L'ús del transport públic per carretera creix del 3% al 8% a les Terres de l'Ebre en cinc anys

L'índex de l'ús del transport públic per carretera ha passat del 3% al 8% en cinc anys a les Terres de l'Ebre. Com ha destacat el gerent del principal operador al territori, el grup Hife, la dada «és bastant positiva». José Maria Chavarria ho atribueix a tres factors, l'increment de les expedicions «en pràcticament totes les línies regulars» -i gràcies als convenis amb Territori-, la renovació de la flota, i sobretot, les bonificacions tarifàries que permeten viatjar dins de l'Ebre a 50 cèntims d'euro. 

Un 18% dels passatgers fan ús de la línia a Barcelona i un 5% de la de Tarragona. Destaquen el preu, la puntualitat i la fiabilitat del servei, però reclamen prestacions extra «per maximitzar el temps de viatge treballant».

Respecte al 2023, enguany, l'increment de passatgers al grup Hife ha sigut d'un 20% en les línies regulars de les Terres de l'Ebre i d'un 100% en les que viatgen fora del territori. Fins a l'agost, l'empresa de transport públic ebrenca ha registrat 1.547.893 passatgers de bus, dels quals 1.095.336 (69,56%) han fet ús de les línies regulars dins de l'Ebre. El 18% han viatjat en les ja 25 expedicions que van cada dia a Barcelona i un 5% són usuaris que viatgen a Tarragona. L'operadora també enllaça el territori ebrenc amb el nord del País Valencià i el sud d'Aragó, Saragossa, Madrid, Andorra, la Rioja o el País Basc.

Més freqüències, busos nous i preus baixos

Operadora i usuaris coincideixen que el factor més rellevant de l'increment d'usuaris als busos de l'Ebre ha sigut el preu. Les bonificacions tarifàries han reduït el cost dels bitllets a totes les línies de bus de les Terres de l'Ebre, si es fan servir els abonaments. Així, viatjar a Barcelona costa la meitat (8,5 euros) i viatjar entre pobles de l'Ebre costa 1 euro. Amb la darrera bonificació de l'Estat, aquests preus s'han reduït a la meitat. «Pots anar de Batea a Alcanar per 0,50 euros, amb la targeta 10/120. Això ha suposat una eclosió, per dir-ho d'alguna manera, de moviment de passatgers a totes les línies regulars», ha explicat el gerent d'Hife. «Ha sigut un abans i un després», ha afegit.

Transport públic contra vehicle privat

Jordi Arrufat, membre del col·lectiu Diàspora Ebrenca i usuari del transport públic ebrenc -de tren i bus- cap a Barcelona, també assenyala que són aquests descomptes que han portat més usuaris al bus. Tot i el servei de velocitat alta de l'Avant que s'ha recuperat des de Tortosa amb les obres ferroviàries al túnel de Roda de Berà, Arrufat insisteix que els abonaments no li fan la competència als dels autobusos. «Si vols anar amb l'Avant només d'una vegada a la setmana, és caríssim, però si hi vols anar més de tres vegades, tampoc és un servei competitiu en preus», ha apuntat.

«L'autobús s'ha d'utilitzar perquè és convenient per a la gent, com el ferrocarril. L'important és traure vehicles privats de la carretera. És positiu que hi hagi diferents operadors, però hem de lluitar contra el vehicle individual, que no és sostenible, ni a curt ni a mitjà termini», ha defensat Chavarria, del grup Hife. «Anar a Barcelona amb 4,50 euros no té res a veure amb un vehicle privat que et pot costar, sense comptar els pàrquings, més de 100 euros», ha detallat.

El gerent d'Hife també indica que estan renovant la flota, amb més de cent nous busos comprats els últims tres anys, la majoria híbrids i amb sistemes de motorització de baixes emissions. El pla de millora que preveu comprar més d'una vintena de busos cada any perquè els vehicles estiguin adaptats a les zones de baixes emissions. Les grans ciutats ja les tenen delimitades, però Hife no descarta que se'n fixin a ciutats més petites, com Tortosa o Amposta.

