La Cooperativa de l'Aldea vol prorrogar 3 anys més el conveni per retornar els fons entrampats dels impositors

La Cooperativa de l'Aldea ha sol·licitat al jutjat Mercantil de Tarragona prorrogar tres anys més el conveni per retornar els 2,38 milions d'euros entrampats d'impositors i creditors per la fallida de la secció de crèdit el 2011. 

La direcció assegura disposar del suport de més del 50% del capital dels creditors necessari per a la modificació. La idea no convenç l'Associació d'afectats per la fallida, que ja han mostrat la seva oposició al jutjat. Dubten de la capacitat de la cooperativa per retornar els crèdits, després que només hagi pogut pagar 1,02 milions d'euros dels 2,62 que havia d'assumir el 2025. Entitat i afectats reclamen a l'Audiència de Tarragona que obri ja el judici oral després d'un procediment que s'ha allargat dotze anys.

Han passat dotze anys i mig de la traumàtica fallida de la secció de crèdit de l'entitat. L'esclafit va afectar 408 creditors, deixant un forat total de 6,97 milions d'euros de deute -dels quals, 4,6 milions, eren estalvis dels impositors- . El concurs de creditors aprovat el 2015 -amb quitances o aportacions de capital social de fins al 50% del deute-, així com operacions de rescat de crèdits i venda de patrimoni van permetre tornar diners i, a principis de 2024, reduir la xifra a 2,38 milions, pertanyents als impositors.

L'entitat, però, segons ha reconegut el seu gerent, Jordi Dolcet, no ha pogut fer front al retorn del deute programat al conveni entre 2018 i 2025. De fet, i segons consta en documents judicials als quals ha tingut accés l'ACN, després de pagar les anualitats pactades en el conveni des de 2018 i fins mitjans 2022, fins un total del 19,5% del pendent, ja no va poder assumir la meitat de l'anualitat corresponent al 2022 ni a la del 2023.

Això va portar la junta rectora a sol·licitar fa dos mesos al jutjat Mercantil número 1 de Tarragona la modificació del conveni per poder prorrogar els pagaments, congelant-los ara per reprendre'ls el 2026 i acabar-los el 2028. La proposta, que segons Dolcet ja ha rebut el suport d'un 50% del capital dels creditors i, per tant, podria tirar endavant les pròximes setmanes, preveu efectuar el retorn d'1,72 milions de deute ordinari en tres anys: un 30% cada any els dos primers i un 40% l'última anualitat.

Entre les dificultats torbades, apunta el gerent el «desànim que no surti encara la data del judici». Amb tot, reconeix que el problema és, principalment, «econòmic». Si bé, assegura, l'entitat ha pogut redreçar el rumb que va portar a la fallida de la secció de crèdit el 2011, magnitud del negoci basada en la compra i comercialització de verdures i hortalisses és del tot insuficient.

L'informe presentat davant del jutjat cita, entre d'altres contratemps, l'epidèmia de covid-19 o la guerra d'Ucraïna i l'increment de preus. «L'activitat només dona per sobreviure i no dona grans beneficis però no dona per tapar les amortitzacions del forat terrible que va deixar la secció de crèdit», sosté. 

L'aposta de l'actual junta rectora, assegura, passa ara per aprofitar aquests dos anys de carència en intentar vendre part dels terrenys urbans de les instal·lacions de la cooperativa amb la requalificació urbanística en marxa que ha impulsat l'Ajuntament de l'Aldea. «Ens hem trobat unes instal·lacions sobredimensionades per l'activitat actual i que puguem tenir en un futur. Hi ha espais que podrem vendre seccionant», precisa Dolcet, que reitera el compromís de retornar els deutes amb els ingressos que s'obtinguin.

«Prorrogar l'agonia»

El termini per donar suport a la modificació acaba a finals d'aquesta setmana. Però no tots els creditors compren aquests arguments. L'Associació d'afectats per la fallida de la secció de crèdit, personada també com a acusació particular en el procediment penal, ha manifestat formalment al jutjat Mercantil la seva oposició al procediment després d'aprovar-ho en assemblea.

«No pot ser que després de dotze anys presentin una proposta de nou conveni allargant el termini per pagar els afectats a partir de 2026, quan no han complert el conveni actual perquè ens deuen la meitat de 2022 i tot el 2023», ha subratllat el president dels afectats, Jordi Gas. «Això és prorrogar l'agonia», ha sentenciat.

