Cultura
El projecte Garba mostra noves formes d'investigar i de crear art a partir de materials i reptes socials de l'Ebre
La proposta durarà dos anys i es presenta amb les tres primeres intervencions a la residència artística de Lo Pati
A la residència artística Baladre que gestiona el centre d'art Lo Pati, donen la benvinguda als visitants dues intervencions, un grup escultòric als arrossars de Balada i una mostra de curiosos barrets, tot fet amb matèria orgànica. Les dues accions formen part del projecte Garba, presentat aquest cap de setmana a la casa artística.
Els barrets són el resultat de l'experimentació amb materials del delta de l'Ebre que ha fet Sara de Ubieta, arquitecta, dissenyadora i artesana, i les escultures inspirades en peces de jardí i que recorden restes òssies gegants són obra de David Bestué.
A dins, el comissari Marc Navarro exposa un projecte de recerca sobre el transport ferroviari i tots els problemes actuals de mobilitat que genera el tren.
Garba és una iniciativa pensada per abordar els reptes ecosocials del Delta i les Terres de l'Ebre a través l'art contemporani i té per objectiu «estimular la col·laboració entre els artistes, els científics i la ciutadania» per promoure i experimentar amb matèries primeres del Delta.
Amb aquesta intenció, durant dos anys, es promouran trobades trimestrals i tallers amb les escoles d'art i amb empreses i organitzacions del territori, amb qui plantejar nous usos de materials.
Els impulsors de Garba s'han proposat «localitzar i reivindicar» nous usos als residus de l'activitat econòmica del delta de l'Ebre com és el cas del grup escultòric de David Bestué que ha recobert les seves peces de guix amb closques de musclos, flors, clofolla d'arròs o fibres vegetals.
Amb aquests mateixos materials de «rebuig industrial i cultiu local» ha treballat De Ubieta per trobar les fórmules i crear un ampli catàleg de barrets. La dissenyadora va pensar en el barret «perquè és una indumentària representativa del Delta». «Parla molt del territori, ja que hi ha un soleig molt gran i perquè es fa servir no només per treballar, sinó també per l'oci», ha detallat.
Tres exemples d'una iniciativa a llarg termini
Com ha apuntat el comissari de Garba, els tres primers projectes exemplifiquen les diverses «maneres d'investigar sobre el territori i de posar en joc les pràctiques artístiques i el treball sobre el lloc específic».
«És a dir, com treballar des d'un àmbit geogràfic, com en aquest cas és les Terres de l'Ebre, influeix i dona contingut i dona una estructura de treball a les pràctiques artístiques», ha detallat.
El projecte sorgeix d'una beca de la Fundació Daniel i Nina Carasso que desenvolupa activitats centrades en el suport i la promoció de projectes que aborden reptes ecosocials. També compta amb el finançament de Lo Pati.
Les dues institucions comparteixen l'objectiu «d'inspirar, crear consciència i mobilitzar la comunitat» per «ajudar a imaginar i construir futurs sostenibles» i «acompanyar projectes basats en la col·laboració entre artistes, investigadors de diverses disciplines». «Al final s'ha acabat configurant en formes de recerca i de posar a prova i experimentar amb les formes de recerca», ha remarcat Navarro.
El tren a debat
Navarro ha escollit un projecte «inherent als materials i a la vida de les persones que habiten un territori». La recerca que exposa a Garba parteix «d'una problemàtica territorial», la carència de transport públic col·lectiu a les Terres de l'Ebre, i com funcionen, però sorgeix d'aquesta voluntat «de fixar-se en processos o projectes artístics» que utilitzen els trens i autobusos com a forma de creació o de protesta.
«Era important per a mi que hi hagués un pont entre qüestions més candents al territori, que són molt palpables per als que vivim aquí o tenint familiars aquí, i altres qüestions que s'allunyen del Delta de l'Ebre», ha explicat.
A més dels tallers amb les escoles d'Art Esardi d'Amposta i l'Escola d'Art de Tortosa, les tres intervencions de Garba que s'han mostrat a Baladre formaran part d'una iniciativa expositiva al mes de setembre. El projecte es dividirà en trobades trimestrals durant dos anys.