L'aturada de l'ampliació i el retard del nou hospital de Tortosa indigna els metges

Els metges de l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC) alerten que l'atenció hospitalària a les Terres de l'Ebre es troba en «emergència sanitària». Aixequen la veu per denunciar que la complexitat assistencial actual no es pot afrontar des d'un hospital de referència deficitari i obsolet. 

Els facultatius es declaren al límit o, directament, sobrepassats. També decebuts: l'ampliació de l'HTVC anunciada fa vuit anys i modificada diversos cops es troba aturada. Unes noves troballes arqueològiques podrien, fins i tot, posar en risc l'obra. Alerten que sense l'ampliació la pèrdua de professionals i de la qualitat assistencial serà irreversible i que no hi ha temps per esperar un nou hospital universitari quinze anys més.

L'edifici de l'hospital de Tortosa, que complirà mig segle l'any que ve, ha esgotat les periòdiques, però limitades millores que s'hi ha fet, a la vegada que han sigut insuficients obres importants com l'ampliació de les Urgències o la nova unitat de semicrítics. En conjunt, el complex hospitalari de referència pateix greus dèficits de manteniment, amb espais qualificats de «tercermundistes» per part dels mateixos professionals sanitaris que hi treballen.

Les habitacions en algunes plantes són molt petites per encabir dos pacients, els aparells de cures i posar fàcil la feina d'infermeres i auxiliars. Hi ha consultes diminutes, habilitades en espais sense ventilació com l'antiga sala d'actes o els nous despatxos d'Urgències. Sanitaris i pacients gairebé no s'hi poden bellugar. Els aparells sanitaris s'amuntega en passadissos i hi ha aglomeracions de pas per les sales d'espera, des que l'única entrada al centre és la de consultes externes per les obres.

Quiròfan diminut

Les limitacions d'espai s'agreugen en serveis clau com els quiròfans, l'hospital de dia o la farmàcia. L'únic quiròfan per atendre urgències a l'HTVC és extremadament petit per a qualsevol mena de cirurgia, però especialment per a les complexes. Els quiròfans es van dissenyar fa 50 anys, però la tecnologia ha canviat i no hi caben. «Mai volem operar aquí, però al matí on hi ha més remei», ha reconegut Ester Comellas, traumatòloga i cap de servei de Traumatologia a l'Hospital de Tortosa.

La mateixa Comellas mostra com en una sala de molt pocs metres quadrats han d'encabir la llitera de transport, la d'operacions, el poltre de tracció, l'aparell d'endoscòpia, el carro d'anestèsia, les taules d'instrumentació, els ordinadors o l'arc de quiròfan. A més tots els endolls estan a un costat de la sala. «Hi cap tot això menys els professionals i el pacient -una desena de persones-», ha ironitzat. «És un espai molt reduït i hem de vigilar de no tocar res que no sigui estèril per no afectar la cirurgia. Això implica més risc per al pacient, però no hi ha alternativa en aquest hospital», ha lamentat Comellas.

Sense intimitat

La falta d'espai també afecta els pacients oncològics. La doctora Montse Llobera, cap de servei d'Oncologia de l'HTVC, explica que ara els usuaris són atesos de manera dispersa, i sense la privacitat i qualitat que pertocaria. Al nou edifici de l'ampliació estava previst unificar les consultes i fer-ne més. Ara estan repartides per diferents espais de l'hospital i els malalts també s'han de desplaçar a l'Hospital de la Santa Creu de Jesús, on hi ha els equips de radioteràpia o la psicòloga.

Les mancances arriben fins a l'Hospital de Dia, on s'administren tractaments de quimioteràpia o immunoteràpia dels serveis d'oncologia i hematologia, i altres. L'espai no garanteix «la intimitat» dels pacients, que seuen en butaques, uns a tocar dels altres, mentre se'ls administra la medicació. Al nou edifici, aquest servei tindrà més llits, i sobretot cubicles separats. «Ara, si en algun moment, algú pateix una reacció, no es troba bé o vomita, no és el millor lloc per estar. De vegades hem de posar mampares entre mig perquè se'ns compliquen els pacients, que són fràgils», ha descrit la doctora Llobera.

Un altre problema de l'Hospital de Dia són les hores que han d'esperar els malalts per rebre els seus tractaments. Des del moment que els oncòlegs o hematòlegs confirmen la medicació fins que se'ls administra poden passar tres o quatre hores. El servei de farmàcia només té una campana de preparació i de vegades s'acumulen les peticions. També han d'esperar molts cops perquè totes les butaques estan ocupades.

L'ampliació en risc i molts mesos d'espera

L'ampliació del Verge de la Cinta preveu dotar al servei de Farmàcia amb dues campanes per poder preparar els tractaments molt més de pressa. Però el disseny del nou edifici situava la farmàcia i logística a la primera planta soterrada, damunt del nou aparcament, en una segona planta soterrada. Molt probablement, les troballes arqueològiques aparegudes no permetran construir cap planta sota terra.

De les reunions que els metges de l'Hospital de Tortosa han tingut fa uns dies amb el Departament de Salut i amb la consellera Olga Pané n'han tret encara més preocupació i decepció. De moment, els arqueòlegs no tornaran fins d'aquí a un mes per continuar les prospeccions de les restes aparegudes.

Les sitges podrien datar de l'època ibèrica. El Verge de la Cinta es va construir al sector fortificat del turó del Sitjar. Part del fossar del Sitjar acull des de 2023 l'aparcament provisional, i quan va començar l'obra d'ampliació del centre hospitalari també es va localitzar el camí de ronda de la muralla del segle XVII, a la qual el nou edifici es construeix adjacent.

