La neta d'un soldat de la batalla de l'Ebre: «És important no oblidar la memòria del meu avi i tots els que van lluitar»

El Memorial de les Camposines, a la Fatarella (Terra Alta), ha sumat aquest diumenge 68 noms de combatents de la batalla de l'Ebre. D'aquesta manera, l'espai ja recorda a 1.819 persones que van participar en aquest episodi de la Guerra Civil espanyola, 85 anys després de la seva fi.

La neta d'un dels soldats, la Marta Gascón, ha reivindicat aquest paratge per no oblidar la memòria ni del seu avi ni de tots els que van lluitar-hi, amb independència del bàndol en què ho van fer. La consellera de Justícia Gemma Ubasart ha insistit en la importància de les polítiques de memòria democràtica. «Cal que els joves que no van viure el franquisme sàpiguen dels esforços i sacrificis que han estat necessaris per gaudir avui de llibertats», ha apuntat.

L'emoció i el record han tornat a omplir el Memorial de les Camposines en el marc de l'homenatge anual als brigadistes i combatents que van participar a la batalla de l'Ebre. Familiars, majoritàriament catalans, han assistit a l'acte, que ha coincidit enguany amb el 85è aniversari de la fi de la Guerra Civil espanyola. Les germanes Teresa i Dora Monleón han estat presents a la Fatarella per recordar el seu tiet Esteve, el germà de la seva mare, qui va desaparèixer durant la batalla de l'Ebre. «No ens alegrem de la seva mort, però ens alegrem que l'hagin trobat. És un descans», ha afirmat la Teresa.

La seva és una història compartida per tants altres familiars que aquest diumenge s'han reunit al Memorial de les Camposines per honrar la memòria dels combatents i desapareguts durant aquest episodi de la guerra. Molts, com la Marta Gascón, tampoc saben què va passar amb els seus familiars ni on van perdre la vida, però reclamen que no s'oblidin ni els seus noms ni les seves històries. «És important no oblidar la memòria del meu avi i tots els que van lluitar en aquesta guerra, fos d'una banda o l'altra«, ha remarcat la neta.

Un espai que s'allunya de «glorificar cap guerra»

Segons la consellera de Justícia Gemma Ubasart, el Memorial de les Camposines representa un «espai de recolliment« que s'allunya de la «glorificació de cap guerra». En la mateixa línia, Ubasart ha insistit en la defensa de les polítiques de memòria democràtica entre les generacions més joves que no han viscut el franquisme ni les lluites per aconseguir la democràcia.

En aquesta ocasió, han estat 68 els noms que se sumen a la resta de persones que es recorden en aquest indret, que ja s'eleven a les 1.819. Dels nous inscrits, cinc d'ells eren brigadistes internacionals d'Itàlia, Polònia, Holanda i Estats Units. Des de l'entitat polonesa Stowarzyszenie Ochotnicy Wolności, el seu representant Jeremy Galdamez ha remarcat que les famílies dels soldats que van participar a la guerra es mantenen fermes en la voluntat de conèixer on i com van morir els seus avantpassats, tot i els impediments que la dreta polonesa ha interposat. «Durant anys, han intentat esborrar la seva memòria, a Varsòvia vam lluitar per mantenir una placa en honor als brigadistes internacionals», ha expressat.

Ubasart també ha agraït la tasca d'entitats nacionals i internacionals que treballen per la memòria democràtica. «En un moment on el revisionisme històric, emparat amb la nova onada reaccionària, pretén reescriure la història del passat, entitats de memòria històrica són molt importants per mantenir la flama de la solidaritat internacionalista», ha recalcat.

Més enllà de llegir els prop de setanta noms inscrits al Memorial, també s'han inaugurat cinc nous plafons enllaçats a una audioguia on s'explica tant el context de la batalla com els combats que es van viure a les Camposines. Per la seva part, el director de la Direcció Democràtica, Alfons Aragoneses, ha afirmat que les restes que s'exposaven públicament al monument de la Lleva del Biberó al Pinell de Brai han estat dipositades enguany en aquest indret.

Actes arreu de les Terres de l'Ebre per evitar l'oblit

El d'aquest diumenge ha posat el punt final als actes de commemoració dels 85 anys de la fi de la batalla de l'Ebre, que s'ha complementat amb activitats a d'altres municipis ebrencs. És el cas de Tortosa, Flix i la Sénia, on s'han proposat diferents iniciatives per posar en relleu aquest episodi de la història. Així, s'ha celebrat una ruta guiada titulada Tortosa, la Gernika catalanaper diferents punts de la ciutat que van tenir un protagonisme especial durant el final de la guerra, a la vegada que ha rendit homenatge als dostortosinsexecutatsaTarragonal'agost de1939, víctimes de la repressió franquista.

D'altra banda, a Flix s'ha viscut una recreació històrica dels últims mesos de la guerra, mentre que a la Sénia s'han celebrat les Primeres Jornades de Memòria Democràtica, que s'allargaran fins el 29 de novembre. Entre altres activitats, s'hi inclouen visites guiades, projeccions de documentals, xerrades i activitats al voltant del Centre d'AviacióHistòrica del municipi.