'Delta': crònica sentimental d'una illa de Buda que es resisteix a desaparèixer sota el mar i l'oblit

La llum de la Mediterrània, l'omnipresència de la mort, les tensions atàviques entre formes contraposades de veure i viure l'entorn natural més immediat. L'escriptor barceloní Gabi Martínez va decidir instal·lar-se durant un any a l'illa de Buda, un dels espais més exuberants i alhora vulnerables del delta de l'Ebre, per copsar i viure una realitat que encara cau mental i sentimentalment molt lluny dels grans debats mediàtics de les grans àrees metropolitanes. De la seva experiència en surt ara publicat 'Delta' -Ara Llibres, l'edició en català, i Seix Barral, en castellà-. Un relat que dona veu a personatges que l'habiten, a un paisatge que en qualsevol moment pot quedar cobert pel mar. Una illa que clama per no caure en l'oblit.

Martínez, reconegut escriptor de viatges i agitador literari, adepte del gènere conegut en anglès com a 'nature writing', no va dubtar quan uns amics de la zona li van parlar d'un racó amagat del delta de l'Ebre on hi trobaria «l'últim habitatge». O el que és el mateix: la primera construcció que el mar s'empassaria quan fes efectiva la seva temuda crescuda conseqüència del canvi climàtic.

El propietari de la part privada de l'illa, Guillermo Borés, el va convidar a allargar durant tot un any els tres mesos d'estada que havia previst inicialment. Vivint a la caseta tocant a la pantena, vora la mateixa desembocadura de l'Ebre, Martínez va trobar a Buda l'oportunitat de conèixer, reflexionar i abordar temes pendents en un moment personal complicat per la delicada situació de salut del seu pare.

L'escriptor es va deixar atrapar pels colors de la llum de la Mediterrània, que ja l'havien encisat des de les primeres visites amb el seu progenitor. Però també pel pensament en la mort. Del traspàs del seu pare que l'ha marcat profundament. «Això és un delta: on se suposa que acaba un riu i comença altra vida, molt gran, la del mar, que és molt àmplia», explica.

En els moments complicats, la relació amb l'entorn, amb temps per davant, li permet «connectar amb els ancestres» i la seva relació amb la terra, a establir un vincle emocional amb el territori «que ens porta un lloc vital que ens el fa defensar». Així, 'Delta' no és només un assaig resultant de les experiències de la seva estada a l'illa, sinó que vol situar-se en una espècie de militància contra l'oblit, de reivindicació d'un espai profundament singular que alguns encara reivindiquen mantenir, costi el que costi.

Martínez relata amb precisió i destresa –«té un punt poètic molt poderós sense caure en allò bucòlic», precisa- l'activitat, natural i humana, de la Buda que ha viscut i experimentat. Es dedica a recórrer-la de dalt a baixa, troba una duna que converteix en la seva oficina i no dubta a ajudar els pescadors quan han de capturar els ferotges crancs blaus. També dona veu a pagesos i caçadors, en un relat on tots, inclòs el mateix Borés, adopten noms ficticis.

Tensions i diàleg

Aviat, però, l'escriptor és conscient de que, més enllà de l'excepcionalitat de l'entorn que l'envolta, i de l'amenaça existencial sobre el paisatge, Buda és també l'escenari de tensions atàviques entre els seus habitants sobre la manera d'explotar-la i de conservar-la, sobre com fer front als reptes i les amenaces del futur. Entre aquells que aposten per qualsevol solució, per insostenible que sigui, per intentar mantenir a ratlla el mar, i els que reclamen un Delta més naturalitzat que disposi de prou sediments fluvials poder frenar la regressió i la subsidència. Unes tensions, assegura, que intenta reflectir sense prendre-hi partit de forma evident.

«És una idea de Delta sense renunciar a totes les tensions territorials. Els productors d'arròs, el medi ambient, el parc natural, els pescadors o els caçadors. Aquestes tensions són vida i les tracta de reflectir el llibre. Una conversa entre éssers humans i no humans que ens porti a seure i a parlar entre nosaltres, a un diàleg. El llibre no és queda amb ningú, no es decanta de forma clara», argumenta Martínez.

Es mostra convençut, però, que el diàleg no només és possible, sinó necessari, per a la supervivència del Delta. Recorda l'atenció mediàtica que va rebre l'amenaça sobre la llacuna de la Ricarda el projecte d'ampliació de l'aeroport del Prat, amb el suport d'intel·lectuals i artistes.

Fer visible la perifèria

Malgrat la tradicional confluència d'orígens, de substrats culturals i ideològics diferents que facilitarien aquest diàleg, encara resulta difícil la mobilització sostinguda i, especialment, captar l'atenció mediàtica i de les administracions. Fer visible l'existència de la perifèria per evitar que, precisament, s'acabi convertint en una perifèria real, en un delta «marginal, lloc de naufragis, pirates i contrabandistes».

«Hauria de ser un dels grans debats de 'prime time', on haurien de seure caçadors, propietaris, pescadors i gent amb diferents interessos. El llibre proposa el diàleg. Estem veient això, la tensió i no ens interpel·la a nosaltres, sinó a tothom, a tothom que veu la televisió. Si quan els presentadors parlen de crancs blaus i flamencs ho saben explicar tant bé com quan parlen de xifres de morts d'on sigui, aquests temes entraran a la societat, ens ho hem de creure», abunda Martínez, tot traçant un altre paral·lelisme d'actualitat: les 'superilles' de Barcelona.

Uns anys després de viure l'experiència, Martínez va tornar fa uns dies a Buda per presentar el seu llibre ja editat. Allí es va retrobar amb Borés i altres personatges que apareixen al seu assaig. L'escriptor barceloní va aprofitar l'avinentesa també per defensar l'aposta de les editorials per traslladar al gran públic aquest tipus d'obres, que «fins fa poc es consideraven alternatives o marginals», de forma sostinguda en el temps.