Tortosa
Investiguen els responsables de la performance la 'Santa Baldana' per suposada ofensa religiosa
Un jutge de Tortosa obre diligències prèvies arran la denúncia presentada per l'associació Abogados Cristianos
Inici de la performance 'La Gran Bacanal' en el Fòrum de Cultura i Ruralitats que el Ministeri ha organitzat a Tortosa.
El titular del jutjat número 2 de Tortosa ha obert diligències prèvies per la celebració de la performance de la Santa Baldana que, simulant una processó religiosa, volia exaltar les virtuts del menjar i beure dins de la celebració del Fòrum Cultura i Ruralitats organitzat pel Ministeri de Cultura a la ciutat.
La investigació s'ha posat en marxa arran d'una denúncia de l'associació Abogados Cristianos, segons ha revelat El Periódico i ha confirmat l'ACN. Argumenten que l'actuació, el dia 5 de juny passat, podria ser constitutiva d'un presumpte delicte d'ofensa contra els sentiments religiosos.
En la simulada processó pels carrers del voltant del teatre auditoria apareixia una santa dalt d'un pas amb rastres de baldanes penjant. A partir dels arguments i el relat presentats en la denúncia d'Abogados Cristianos, la resolució del jutge del número 2 de Tortosa, que encara no es ferma i contra la qual es podria presentar recurs, considera que les actuacions «presenten característiques que fan presumir la possible existència d'una infracció penal». La breu interlocutòria, a més, demana als Mossos d'Esquadra que localitzin els quatre membres del col·lectiu Konvent que van organitzar i comissariar la performance.
La performance denunciada formava part del projecte artístic La Gran Bacanal que aquests artistes van idea i desplegar durant el Fòrum Cultura i Ruralitats, impulsat i finançat pel Ministeri de Cultura. La difusió de les imatges ja va causar una forta polseguera entre els cercles eclesiàstics locals, que la van arribar a qualificar com a ofensa cap als símbols religiosos.
Al pas d'aquesta controvèrsia va sortir el col·lectiu Konvent amb un comunicat defensant que l'imaginari religiós «no està reservat a cap grup específic» i reivindicant que les imatges religioses són «part integral de la identitat i cultura col·lectiva», «un llenguatge universal sense fronteres ni èpoques». En aquest sentit, argumentaven, la suposada processó volia simbolitzar «la capacitat humana de reinterpretar i resignificar els símbols religiosos, en contextos nous i diversos». També van rebutjar cap intenció «d'ofendre ningú en la seva fe, els seus símbols i tradicions».