Els metges i molts veïns de Tortosa veuen incrèduls que les obres s'aturin per unes troballes «previsibles». «La gent que vivim a Tortosa i que tenim una edat sabíem què trobarien aquí. Coneixíem les coves, passadissos, forats. Jo mateix de menut he anat per aquí baix jugant i amagant-me. Ja sabíem que aquestes obres tindrien aquest problema», ha lamentat el doctor Manel Martínez, cap d'Urgències.

Sense aparcament

Caldrà esperar fins a l'estiu per resoldre quina és la situació de l'obra d'ampliació de l'Hospital de Tortosa. Els escenaris que els han exposat a la junta facultativa són tres. Que es pugui continuar amb l'edificació, reubicant els serveis que anaven soterrats i sense fer l'aparcament nou. Que calgui modificar massa el projecte i que, per tant, s'hagi de fer una altra licitació de l'obra - amb el consegüent retard. O el més catastròfic dels escenaris, que l'ampliació no es pugui dur a terme i s'hagi d'indemnitzar l'empresa constructora, la UTE Hospital Tortosa (formada per ACCIONA, Copcisa i CIMELSA).

«La sensació és de decepció contínua. Aquest és l'hospital de referència per a 180.000 persones i hem assumit durant molts anys una complexitat, cada dia més gran, que ara mateix ja no podem assumir. No ens podem comparar amb la resta de ciutadans catalans», ha denunciat el doctor Martínez.

El mateix cap del servei d'Urgències recorda com les promeses de millores s'han prolongat al llarg de dècades sense resultats. «Fa vint anys es va posar una primera pedra -del nou hospital. Hem treballat en tres plans funcionals, hem parlat amb cinc delegats del Govern i cinc consellers. Ara, l'última ve i ens diu el mateix que hem sentit cada vegada: 'Farem un hospital nou'. Però la sortida que teníem, l'ampliació, no es fa perquè s'ha programat fatal, amb unes obres que tots els més grans de 50 anys de Tortosa sabien no es podien fer», ha criticat Martínez. «Crec que ells també ho sabien», ha lamentat.

Comellas creu que la mateixa consellera de Salut recela de la possibilitat que l'Ebre tingui un nou hospital. «Ens va dir que si estiguéssim a Andalusia, aquí -Tortosa- no hi hauria un hospital públic. Això, animar, no t'anima a creure-te-la quan diu que hi haurà un hospital d'aquí deu o quinze anys», ha explicat la traumatòloga.

L'escepticisme es multiplica davant la situació de paràlisi en la qual segueix immers el desenvolupament del projecte de futur hospital universitari de les Terres de l'Ebre, que s'havia de desenvolupar en paral·lel a l'ampliació. Encallat en un autèntic laberint burocràtic i tècnic perquè els terrenys que l'Ajuntament de Tortosa va cedir inicialment són considerats com a inundables, diversos ajuntaments han qüestionat la ubicació i han ofert terrenys alternatius per albergar-lo, reobrint, de retruc, antics greuges polítics territorials i veïnals.

Fuga de professionals

Els metges avisen que a l'hospital «hi ha espais que no tenen el temps -quinze anys-que tardaria a fer-se un nou hospital». Alerten que «la xarxa de la qualitat» que els facultatius havien creat i generat durant anys «ja no la poden retenir». Això fa que l'HTVC sigui «poc atractiu» i perdi professionals. «Si perdem metges, cada vegada hi haurà menys serveis i la gent no tindrà l'atenció a les Terres de l'Ebre. Estem en una emergència sanitària», ha advertit Martínez.

També la doctora Comellas avisa que en pocs anys «no hi haurà ningú que vulgui venir a treballar» a l'Ebre perquè no hi haurà «els mateixos recursos que a altres llocs». «Llavors, no caldrà fer un hospital nou perquè no hi haurà professionals», ha avisat.

Ampliació per posar l'hospital al segle XXI

En el curt termini, els metges de l'Hospital de Tortosa no volen renunciar a l'ampliació. La consideren l'única garantia per poder tenir accés a la tecnologia mèdica del segle XXI «i tractar a la gent com a la resta de Catalunya». Exemple d'això és que l'Hospital de Tortosa és l'únic centre hospitalari de l'ICS que no disposa de cirurgia robòtica. Mentrestant, l'Hospital Sant Joan de Reus fa prop d'un any que va incorporar el robot daVinci i ha fet més d'un centenar d'aquestes operacions, que són més segures, menys doloroses i amb una millor recuperació del pacient.

També fa anys que es reclama una unitat d'hemodinàmica a Tortosa per evitar els trasllats, com a mínim, a Tarragona. Martínez ha denunciat que «no és el mateix tindre un infart a Tortosa, Rasquera o Xerta que al carrer Balmes -de Barcelona-» i lamenta que es consideri els ciutadans de les Terres de l'Ebre «de segona». «No tenen -els pacients ebrencs- el mateix tractament per a la cardiopatia isquèmica que qualsevol altre ciutadà que paga igual els seus impostos», ha recordat.

Els cirurgians també denuncien mancances com compartir els antics arcs de quiròfan dels quals disposen, perquè només en tenen tres per a cinc sales d'operacions, i que els obliga a anul·lar cirurgies «d'un dia per a l'altre» a pacients que fa entre sis i deu mesos que esperen.

Els metges de l'hospital de Tortosa estan cansats de treballar en «condicions indignes». «Estem en un cul-de-sac i ara la situació és d'emergència», ha insistit el cap d'Urgències. «Els objectius de l'any passat els hem fet millor, però no és la manera de treballar ni la manera de tractar els pacients», ha insistit la doctora Comellas.