Tortosa acull el setè Fòrum de Cultura i Ruralitats

Tortosa acull la setena edició del Fòrum Cultura i Ruralitats. És la primera vegada que aquest espai de debat es fa a Catalunya i el Ministeri de Cultura ha escollit les Terres de l'Ebre per la consolidada xarxa d'agents culturals ebrencs que són referent d'altres territoris rurals. 

La qüestió que vertebra el programa, de tres dies d'activitats, és l'aigua, els seus escenaris i els reptes d'un futur global de canvi climàtic i escassedat. La jornada d'aquest dimarts s'ha iniciat amb un col·loqui de projectes culturals vinculats a ella i a «paisatges en crisi» d'arreu d'Espanya. Els agents culturals s'han reivindicat com a artífex dels canvis i «altaveu social» i creatiu per fer uns «entorns rurals millors». El Fòrum té més de 350 inscrits.

La setena edició del Fòrum Cultura i Ruralitats ha aterrat a Tortosa i les Terres de l'Ebre amb la participació de prop d'un centenar d'agents culturals i creatius de tota Espanya i una participació que s'apropa als 360 inscrits. El subdirector general de Cooperació Cultural amb les comunitats autònomes del Ministeri de Cultura, Benito Burgos, els ha reivindicat «com els altaveus socials» per aconseguir «poder de la cultura» per «obrir les ments, sensibilitzar, canviar hàbits i fer que es vegi el que no es veu», ha dit.

El subdirector ha remarcat que el nivell de participació del Fòrum a Tortosa és «molt alt», tenint en compte que el sector d'agents culturals rurals «és encara petit» i també que per a molts participants «arribar fins a la capital ebrenca» no ha sigut fàcil, fent evidents els problemes de comunicació del territori. Burgos ha explicat que el Fòrum aterra a l'Ebre per la petició «vehement i amable» del Col·lectiu Cultura de les Terres de l'Ebre, i que ha estat a proposta dels agents territorials que l'aigua és l'eix del Fòrum.

Les raons per escollir aquest àmbit «són múltiples» i Burgos ha assenyalat «la mateixa realitat de l'Ebre, el paper del riu i les problemàtiques que afecten el Delta», així com «la sequera actual que pateix Catalunya». «Ens semblava que l'aigua era un gran tema de debat social, polític, econòmic i cultural. Sempre ho ha sigut i en el futur ho serà més pel canvi climàtic i l'escassedat creixent en totes les societats contemporànies», ha apuntat el subdirector general. «La cultura té molt a dir», ha afegit.

Debats socioculturals

Dimarts a la tarda es van fer els primers debats del Fòrum Cultura i Ruralitats centrats en els drets de l'aigua o sobre «el gir territorial» amb què la cultura assumeix «responsabilitat, necessitat i oportunitat». El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, va ser l'encarregat de donar la benvinguda en l'acte institucional i va remarcar que els diàlegs dels agents culturals i socials «fa viable» el futur dels entorns rurals i del planeta.

Càdiz, Àvila i Huelva

La jornada d'aquest dimecres s'ha obert també amb una taula de projectes d'arreu d'Espanya que s'han desenvolupat en diferents contexts i propostes, però que tenen l'aigua al centre «com a paisatge, com a identitat o com a amenaça». El primer que s'ha presentat ha sigut Playa Futura, un projecte educatiu que ha fet reflexionar els estudiants de cinc instituts d'Andalusia sobre la platja. L'objectiu era fer-los «afrontar un diàleg difícil sense narrativa bèl·lica», i crear recursos educatius sobre com la humanitat «es defensa» del canvi climàtic com a part de la naturalesa.

Del projecte gadità de la platja s'ha passat al de la Plataforma Bajo Teja, a Ávila. En la carretera no se baila és un projecte de mediació cultural i molt participatiu de la comarca del Valle del Tomàs. La iniciativa va afrontar el repte d'analitzar i corregir «la falta d'identitat cultural a la comarca», fins a llavors, «molt dispersa». Bajo Teja va decidir que l'aigua podia articular totes les iniciatives del projecte. La comarca la travessen tres rius, té un ric patrimoni material de molins i antigues indústries tèxtils i també s'hi generen conflictes sobre la gestió de l'aigua entre les principals activitats econòmiques de la zona, la ramaderia i el turisme rural.

«El treball des de la perspectiva dels drets culturals ha permès que expandir la cultura i treballar l'aigua com a element d'arrelament territorial», ha contat Àlex Martínez. «Ens preguntem per què no havíem parlat abans d'aquest tema. Està latent i és transversal, i si obres la mirada, veus que passa a tots els territoris -espanyols i internacionals-», ha afegit l'agent cultural de Bajo Teja.

El tercer projecte de la mesa ha sigut el Chicharra Festival, un projecte d'investigació sonora entorn del parc natural de Doñana i la sequera que va patir. Des de «moltes dimensions que evoquen a la qüestió mediambiental», el paper del festival era actuar com a «punt d'encontre de diferents disciplines i camps d'acció» i «tenir una idea àmplia de com l'aigua travessa tots els contextos», com ha detallat Luís López del Col·lectiu Refluxus. El Chicharra Festival va proposar a les escoles d'Almonte que fessin dibuixos de l'aigua i aquestes il·lustracions es van convertir «en partitures» que va acabar interpretant la banda municipal.

La moderadora del col·loqui ha estat Aïda Boix, directora del centre d'Art de les Terres de l'Ebre - Lo Pati. Boix ha destacat la importància de parlar «de qüestions que preocupen i que són globals» i ha lamentat que l'afirmació dels «paisatges que estan en crisi, és real». La directora artística ha apuntat que «la imatge bucòlica» que es crea en la infància sobre els rius i el mar, la distorsiona ara «l'amenaça» que representa la falta de pluja o les pluges torrencials, conseqüència del canvi climàtic. «Posar-hi l'accent des de la cultura és molt important per fomentar el pensament crític i per reivindicar com volem que sigui el futur», ha defensat la directora de Lo Pati.

Intervencions i Bacanal

El Fòrum Cultura i Ruralitats acaba aquest dijous a la nit amb una activitat artística de Laura Llaneti, Adrià Grandia, i Zavi Lloses i Ölivias. Seran tres dies de debats, presentacions de projectes, tallers, espais d'exposició i sessions de treball, visites als projectes de les Terres de l'Ebre i propostes artístiques en viu, com la performance La Gran Bacanal de Josep Piñol, Sónia Gómez i el col·lectiu Konvent. La proposta ha portat als carrers de Tortosa una trencadora reinvenció dels imaginaris locals i religiosos per celebrar l'acte de «menjar i beure» aquest dimecres al migdia.

Et pot interessar