Tecnologia
La fibra òptica pública encara ha d'arribar a un terç dels pobles de les Terres de l'Ebre
El desplegament s'executa a cinc municipi i dotze pobles més tenen els projectes en redacció o pendents de redactar
Una bobina de tubs per a l'estesa de la fibra òptica en un carrer de Santa Bàrbara.
A les Terres de l'Ebre són 35 els municipis que ja tenen punt d'accés a la xarxa troncal pública de la Generalitat (67%). Les obres encara s'estan executant a la troncal entre Batea i Gandesa (Terra Alta), en la canalització que fa la Diputació de Tarragona a Benifallet (Baix Ebre) i en la troncal de Camarles (Baix Ebre), Alcanar i la Galera (Montsià).
Dels 12 municipis restants, la meitat tenen el projecte en redacció i a la resta encara s'han de planificar i executar les obres. El secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital, Albert Tort, assenyala que el desplegament a Catalunya està al 75% i que el projecte ha agafat «velocitat» gràcies als fons europeus. Per als exercicis de 2025 i 2026 es preveu una inversió de 80 MEUR.
Els municipis de les Terres de l'Ebre on encara s'ha de planificar i executar el desplegament de la fibra òptica pública són Tivenys (Baix Ebre), Godall i Mas de Barberans (Montsià), la Fatarella (Terra Alta), i Miravet i Benissanet (Ribera d'Ebre). En fase de redacció està el projecte del traçat alternatiu de la fibra per a l'N-420 cap a Caseres (Terra Alta), està pendent que se li assigni pressupost al projecte de l'Ampolla (Baix Ebre), s'ha de redactar el projecte per fer arribar la fibra a l'Aldea (Baix Ebre) - des del punt del polígon Catalunya Sud a través de la carretera C-42-, i també estan pendents d'executar les obres de la Diputació per estendre la fibra a Paüls (Baix Ebre), el Pinell de Brai (Terra Alta) i la Palma d'Ebre (Ribera d'Ebre).
La xarxa troncal de la fibra òptica pública no és una xarxa de distribució urbana i la normativa no permet «un servei finalista». Amb el projecte es fa arribar la fibra òptica d'alta capacitat als equipaments de la Generalitat, com són escoles i instituts, edificis sanitaris o administratius. Els excedents d'aquesta xarxa es posen a disposició dels operadors perquè aquests puguin oferir els serveis a la ciutadania. Actualment, sobre la xarxa pública ja desplegada, operen una desena d'empreses de telecomunicacions a 28 municipis de les Terres de l'Ebre.
Desplegament del 75% a Catalunya
El secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital, Albert Tort, ha destacat que ja s'ha construït més de 5.000 quilòmetres de xarxa de fibra pública i que estan en execució 2.000 quilòmetres més, així com 1.500 quilòmetres en projecte. La fibra òptica pública ja arriba al 75% de municipis i ara s'ha de desplegar «en les zones més complexes», «la fase més quirúrgica del projecte».
La Generalitat ja ha connectat a la connexió d'alta capacitat a més d'un miler de les més de 8.000 seus que té a Catalunya. Quan es connectin totes les seus a la xarxa pròpia pública i es completi el desplegament, el Govern preveu estalviar més de 20 milions d'euros anuals, un retorn de 12 euros per cada euro invertit.
Tort ha recordat que aquest és l'objectiu principal, però al mateix temps «és un model que contribueix que els operadors arribin a zones on només amb la iniciativa privada seria difícil que ho fessin», sobretot «perquè no els hi sortiria a compte per raons comercials desplegar la línia amb inversió privada».
Segons el secretari de Telecomunicacions, es treballa dins dels terminis previstos i «s'avança a bon ritme» des de l'any passat, quan s'ha disposat de fons europeus que «han permès agafar velocitat» al projecte.