Judicial
Sediments compareix en la investigació contra Endesa per la gestió dels pantans de l'Ebre
L'entitat demana que no s'uneixi aquest cas amb la querella per risc catastròfic que va presentar
L'Associació Sediments ha comparegut com a acusació particular en les diligències prèvies obertes al jutjat d'instrucció número 1 de Falset en contra de la companyia elèctrica Endesa per un presumpte cas de delicte ambiental en la gestió dels embassaments del tram final de l'Ebre.
Fiscalia de Medi Ambient va decidir, precisament, traslladar el cas als tribunals després de la denúncia que li va presentar la mateixa entitat ara fa un any. Argumenta Sediments que la gestió de les preses del tram final del riu, gestionades per la investigada Endesa, retenen la pràctica totalitat de les aportacions sòlides que transporta el cabal fluvial i que són essencials per garantir la continuïtat i la preservació del delta de l'Ebre.
El jutjat número 1 de Falset va decidir obrir diligències prèvies judicials el 19 de desembre passat a instàncies del Ministeri Públic i, ara, l'associació s'hi afegeix com a acusació particular. Aquesta condició, segons ha detallat el seu president, Josep Juan, els permetrà accedir a totes les investigacions dins del procediment i disposar d'informació sobre «l'estat de les preses, si s'han obert els desguassos de fons i estan operatius o no», un dels aspectes que denuncien des de fa anys.
En la seva denúncia a Fiscalia, Sediments adduïa la inexistència de sistemes i protocols de transferència d'aportacions sòlides a través de les preses de Mequinensa, Riba-roja i Flix. Això, remarcaven, ha suposat retenir entre el 96 i el 99% dels sediments que arrossega el riu, essencials per a la supervivència del Delta, a partir del moment que es van construir i van començar a funcionar les centrals hidroelèctriques, a la dècada dels 60 del segle XX.
A banda del paper d'Endesa, apuntaven també cap a les presumptes responsabilitats que l'organisme regulador de la conca, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), podria tenir en el cas. Posen en dubte que la CHE hagi fiscalitzat adequadament l'actuació de la companyia elèctrica i el funcionament adequat de les preses. Circumstàncies, apunten, que haurien posat en perill no només l'ecosistema sinó la població del tram final del riu.
Després d'acceptar a tràmit la denúncia, Fiscalia va encarregar als Mossos d'Esquadra una investigació. També van requerir a la CHE els informes de la gestió de les comportes de fons de les preses i la voluntat d'ampliar el radi de la investigació a d'altres províncies que formen part de la conca de l'Ebre.
El camí processal del cas corre paral·lel a la tramitació de la querella criminal per risc catastròfic que la mateixa Associació Sediments va presentar al jutjat d'Amposta juntament amb vuit entitats més. La denúncia va ser ratificada en seu judicial al febrer. També apunta contra la presumpta responsabilitat d'Endesa, com a gestora de l'embassament de Riba-roja, sobre la situació operativa i el manteniment dels desguassos de fons i la possibilitat efectiva que hi pugui circular aigua en cas d'emergència. Una situació, remarquen, que compromet la seguretat i la vida de milers de ciutadans aigües avall.
Respecte aquesta querella, Fiscalia ha plantejat unir les diligències prèvies amb les obertes al jutjat de Falset per delicte ambiental. Un plantejament que rebutja l'associació denunciant. «Hem demanat que no s'uneixin perquè són temes diferents, s'han d'abordar de forma separada i cadascuna té unes argumentacions diferenciades. S'ha d'investigar i resoldre cada cosa», ha manifestat Juan.
L'entitat lamenta que la inacció al respecte per part de les administracions del territori i el Govern no permeti anar més enllà. «A la CHE els preocupen les nostres denúncies perquè informem a l'opinió pública dels possibles riscos i després intenten fer veure que fan alguna cosa amb notícies tendencioses i que busquen despistar», sentencia.
A banda d'aquests dos procediments, Sediments ultima també la presentació d'un contenciós administratiu per reclamar que es faci efectiva la concessió de la central hidroelèctrica de Flix, després que complís 75 anys l'any passat i considerar que no hi ha marge per ampliar-ne la vigència.