La PDE sobre la prova de Mequinensa: «La desesperació és que no podem tardar deu anys a fer alguna cosa amb cara i ulls»

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha insistit que, més enllà «d'anuncis grandiloqüents», la prova pilot de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) a Mequinensa no tindrà cap efecte al tram final de l'Ebre i ni «perquè els sediments arribin al Delta». La PDE celebra que se solucioni «una reivindicació legítima del poble de Mequinensa» i que de l'operació s'extreguin noves dades i mesuraments, però denuncien «la nul·la intenció de la CHE» de fer pràctiques efectives a curt termini. «La desesperació és que podem tardar deu anys que facin alguna cosa amb cara i ulls, i al Delta no li sobra aquest temps», ha dit Susanna Abella, portaveu. També recriminen el silenci del Govern a l'anunci. «Ens sentim molt sols», ha lamentat.

Després d'analitzar el projecte que executa la CHE a Mequinensa, la PDE no és optimista, tot i un primer moment en què van celebrar que la Confederació fes una actuació amb sediments. Creuen que la prova pilot que han anunciat és «unamaniobrade distracció» per dilatar el projecte en el temps, un temps que el Delta de l'Ebre no té i els desespera.

«No servirà per al que necessitem aquí baix i la Confederació ho ha venut al Pla de Conca com un gran projecte per resoldre el problema», ha recordat la portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre. De fet, Abella assenyala que la CHE destinarà a la gestió de sediments un 0,5% de tot el pressupost del pla hidrològic de l'Ebre fins al 2027, i d'aquest, només 4 MEUR es destinaran a les proves que han començat a Mequinensa. La CHE també en preveu al Matarranya o a l'assut de Xerta.

D'altra banda, temen que la Confederació de l'Ebre faci servir les dades per prendre futures decisions en contra de continuar executant la mobilització de sediments riu avall. «No seran representatives perquè els sediments no arribaran al peu de la presa i no serviran per futures actuacions efectives», ha advertit.

La PDE també lamenta «la passivitat i el silenci» del Govern des de l'anunci després que aquest estiu, en una reunió amb la conselleria, es comprometessin atenir una «actitud activa» per promoure la mobilització de sediments. També s'han queixat d'haver de prendre el paper dels tècnics i experts i encarregar-se d'assenyalar les mancances de l'actuació de la CHE. «Ens sentim abandonats», ha dit Abella.

Avingudes per moure fangs, riuades per moure sorres

Com ha detallat el geòleg Álvaro Arasa, els sediments de davant del poble de Mequinensa que es mouran, sigui amb camions o amb dragues, només arribaran a l'aiguabarreig, a la desembocadura del riu Segre i la sortida d'aigües del pantà de Mequinensa, on ja hi ha 14 metres de sediments acumulats.

Sobre els sediments que es mouran amb la prova de la CHE, Arasa no creu que assoleixin un volum de més de mig metre i serà, per a la CHE, «un petit laboratori» per valorar els moviments que provoquen els cabals actuals del Segre en els materials fins, els fangs (30-50 micres de diàmetre) que s'haurien d'utilitzar per pal·liar els problemes de subsidència del Delta, així com els materials més rudes, les arenes (de 70 micres a 2 mil·límetres).

Segons Arasa, les dades de comportament dels sediments que es poden extreure de l'actuació, la CHE ja les té, amb concreció de corbes de velocitat de cabal i de cabal transportat. Com ha detallat el geòleg, se sap que els fangs baixen quan el riu té un cabal per sobre els 100 metres cúbics per segons (m3/s), mentre que les arenes amb diàmetres entre 25 i 30 micres necessiten cabals superiors als 400 m3/s que fa que «la càrrega de fons es comenci a bellugar». Només amb cabals superiors als 800 m3/s, «una semi riuada», els sediments corren riu avall. Arasa ha assenyalat que no n'hi hauria prou amb una riuada.

«Els estudis que faran ara, segurament, aportaran i milloraran el coneixement de la capacitat de transport del riu, però busquem una alternativa clara i una experiència contundent com és un sistema de dragat amb canonades flotants per sobre els embassaments per fer arribar sediments a Riba-roja i Flix», ha apuntat el geòleg. Aquest dragatge, si es carrega pels dos canals de reg durant la campanya de l'arròs, tindria l'efecte de la tècnica del colmateig contra la subsidència.