Els arrossaires del Delta recuperen «la normalitat» després del malson de les restriccions per sequera de l'any passat

Els arrossaires del delta de l'Ebre encaren la recta final de la campanya de sega de l'arròs. Les cambres arrosseres celebren haver «recuperat la normalitat», després d'una angoixant i «atípica» campanya, l'any passat, marcada per les restriccions del reg per part de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l'Ebre). Amb la meitat de l'aigua, l'augment de la salinitat als camps i un estiu extremadament calorós i llarg, les pèrdues van ser irremeiables. Enguany s'igualarà la producció de campanyes «regulars», que se situarà en les 130.000 tones d'arròs. Els costos de producció s'han estabilitzat, a l'alça, com també l'increment de preus que s'han donat els darrers dos anys. Es preveu que la tona d'arròs es pagui a 500 euros, de mitjana.

Aquest és el darrer cap de setmana «fort» de la campanya de sega d'arròs al delta de l'Ebre i la campanya es desenvolupa «en el calendari previst». Més de dues terceres parts dels conreus s'han segat i el mantell verd i daurat que s'estén a l'estiu pel Delta, ha donat pas a la barreja de canyes i fangs que deixen les segadores al seu pas. Tot i que no serà una campanya «excepcional», el punt de partida era tan dur i nefast que els arrossaires es mostren molt satisfets amb els resultats d'enguany, «una campanya normal» que es percep gairebé com un regal.

L'estiu passat, els arrossaires van ser els primers a patir les conseqüències de la sequera actual. Amb els camps llestos i tot a punt per sembrar, la CHE els va retallar a la meitat la concessió del reg que disposarien tota la campanya. Es van inundar els camps com van poder i es van provar diferents alternatives per anar mantenint l'aigua als conreus, amb soltades intermitents i reutilitzant l'aigua dels desguassos amb bombes. L'augment de la salinitat, de les males herbes i de la propagació del caragol maçana van ser les primeres conseqüències, que es van agreujar amb un estiu extremadament càlid i llarg.

Oblidant la campanya més difícil

La campanya d'arròs 2023, «la pitjor de les últimes dècades» segons la van qualificar les cooperatives, es va tancar amb una caiguda de la producció del 14% de mitjana respecte a 2022, però molts camps no van collir res, sobretot als conreus més costaners. Fent la comparació amb una collita normal, les pèrdues es van elevar fins al 22,47% comparant amb la mitjana dels últims quatre anys, de 135.919 tones d'arròs.

Com han assenyalat el president d'Arrossaires del Delta de Deltebre (Baix Ebre), Jordi Ardit, i també el president de la Càmara Arrossera del Montsià d'Amposta, Àlex Morales, aquesta campanya es tornarà a assolir aquesta producció, per sobre de les 130.000 tones a tot el Delta. D'aquestes, la cooperativa de Deltebre preveu entrar 30.000 tones d'arròs i la d'Amposta 40.000.

Amb l'arròs bomba ja a les sitges – es va plantar d'hora per evitar la maduració en els pics de calor -, i també bona part de l'arròs llarg, la campanya acaba amb la varietat més tardana, la JSendra, que és també una de les més resistents a les condicions del Delta i que més bon rendiment ha donat aquesta campanya. Les primeres «són més sensibles a la salinitat i als vents forts quan maduren».

Bona qualitat i bons preus

També l'any passat es va «patir molt» amb la qualitat de l'arròs. La qualitat de l'aigua de reg va ser «molt dolenta» i va afectar el creixement de la planta i el gra. En canvi, aquest any, el producte té «una excel·lent qualitat i un bon rendiment». L'aigua de reg ha arribat en bones condicions, la planta «s'ha enriquit» i l'estiu ha estat benèvol. «No ha fet una calor tampoc exagerada» -sense humitats ni xafogor -, i la planta ha acabat molt bé. «Per això ha fet un producte de molta qualitat», ha explicat Ardit. «S'han alineat els astres i hem tingut aigua bona, que és el que necessitem», ha afegit.

Pel que fa als preus, els arrossaires parlen «d'estabilitat». Després d'uns anys amb costos disparats i una inflació molt alta, els preus de l'arròs mantindran l'increment que s'havia donat les dues últimes campanyes i «això dona molta tranquil·litat al sector», com ha remarcat el president d'Arrossaires del Delta. Es preveu pagar sobre una mitjana de 500 euros/tona.

Adaptats al caragol maçana

Com van predir els arrossaires l'any passat, les mesures que es van aplicar per reaprofitar aigües dels desguassos ha suposat que la plaga del caragol maçana es descontroli de nou. La diferència a fa quinze anys, quan es va detectar, és que els agricultors han après a conviure-hi i a minimitzar el seu impacte.

«Tenim armes per lluitar, el departament que ens ajuda molt, i ja ens hem acostumat. Suposa un increment de costos, però al Delta som gent de mentalitat oberta, ens adaptem i busquem solucions de seguida», ha reconegut el president d'Arrossaires. «És més cost i més treball, però fem la collita igual», ha afegit Ardit. La sembra en sec – abans d'inundar els camps - està completament acceptada i estesa entre el sector, sobretot en a les parcel·les on és fa més complicat aplicar tractament amb saponines i aigua salada.

També a l'hemidelta dret, on la plaga estava molt confinada fins ara. Com lamenta el president de la Càmara Arrossera del Montsià, Àlex Morales, s'han duplicat les hectàrees infestades, ara unes 600 (el 7% de la superfície), Morales ha fet una crida a les autoritats «que donin suport per controlar-lo». El president de la Càmara ha assenyalat que una altra conseqüència de les restriccions del reg de l'any passat ha sigut que les males herbes han proliferat «més del compte».

Menys molèsties als veïns

La cooperativa arrossera del Montsià aplica aquesta campanya noves mesures per mitigar les molèsties que l'entrada i assecatge de l'arròs poden produir entre el veïnat, sobretot el soroll i la pols. D'una banda, s'ha activat un nou model d'assecatge amb menys cabal d'aire calent i es tanquen les portes de la zona d'emmagatzematge per reduir la contaminació acústica. De l'altra, s'han instal·lat canyons nebulitzadors industrials que eviten que la pols surti de les instal·lacions i s'ha demanat als arrossaires que arribin amb els remolcs ben tapats. Fins i tot se'ls ha facilitat un sistema de neteja d'aigua a pressió per a les rodes. La inversió de la cooperativa en aquestes mesures ascendeix a 2,5 milions d'euros.