Institucions i entitats ebrenques es posicionen en contra de la interconnexió de xarxes

Un total de 21 ajuntaments, dues entitats municipals descentralitzades, tres consells comarcals, deu associacions i col·lectius així com quatre sindicats de les Terres de l'Ebre han subscrit fins aquest moment la moció impulsada per la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) en contra de la interconnexió de les xarxes del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) i Aigües Ter-Llobregat (ATLL). El text recorda que el riu Ebre no té la capacitat per resoldre l'escassetat d'aigua actual a Catalunya i reclama al Govern que mantingui ferma la seva oposició al projecte. Consideren que el model darrere de la interconnexió de xarxes accentua el desequilibri territorial i impedeix unes condicions de vida dignes per als habitants de les Terres de l'Ebre.

La moció, fins ara, ha estat aprovada pels plens dels consells comarcals de del Baix Ebre, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. També els ajuntaments de Tortosa, Ulldecona, Deltebre, la Ràpita, Roquetes, Amposta, Masdenverge, Tivenys, la Sénia, Alcanar, Aldover, el Perelló, Xerta, Mas de Barberans, Flix, Garcia, Santa Bàrbara, Móra la Nova, Prat de Comte, Móra d'Ebre i la Fatarella, així com les EMD de Jesús i Campredó -totes dues al municipi de Tortosa-.

També han donat suport al text el Consell Econòmic i Social de les Terres de l'Ebre (CESTE), la Cambra de Comerç de Tortosa, la Unió de Pagesos, Comunitat de Regants – Sindicat Agrícola de l'Ebre, el Col·legi d'Advocats i Advocades de Tortosa, la Unió musical la Filha d'Amposta, La Lira Ampostina, la Federació Amposta Associació de Veïns (FAAV), Associació de Voluntariat i Participació de les Terres de l'Ebre (VIPTE), Diàspora Ebrenca, Panxampla així com les federacions territorials a l'Ebre de CCOO, UGT, USTEC i CGT. També la Intercol·legial de les Terres de l'Ebre, que agrupa set col·legis professionals del territori, ha emès un comunicat en contra del projecte.

«Creiem que és una bona representació del que volem a les Terres de l'Ebre, que és viure aquí amb les millors garanties», ha assegurat la portaveu de la PDE, Matilde Font. L'aprovació o adhesió al document segueix oberta i està previst que institucions com el Consell del Montsià, que encara no han celebrat el ple on està prevista l'aprovació, s'hi acabin afegint.

Resistir les «pressions»

El moviment social antitransvasament ha valorat també la posició contrària del Govern al projecte i l'ha animat a continuar mantenint-se «ferm» davant les «pressions» de diferents sectors d'arreu de Catalunya que rep per materialitzar-lo. «També ha de començar a fer obres de reutilització i dessalinitzadores a l'Àrea Metropolitana de Barcelona que és el que donarà més possibilitats de no patir sequera o escassetat d'aigua els últims anys», ha elaborat Font.

Admeten que la situació, des del punt de vista del suport institucional als seus plantejaments, és actualment diferent a la viscuda l'any 2001, quan ajuntaments del territori es van posicionar a favor del Pla Hidrològic Nacional del PP. També respecte l'episodi de 2008, quan el mateix Govern -llavors amb PSC, ERC i ICV- va plantejar la interconnexió de xarxes per resoldre l'escassetat d'aigua. L'arribada in extremis d'episodis de pluja va acabar deixant al calaix el projecte.

«Ara podem dir que a la gran majoria d'institucions i col·lectius de les Terres de l'Ebre no els sembla bé i que el problema de l'escassetat d'aigua s'ha de solucionar d'altres maneres i no pensant només amb l'Ebre i amb la mirada sobre l'Ebre i prou», ha reiterat la portaveu de la PDE.

La moció insisteix a recordar que l'Ebre no té capacitat de solucionar els problemes actuals i que l'obra requeriria un temps d'execució elevat, durant el qual es podrien acabar les obres d'emergència que planteja el Govern. També recorden que traspassar els límits provincials i reclamen un canvi d'ubicació perquè la dessaladora del Foix no s'utilitzi per a la interconnexió. Descarten, a més, la viabilitat -per l'impacte i poca capacitat- del transport marítim.

Però la qüestió de fons segueix sent el model de desenvolupament i el desequilibri territorial existent. «Les Terres de l'Ebre no som només una font per extreure aigua i energies sinó que també la gent d'aquí volem viure en un lloc digne i amb les millors condicions ambientals possibles», ha argumentat.

Més encara, la PDE ha lamentat que s'utilitzi la crescuda puntual de l'Ebre de les últimes setmanes com una forma per «manipular la informació» i generar una opinió favorable a la interconnexió de xarxes. «És aquella forma d'entendre que quan els rius aboquen aigua al mar és perd, quan no és cert: els mars necessiten aigua dels rius per a renovar-se i que també té una funció bàsica», ha tancat.

El moviment antitransvasament ha convocat per aquest divendres al vespre la seva dinovena assemblea amb l'objectiu per decidir accions que frenin la possible interconnexió de xarxes i possibles transvasaments del riu.