Comença la prova pilot per mobilitzar sediments dels pantans Mequinensa i Riba-roja

La prova pilot per mobilitzar sediments des dels pantans de Mequinensa i Riba-roja comença aquest dimecres. La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) inicia els treballs amb el dragat de sediments acumulats en la desembocadura del riu Segre, a la zona del camp de regates del poble de Mequinensa (Baix Cinca). Els treballs que comencen aquest divendres duraran fins al juny. Es faran extraccions amb excavadores i per succió i es mobilitzaran fins a 12.700 metres cúbics.

L'objectiu és analitzar i avaluar «els rendiments i costos» de mobilitzar els sediments dipositats en aquestes zones. Una batimetria prèvia ha identificat fins a 20 hectòmetres cúbics de sediments a l'embassament de Mequinensa, a la cua del de Riba-roja d'Ebre. Els primers treballs per dragar sediments es faran a la zona contigua a l'espigó del camp de regates de Mequinensa. S'extrauran amb retroexcavadores i es transportaran i abocaran en camions en una zona amb més profunditat riu avall del riu Segre.

També es farà «una variant» de transport amb bombeig per canonada, amb sediments abans mesclats i diluïts amb aigua. Aquests treballs duraran tres mesos i es mobilitzaran sobre els 4.700 metres cúbics. A principis de l'any que ve, es faran treballs a la zona pròxima a les piscines de Mequinensa. En aquest cas, l'extracció es farà per bombeig per canonada. Les feines s'allargaran cinc mesos i es mobilitzaran uns 8.000 metres cúbics més de sediments.

On i com són els sediments

Com ha explicat la presidenta de la CHE, Maria Dolores Pascual, l'estratègia de moure sediments està prevista al nou pla hidrològic de l'Ebre. La primera fase, ja acabada, els havia de localitzar i qualificar. «Per saber on estan, com són o quants són hem comptat amb organitzacions molt especialitzades com el CEDEX, el Centre d'Estudis Hidrogràfics, o la Universitat Politècnica de Barcelona i altres universitats», ha explicat.

La segona fase determinarà com moure'ls «de forma eficient» perquè «no és gens fàcil» i té «moltíssimes conseqüències». «Per tant, hem de saber exactament amb quines eines es poden comptar», ha apuntat Pascual. Es comença per Mequinensa perquè l'Ajuntament fa temps que demanava «insistentment alguna solució para millorar l'entorn» del poble i es replicarà després a més gran escala. «Ens donarà dades suficients per a saber amb quina tècnica i quin és el millor mètode segons el tram del riu i l'embassament», ha detallat la presidenta de la CHE.

Pascual ha apuntat que «la reserva de sediments» és reduïda a Mequinensa i Riba-roja i que no tots els sediments són «trasbalsables». «Hi ha una multiplicitat de materials i no tots es poden moure. S'ha de saber on estan dins dels embassaments i fer-los arribar a la presa», ha afegit. Segons la presidenta de la Confederació, els models que provaran intentaran «ajudar-se de la dinàmica perquè el riu els mogui», que el riu, «ajudant-lo una mica», amb les avingudes ordinàries sigui «capaç de mobilitzar aquests sediments».

La CHE assegura que es fan altres proves també a la conca del Siurana, la del Matarranya o a l'assut de Xerta per «valorar si efectivament la mobilització pot ser eficaç». Una «qüestió bàsica» important que volen comprovar és si «el dèficit de sediments» que té el mateix riu fa que els absorbeixi per «recompondre el seva llera» abans que arribin al delta de l'Ebre.