Les línies amb més passatgers

De les línies de les Terres de l'Ebre, més del 50% dels usuaris es concentren a la línia Exprés.cat, que va d'Alcanar a Tortosa, amb parades només a les Cases, la Ràpita i Amposta. Fins a l'agost havia acumulat 553.765 passatgers. Aquesta línia i altres de «l'anella deltaica» són en les quals el grup Hife i Territori treballen per incrementar les expedicions l'any que ve, perquè són línies «sobreocupades» i amb una demanda creixent.

L'altre gran corredor és la línia urbana L1 entre Tortosa, Roquetes i Jesús. En els tres primers trimestres de 2024 ha registrat 249.285 usuaris. De cara 2025, es vol reduir la freqüència de pas de cada 15 minuts, actualment, a 10 minuts.

Altres millores que es preparen entre el grup Hife i el Departament és l'increment de les freqüències des de Terres de l'Ebre a Barcelona i Tarragona, de les expedicions a l'interior del Montsià, o que hi hagi servei nocturn de bus cada dia -ara només funciona divendres, dissabte i dilluns-. Fa només dues setmanes que s'ha posat en marxa el bus a demanda a la Terra Alta i encara no hi ha dades d'utilització.

Millora de la connexió amb Ponent 

Com ha assenyalat el gerent del grup Hife, l'increment de les freqüències del transport per carretera des del nord de la Ribera d'Ebre, i també de la Terra Alta, i les connexions amb Lleida, «són una demanda històrica» que podria solucionar la T-Mobilitat. De moment, la Hife ha millorat la connectivitat de l'Ebre, des de Tortosa, amb Lleida amb el nou servei a Andorra, que es va posar en marxa fa un any. El nombre de passatgers que fan ús d'aquest «bus de l'Eix de l'Ebre», per anar a la capital de Ponent, «ha incrementat».

Chavarria ha assegurat que el problema ara «és administratiu», d'àmbits competencials. Les Terres de l'Ebre van quedar fora de la integració tarifària perquè no tenen una Autoritat Territorial de Mobilitat (ATM). El Govern va decidir crear l'organisme fa un any per evitar aquest greuge, però encara no s'ha desplegat ni posat en marxa. Chavarria confia que la T-Mobilitat es pugui aplicar al territori a mitjans de l'any que ve.

Més prestacions en els viatges de llarga distància

Del transport per carretera de llarga distància en bus, els usuaris en desataquen «la puntualitat» i la fiabilitat. «Tens una certesa que el servei de tren no et dona. Fins i tot, l'Avant, de vegades, per un motiu o per l'altre, arriba amb retard», ha explicat un dels passatgers habituals. Així i tot, Jordi Arrufat ha assenyalat que el bus té «dues deficiències importants», no poder «maximitzar el temps de viatge treballant», perquè sempre «van molt plens, no hi ha tauletes, ni de vegades endolls», o que de vegades no hi hagi lavabos tot i fer viatges de més de dues hores.

Arrufat no aposta perquè el bus acabi sent «una alternativa» definitiva al servei ferroviari a les Terres de l'Ebre. Com passa a Europa, defensa una mobilitat de llarga distància amb tren i un servei de capil·laritat amb busos dins del territori. En aquest sentit, també reclama la reivindicada estació intermodal a l'Aldea (Baix Ebre) que permetria aquest model de desplegament del transport públic.

Des del grup Hife, defensen que ja «practiquen la intermodalitat amb aeroports, ports i estacions ferroviàries», però que aquesta infraestructura a l'Aldea «és una aposta de futur que comparteixen». «És bona i beneficia l'usuari que puguis unir un servei de diverses línies regulars, com fem, des de fa molts anys, sobretot des de València cap a Aragó», ha explicat José Maria Chavarria.