomies, com Navarra o Balears, «en la localització i identificació de persones desaparegudes durant la Guerra i la dictadura franquista».

Pla de fosses

Sobre el pla de fosses 2023-2025 -que està ara en vigor i en el que es troben incloses les excavades i en procés durant 2023- estan previstes pròximament quatre actuacions a La Palma d'Ebre, una cinquena a l'ermita del Remei de Flix, i una sisena al Coll Roig.

A més, des de la vigència d'aquest pla actual, fins a dades d'aquest juny, s'han identificat sis persones, com són dos soldats republicans exhumats al Mas de Santa Magdalena, a Móra d'Ebre, així com tres civils assassinats trobats el 2020 a la fossa del Prat del Fuster, a Sorpe (Lleida).

El sisè identificat correspon al militant antifranquista Cipriano Martos, exhumat al cementiri de Reus.

Neteja