Mig centenar de persones i tres tractors exigeixen celeritat per millorar la 'carretera de la vergonya' a la Ràpita

Mig centenar de persones i tres tractors s'han manifestat aquest diumenge a la denominada 'carretera de la vergonya', a la Ràpita (Montsià), per exigir celeritat a la Diputació de Tarragona en el projecte de millora de la via. El portaveu de la plataforma Carretera de la vergonya, Josep Juan, ha lamentat lentitud administrativa en el traspàs de titularitat de la T-2021 dels ajuntaments a l'ens supramunicipal i de retruc, en la seva reforma. Entre altres mesures, els manifestants reclamen ampliar els carrils, millorar la senyalització i construir vorals. Fonts de la Diputació apunten que el canvi de titularitat es troba en tramitació i que s'està a l'espera de l'estudi ambiental de la Generalitat per seguir avançant en el projecte.

Una cinquantena de manifestants han tornat a tallar el trànsit durant tres quarts d'hora a la T-2021, en una marxa fins un dels primers tombs de la carretera que uneix la Ràpita i Poblenou del Delta. Ho han fet en una nova jornada de mobilització convocada per la plataforma Carretera de la Vergonya amb l'objectiu de demanar a les administracions que s'acceleri l'inici de les obres de millora de la seguretat de la via. «La demanda principal és que ampliïn la carretera en tot el seu traçat, els cotxes cauen als arrossars», ha insistit Josep Juan, portaveu de la plataforma.

L'ampliació dels carrils és una de les peticions dels manifestants, però no l'única. També reclamen que es millori la senyalització, especialment pel que fa a les marques viàries. Així, denuncien que actualment hi ha línies que no garanteixen la seguretat dels conductors, ja que es troben en trams on l'asfaltatge és deficient i pot acabar provocant accidents. A la vegada, demanen la construcció de vorals, que actualment són inexistents.

L'entitat apunta que aquesta carretera és de primera necessitat tant per a veïns com per a treballadors que l'utilitzen per arribar als seus llocs de feina, com les muscleres, els arrossars, l'IRTA o les salines. Segons Juan, existeix un «centralisme de les Terres de l'Ebre» exercit per les ciutats com Amposta o Tortosa que alenteix projectes com els de la reforma de la T-2021. «Les capitals de comarca ho tenen tot; tenen vuit carreteres per arribar a cadascun d'aquests pobles, en canvi, els pobles perifèrics s'han d'espavilar. Han d'anar a seixanta quilòmetres per hora tot el traçat, han de caure a l'arrossar... això la perifèria ho pot patir, no hi ha problema», ha ironitzat.

El canvi de titularitat de la carretera, en tramitació

Per tot plegat, la plataforma ha exigit celeritat a les administracions per fer el canvi de titularitat de la carretera i de retruc, avançar en les obres de reforma integral de la via. Fonts de la Diputació de Tarragona consultades per l'ACN apunten que en aquests moments s'està tramitant el canvi de titularitat, a la vegada que s'està a l'espera de l'estudi ambiental de la Generalitat que permeti seguir avançant en el projecte. Un cop s'aconsegueixi aquest estudi, el projecte s'incorporarà al pla quadriennal de l'ens supramunicipal per comptar amb pressupost que permeti executar les obres pertinents.