Diari Més

Societat

Un dron rastreja 400 hectàrees en la zona de la Batalla de l'Ebre a la recerca de restes òssies

Els incendis de 2022 a Corbera d'Ebre van fer aflorar nombroses restes de víctimes de la Guerra Civil

Fotografia realitzada per un dron de la zona cremada de Corbera d'Ebre

Un dron rastreja 400 hectàrees en la zona de la Batalla de l'Ebre a la recerca de restes òssiesGencat

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Els incendis de 2022 a Corbera d'Ebre, escenari de la Batalla de l'Ebre, una de les més cruentes de la Guerra Civil, van fer aflorar nombroses restes òssies de víctimes de la contesa, i ara la Generalitat catalana rastreja amb un dron unes 400 hectàrees a la recerca de més restes i de fosses fins ara desconegudes.

El departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat ha informat aquest diumenge que aquesta iniciativa, que és pionera, forma part de l'actuació arqueològica global que la conselleria duu a terme en la zona del Mas de la Pila, a Corbera, i que les imatges que s'obtinguin s'analitzaran amb tecnologia d'Intel·ligència Artificial.

Després dels incendis del passat any, es van incrementar els avisos que s'havien localitzat restes òssies en la zona, per la qual cosa la Direcció General de Memòria Democràtica ha dut a terme actuacions d'urgència per a documentar les troballes i per a estudiar la possibilitat que les restes trobades marquessin l'existència de fosses o llocs de sepultura fins ara desconeguts.

La utilització del dron per a escanejar 400 hectàrees al voltant de Mas de la Pila a la recerca de més restes és una actuació pionera que es duu a terme juntament amb la Direcció d'Innovació del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació i l'Àrea de Tecnologies de la Informació i de les Comunicacions de la conselleria.

La primera prova es va realitzar al juliol amb un dron amb tres cambres de gran precisió incorporades per a capturar l'espai en alta definició, i les imatges obtingudes s'estan analitzant amb tecnologia d'Intel·ligència Artificial, basada en xarxes neuronals.

Aquest mateix mes de setembre s'inicia el treball de prospecció en tota la zona, que comptarà amb la col·laboració d'arqueòlegs, antropòlegs i historiadors, i que s'espera que posi al descobert també trinxeres i altres espais de la batalla per a ser excavats posteriorment.

De manera paral·lela, durant el mes d'agost s'han fet intervencions en tres localitzacions del Mas de la Pila en les quals sovint s'han trobat restes òssies, a la recerca de possibles fosses i llocs d'enterrament dels soldats, fora dels cementiris.

De moment, en una d'ella s'han excavat quinze metres de trinxera i s'han trobat restes de, almenys, set persones.

Es tracta d'una zona de barrancs, de difícil accés, en la qual se sap que hi havia disposades diverses línies de trinxeres utilitzades entre agost i setembre de 1938 i on van quedar escampats molts cossos, per la qual cosa és habitual que es trobin restes en superfície.

Les restes òssies recuperades seran analitzats genèticament per a poder ser lliurats a les famílies adherides al Programa d'Identificació genètica de la Generalitat.

Durant els primers sis mesos d'enguany, la Generalitat va rebre 25 avisos de restes humanes trobades en superfícies, previsiblement de combatents de la Batalla de l'Ebre, en la qual s'estima que van morir més de 30.000 persones.

tracking