Detecten menys aus al Delta per les alteracions al riu, l'agricultura intensiva i el canvi climàtic

Un estudi elaborat per l'associació SEO/BirdLife ha constatat una «disminució significativa» en la presència hivernal d'aus migratòries al Delta de l'Ebre. A parer dels responsables de l'informe la raó respon a «múltiples factors de pressió», com ara les alteracions hidrològiques del riu Ebre, «especialment la reducció en l'aportació de cabals i sediments», la «intensificació agrícola», que exerceix «pressió» sobre els arrossars i provoca «un ús excessiu d'agroquímics» i «els efectes del canvi climàtic». 

A banda, l'estudi també ha constatat que a Catalunya hi ha 400 aiguamolls desprotegits. Aquests espais, recorda el treball, són especialment importants per a la conservació de les aus. En el cas del Delta de l’Ebre, els impulsors de la investigació han considerat que la combinació de les «amenaces» que l’assetgen ressalten la «necessitat» de reforçar les mesures de gestió i conservació a la zona, amb un enfocament «integral» que protegeixi tant els hàbitats com les espècies que en depenen.

L’informe ha analitzat el conjunt dels aiguamolls de l’Estat i ha qualificat el seu estat de «dolent». Ha afirmat que tots els punts estudiants pateixen una «pressió global» qualificada d'alta o molt alta, que afecta l’extensió i qualitat de l’hàbitat requerit per les poblacions d’aus aquàtiques.

Aquesta situació comporta una disminució de l’estat de conservació global d’aquests hàbitats, que és valorat per l’organització com a «pobre o molt pobre» en el 67% dels aiguamolls (41), entre ells alguns dels més importants per a les aus aquàtiques d’Europa com són Doñana, el Delta de l’Ebre, l’albufera de València, les Tablas de Daimiel, la badia de Cadis, la llacuna de Fuente de Piedra o el complex intermareal Umia-Grove.

Un informe del 2022 ja alertava de l’estat de conservació «preocupant» en què es troben els aiguamolls més importants de l’Estat, i els autors de l’anàlisi actual lamenten que «per desgràcia» la investigació d’ara «mostra una imatge poc engrescadora de la feina desenvolupada per a la conservació dels aiguamolls a Espanya».

Risc de col·lapse a Doñana, el Delta de l'Ebre i l'albufera de València

Aquest escenari genera, afirmen, una gran «incertesa» sobre el futur dels ecosistemes aquàtics. I malgrat que tots són «importants», afegeixen, n’hi ha tres que per les poblacions d’aus i l’estat de conservació d’aquestes espècies «destaquen sobre la resta», Doñana, el Delta de l’Ebre i l’albufera de València. Segons l'informe, aquests espais allotgen el 38,8% de les poblacions d'aus aquàtiques hivernants, i s'ha observat una clara tendència negativa d'aquestes poblacions en els darrers anys. De fet, de les 67 espècies d'ocells analitzades en aquest treball, 36 han experimentat un descens poblacional.

«Aquests tres aiguamolls es troben, a més, en mal estat de conservació i amb enormes pressions», per la qual cosa SEO/BirdLife reclama «mesures per corregir les carències detectades en els plantejaments actuals de reducció de les amenaces», així com la «posada en marxa d’un full de ruta» que s’empari en la «informació científica existent» i que reculli les «mesures necessàries» per solucionar «a mitjà i llarg termini» el «col·lapse ambiental» al qual s’enfronten els tres aiguamolls «més emblemàtics d’Espanya».

Compte enrere per salvar els aiguamolls

Per tot plegat l’informe ha conclòs que «urgeix» declarar les llacunes costaneres com «el primer hàbitat en perill de desaparició a Espanya». Asunción Ruiz, directora executiva de SEO/BirdLife, ha apuntat que els resultats obtinguts «fan possible tenir un diagnòstic fidedigne i global de l’estat d’aquests ecosistemes». En aquest sentit, ha afegit que el treball ha permès identificar patrons regionals i àrees prioritàries per orientar accions de conservació.

Ha assegurat que els responsables de l'estudi ja han posat les dades a disposició de la societat i de les administracions públiques perquè apliquin els compromisos del Reglament sobre restauració de la naturalesa i el Pla Estratègic d'Aiguamolls a 2030. «Ens queden cinc anys per salvar els aiguamolls i recuperar la funcionalitat ecològica d'aquests espais», ha sentenciat.