Trens Dignes exigeix el desplegament de l'ATM a les Terres de l'Ebre

La plataforma Trens Dignes exigeix que l'Autoritat Territorial de Mobilitat (ATM) es desplegui a l'Ebre. Territori va anunciar la creació d'aquest reivindicat organisme per a 2024 i va assegurar que al juny, el transport públic ebrenc podria accedir a la integració tarifària del Camp de Tarragona i al del país el 2025. 

Trens Dignes lamenta que la implementació de l'ATM no s'hagi fet, que ni tan sols es treballi en el pla director de mobilitat, i que això, ara, compliqui les reivindicacions per afrontar la interrupció ferroviària de les obres del túnel de Roda de Berà. La plataforma reclama, en la franja de matí, una segona freqüència de l'Avant des d'Ulldecona a Barcelona i que s'aturin a l'Aldea dos dels Euromed que venen de València.

Trens Dignes ha fet una valoració de les afectacions que està produint el tall de circulació ferroviari per les obres del túnel de Roda de Berà i també de les reivindicacions, històriques, que no es concreten al territori en matèria de transport públic. D'una banda, la plataforma celebra el retorn del tren de velocitat alta Avant, però en reclama una segona freqüència matinal per anar a Barcelona. En aquest cas, s'ha consensuat amb l'Ajuntament d'Ulldecona que aquest tren surti de la població del Montsià i faci parada a Tortosa i l'Aldea.

Més lideratge polític

La portaveu Cinta Galiana ha aprofitat aquesta avinentesa amb l'alcaldessa d'Ulldecona, Núria Ventura, per recriminar als representants polítics ebrencs la manca de lideratge i d'unió en la planificació del transport públic de les Terres de l'Ebre. «Cada alcalde demana els seus pedaços, i ja ens sembla bé, però el que fa falta és un estudi de mobilitat – territorial – perquè si no, no es pot arreglar res», ha insistit. Trens Dignes insisteix que no es pot «quedar sola» defensant el territori.

En aquest sentit, el portaveu Josep Casadó ha exemplificat que aquestes peticions unilaterals dels ajuntaments, «que manen molt», acaben perjudicant el servei. En el cas de l'Avant, les reclamacions de parades a tots els municipis de l'Ebre ha alentit el trajecte fins a les prop de dues hores. «Hi ha trens que han d'anar directes, si no, no serveixen si els fem parar per tot arreu. No és competitiu», ha assenyalat Casadó. «Hem d'aprofitar aquesta situació -de les obres - per aconseguir coses», ha afegit.

Sense ATM ni pla director

Un dels principals problemes per consensuar estratègies, reivindicacions i millores en el transport és que el desplegament de l'ATM a les Terres de l'Ebre no s'ha fet efectiva. La creació de l'Autoritat de Mobilitat ebrenca que tant havia reclamat la plataforma, es va anunciar al desembre i, d'entrada, ja hauria d'haver resolt la discriminació que pateix el territori amb la integració tarifària única.

Sense aquest òrgan, Galiana insisteix «que no es pot fer res» i encara menys, sense tenir un pla director de mobilitat. Com han recordat des de Trens Dignes, a finals de 2019 Territori va fer l'enquesta de mobilitat quotidiana, prèvia a la redacció del pla, i que, passats cinc anys, caldria actualitzar-lo, tot i que no existeix.

Segons Trens Dignes, amb l'ATM es podrien fer realitat reivindicacions com l'estació intermodal de l'Aldea, el desplegament d'un transport públic per carretera que garantís la capil·laritat territorial i les connexions de busos i trens, o la implementació de l'alta velocitat a l'oferta ferroviària. «Seria el revulsiu per posar sobre la taula que fonamental ha de ser el transport públic en el futur», ha defensat Galiana. «Permetrà planificar i fer convenis amb Renfe, poder decidir i reforçar la intermodalitat. Els busos, que ara ens salven el cul, han de portar la gent pel territori, no a Barcelona», ha afegit Casadó.