El moviment veïnal per la gratuïtat de l'autopista exigeix celeritat en el nou enllaç de l'AP-7 al Montsià

El moviment veïnal de les Terres de l'Ebre per la gratuïtat de l'autopista 'Mai més' ha exigit a les administracions màxima celeritat en l'execució del nou enllaç de l'AP-7 al Montsià, l'única comarca del país per on transcorre aquesta via ràpida sense connexió. L'anunci que el govern espanyol ha autoritzat la inversió de 250 milions d'euros, a través d'un conveni amb la Generalitat per finançar diverses connexions de l'AP-2 i l'AP-7, entre les quals la prevista a Masdenverge (Montsià), ha estat rebut amb entusiasme pel Govern, alcaldes i partits. Els veïns recorden, però, que es tracta d'una obra ja planificada fa més de 50 anys i que la seva no concreció ha perjudicat social i econòmicament els pobles de l'interior de la comarca.

«S'ha desbloquejat l'acord signat entre la Generalitat i l'Estat per avançar cap a infraestructures reivindicades i molt necessàries», ha subratllat el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Albert Salvadó. «Esperem que el Govern es posi a treballar immediatament per tal que l'obra sigui executada al més aviat possible ja que és una actuació molt important per als sectors econòmics del territori i el conjunt de la ciutadania ebrenca», ha manifestat el senador tortosí del PSC, Manel de la Vega, després de mostrar la seva satisfacció amb la decisió del govern socialista espanyol.

També l'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs, ha celebrat la notícia, tant des de l'àmbit municipal -per incrementar la competitivitat dels polígons industrials propers- com territorial, per la discriminació que han patit «els municipis de l'interior del Montsià» per no disposar d'un enllaç directe amb l'AP-7 ni tercer carril, actualment en fase de redacció de projecte.

«El fet que al final es traslladin els recursos i sigui la Generalitat qui ho faci, com a mínim, podem tocar a la porta d'algú que tenim més a prop nostre perquè aquestes obres siguin una realitat», ha remarcat Tomàs, tot recordant el baix índex d'execució dels compromisos pressupostaris en infraestructures del govern espanyol.

Previst des de 1970

Des del moviment veïnal 'Mai més', entenen que l'execució d'aquest enllaç ha de ser una actuació prioritària i s'ha d'executar amb la màxima celeritat possible per raons socials i de desenvolupament econòmic. «Fa gairebé 60 anys que portem sol·licitant una infraestructura que hauria d'estar feta i per la qual el món polític es penja medalles, però l'accés no està fet», ha recordat el portaveu de l'entitat, Llorenç Navarro. La llavors batejada com a sortida «Amposta Sud», apareixia ja plasmada a l'avantprojecte presentat el març de 1970, segons recollia la premsa de l'època. Mai es va acabar construint i la capital del Montsià només disposa d'un accés més al nord de l'Ebre, situat al terme municipal de l'Aldea (Baix Ebre).

«Això ha suposat una repercussió econòmica brutal per a les nostres terres: els nostres fills han de marxar i podríem tenir un territori privilegiat però el tenim devaluat. Que deixin de fer-se fotos i penjar-se medalles, que agafin un pic i una pala i es posin a treballar», ha manifestat Navarro. Recorda que si bé la gratuïtat va arribar al mateix moment que al tram ebrenc, a Oliva, al País Valencià, el ou accés que permet que l'AP-7 funcioni com a variant funciona des ja fa mesos.

El moviment veïnal, a més, considera imprescindible que aquesta nova connexió que ha de donar servei a l'interior del Montsià permeti materialitzar, de forma urgent, la construcció d'una nova variant que salvi la conflictiva travessera de la carretera T-344 pel nucli urbà de Masdenverge. «L'accés sense aquesta variant és una errada molt greu. Resulta bàsica i vital. Les vides són el més important», ha insistit Navarro, recordant que la Generalitat, en virtut del conveni aprovat, assumeix la redacció i execució dels projectes vinculats a l'enllaç de l'AP-7.

Si bé aquesta variant és una reivindicació de fa dècades, la seva existència no s'havia concretat negre sobre blanc fins temps recents. El Govern va anunciar fa pocs anys que redactaria un estudi informatiu al respecte. Fonts del Departament del Territori han apuntat que fa un any es va posar sobre la taula de l'Ajuntament de Masdenverge un primer document amb tres opcions de traçat. Apunten, però, que per posar fil a l'agulla i reprendre els estudis caldrà abans executar l'enllaç de l'autopista, a partir del qual es desenvoluparia el nou vial.

1.500 dies sense peatges

La reivindicació de la sortida del Montsià o la construcció d'un tercer carril que arribi fins a Castelló es troben entre les principals reivindicacions que 'Mai més' manté obertes quan es compleixen 1.500 dies sense peatges a l'AP-7. «Per a nosaltres, el més important és la reducció de la sinistralitat a les vies de les Terres de l'Ebre. En quatre anys, la mortalitat a l'N-340 ha passat de quinze persones anuals a una víctima i esperem que no n'hi hagi més», ha assenyalat.

Els veïns admeten que, amb l'alliberament dels peatges, l'autopista ha tingut un «increment brutal de trànsit. És per això que reclamen un tercer carril «no només fins l'Aldea, sinó més enllà de Castelló». «Ens importen les vides i amb dos carrils hi ha perill», ha insistit.

Paral·lelament, recorden també que el retorn de les vies ràpides a l'Estat no ha generat pèrdues: al contrari, asseguren que aporta beneficis. Segons els seus càlculs, els ingressos de 4,6 milions d'euros per la concessió de les àrees de servei en el tram Ulldecona-Salou i l'estalvi de subvencions per bonificacions a les concessionàries supera amb escreix els 4,39 milions de manteniment, amb un resultat positiu de 2,67 milions.