Posa en dubte que l'entitat tingui actualment la capacitat d'aconseguir retornar els deutes pendents amb l'estructura i activitat actuals. «En els seus inicis tenia sentit com a Cooperativa perquè estava formada per la major part dels agricultors de l'Aldea i podien rendibilitzar els seus productes. Però avui en dia gairebé no queda cap pagès que aporti la seva producció i la prova d'això és que totes les instal·lacions les tenen en lloguer», apunta. «Com poden tornar amb 20.000 euros que han guanyat segons ells en un any -referint-se als comptes de 2023- els 2,4 milions que encara queden pendent dels afectats?», ha inquirit.

Malgrat això, la modificació presentada per la Cooperativa pot acabar perfectament prosperant. L'associació -amb 62 impositors que representen un 60% del deute total, segons les seves pròpies dades- admet que alguns dels seus membres, a títol individual, haurien acabat donant suport a l'actual junta rectora per aconseguir el suport del 50% del capital i avalar la modificació del conveni. També s'ha sumat a la iniciativa Intrum Investment, un fons que va acabar adquirint un dels crèdits hipotecaris formalitzats abans de la fallida.

Dotze anys i mig esperant

En el rerefons de tot plegat, admeten gerència i afectats, el retard de dotze anys i mig per jutjar el cas està condicionant i perjudicant els interessos de l'entitat i, sobretot, dels impositors que van veure com s'esvaïen de cop els seus estalvis l'1 de desembre de 2011. «Fa més de tres anys que només falta posar data i ningú pot entendre per què encara no evoluciona», manifesta, perplex, Dolcet. Segons recorda, un 14% dels afectats ha mort des de la fallida sense poder recuperar els seus estalvis. Gas, per la seva banda, qualifica de «lamentable» i «inconcebible», aquesta dilació. Reclama que «d'una vegada per totes» es posi data per jutjar el cas perquè els impositors puguin recuperar els diners.

Efectivament, al desembre de 2020, el jutjat d'instrucció número 1 de Tortosa va ordenar l'obertura de judici oral contra set dels investigats -amb l'exgerent, Daniel Ferré, al capdavant-, a més de Bankia -actualment Caixabank-, l'auditora BDO i l'asseguradora Mapfre. Els afectats consideren que l'obertura del procés judicial, amb la celebració de la vista oral a l'Audiència de Tarragona, seria la via més efectiva per recuperar els estalvis encara entrampats. Retreuen a l'Ajuntament de l'Aldea la seva retirada de l'acusació particular a finals de l'any passat però, per contra, entenen que això reduirà el nombre d'interlocutors a l'hora de possibles negociacions.

L'oferta de Caixabank per esquivar el judici

De fet, a principis de 2023, i amb l'objectiu d'evitar el judici penal, Caixabank -que va adquirir els actius de l'antiga Bankia- va posar sobre la taula una oferta de 2,1 milions d'euros d'indemnització perquè la totalitat dels 45 particulars i la Cooperativa que exerceixen l'acusació particular retiressin els càrrecs contra ella.

Una proposta que la junta rectora de l'entitat veia amb bons ulls però que, de moment, no ha comptat amb el vist-i-plau de tots els afectats personats en el cas. «Hagués donat per tornar un 60% a tothom. Però dins dels 45 n'hi va haver quatre que no van voler. Podem no compartir-ho, però ho hem d'entendre. No hi ha unanimitat», ha lamentat Dolcet, qui assegura que aquests recursos haurien pogut evitar la pròrroga del concurs.

L'Associació d'afectats, per la seva banda, acusa la Cooperativa de voler utilitzar aquest acord per retenir part dels diners i destinar-los al seu funcionament, guanyant temps. «El gerent proposa que d'aquests 2,1 milions de Caixabank es detregui el 19,5% que s'ha pagat als afectats fins la meitat de 2022 i, a més, més de 400.000 euros d'afectats que tenien comptes a la Secció de Crèdit però sense el logo de Caja Madrid -antiga Bankia-. No podem acceptar aquesta oferta per solidaritat i després de dotze anys», retreu Gas. Segons apunta, l'oferta d'1,7 milions per als impositors representaria el 40% i no el 60% del retorn del deute.

Segons Dolcet, el retorn dels prop de 400.000 euros d'aquests comptes correspondria a un tipus de deute no considerat com a prioritari que s'hauria de retornar un cop s'hagi liquidat els 1,72 milions d'ordinari. Paral·lelament, i segons els termes del concurs modificat, la Cooperativa assegura que manté el compromís amb els impositors que van acceptar destinar el 50% del deute a capital social -descartant la quitança en el mateix percentatge- a retornar aquests diners a partir de 2029.

Et pot interessar: