Diari Més

Rememoren el passat medieval de la Sénia amb l'aspiració de convertir-se en Itinerari Cultural Europeu

Una quarantena de persones recorren els camins càtars per reivindicar-ne el llegat històric, musical i paisatgístic

La poeta Conxita Jiménez, durant la lectura d'un dels poemes que s'han recitat a l'olivera mil·lenària del Catxo, en el marc del Festival i Mostra de Cultura Popular Camins dels Càtars.ACN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El llegat històric, musical, literari i paisatgístic dels càtars ha recobrat el protagonisme aquest cap de setmana a la Sénia (Montsià) en el marc del Festival i Mostra de Cultura Popular Camins dels Càtars. La iniciativa, impulsada per l'associació Ilercavònia, reivindica la petjada que la comunitat va deixar a Catalunya. En aquesta línia, l'organització pretén convertir-se en Itinerari Cultural Europeu el 2025. Segons l'investigador Eduard Berga, els càtars eren «avançats en el seu temps» pel que fa a la defensa de valors com la igualtat o la fraternitat. Una quarantena de persones han rememorat el passat medieval del poble aquest diumenge recorrent camins càtars fins a l'olivera mil·lenària del Catxo, símbol de pau per aquesta comunitat.

La literatura, la música i el paisatge s'han fusionat en la ruta pels camins ancestrals dels càtars, que ha recorregut part del terme municipal de la Sénia. Una quarantena de persones han participat en aquesta proposta, on s'ha posat l'accent en la petjada que els càtars van deixar en la societat actual a través de recitals de poesia i música inspirada en aquesta comunitat.

L'exili dels càtars va ser causat per la croada ordenada pel Vaticà, qui els va acusar d'heretgia entre els segles XII i XIV. Perseguits per la Inquisició, van haver de fugir d'Occitània i refugiar-se en altres indrets com és el cas de les terres del Sénia per defensar tant les seves creences religioses com el bé comú en pau, uns valors que l'investigador Eduard Berga ha assegurat que han arribat fins als nostres dies.

Segons Berga, la comunitat càtara practicava valors que encara ressonen en la societat actual, com són la no-violència, la fraternitat o la igualtat entre les persones. L'investigador també ha destacat les referències històriques que s'han conservat d'aquesta comunitat, concretament dels últims càtars que van viure a Tortosa i del mode de vida que tenien.

Repte per convertir-se en Itinerari Cultural Europeu

Ara bé, el coordinador de l'associació Ilercavònia, Jose Luis Soler, ha lamentat que la història que envolta aquest poble ha quedat en un segon pla i encara és desconeguda tant per les noves generacions com per la societat civil en general. Per revertir aquesta situació, s'ha impulsat el Festival i Mostra de Cultura Popular Camins dels Càtars, una iniciativa que ha fet parada en les diferents localitzacions on es té constància de la presència càtara durant l'època medieval.

Al llarg de tot el cap de setmana, la Sénia ha acollit activitats divulgatives però també lúdiques per donar a conèixer aquesta comunitat. Així, s'han organitzat taules rodones, ponències històriques, concerts i projeccions de pel·lícules sobre el seu estil de vida.

Tot plegat, amb la voluntat de preparar-se de cara a la candidatura per convertir-se en Itinerari Cultural Europeu. Es tracta d'una denominació que Soler ha afirmat que suposaria un reconeixement europeu, a més de la possibilitat de treballar en xarxa amb altres projectes culturals d'altres països com ara Itàlia, França o Andorra.

La proposta ja compta amb l'aval del Consell d'Europa i si ho aconsegueix, es convertiria en el primer itinerari d'aquest tipus al conjunt de la demarcació de Tarragona. Soler considera que en cas d'èxit, aquesta denominació representaria «oportunitat» per dinamitzar els recursos culturals i turístics de la zona.

tracking