Agricultura
En perill el cultiu d'arròs bomba per les dificultats per controlar fongs i plagues
Passos a la UE per produir aliments editats genèticament, com un arròs resistent a la piriculària desenvolupat a Lleida
Imatge d'un arrossal.
La piriculària és una malaltia causada per un fong que pot causar grans pèrdues als conreus d'arròs i fins i tot fer arribar a perdre la collita sencera. La llista de productes fitosanitaris autoritzada per la Unió Europea per combatre-la és cada vegada més reduïda i això fa perillar el cultiu de la varietat bomba, que es produeix a la zona del Delta de l'Ebre i de Pals.
«És casi una missió impossible», ha afirmat l'enginyer agrònom Marc Fontquerna, que afegeix que fins i tota costa trobar llavor per sembrar aquest cultiu. La «solució» a aquest problema la pot tenir un arròs bomba editat genèticament resistent a la piriculària que ha desenvolupat Agrotecnio i la UdL i que ara la UE estudia la possibilitat de poder-lo produir.
L'arròs desenvolupat a Lleida està editat genèticament, una edició que consisteix en desactivar uns determinats gens propis de la planta que la piriculària necessita identificar per poder-la infectar. D'aquesta manera, el fong no la reconeix i no la pot envair.
La piriculària és un dels principals maldecaps per als productors d'arròs catalans, juntament amb les males herbes i les plagues, ha afirmat Marc Fontquerna, enginyer agrònom i tècnic de l'Agrupació de Defensa Vegetal (ADV) de l'Arròs de Pals. I és que d'ençà de la prohibició a Europa del triciclazol, la matèria activa més eficient contra la piriculària, el cultiu de l'arròs «és casi una missió impossible». I el problema afegit, diu, és que l'arròs bomba no es produeix «enlloc més», ja que fora l'estat espanyol es comercialitza sobretot l'arròs de gra llarg.
«És insostenible, i la solució la tenim aquí però no la volen veure», afegeix el tècnic, en referència a la normativa europea que prohibeix el cultiu de varietats transgèniques i modificades genèticament.
A Europa no es pot produir arròs amb gens modificats, però sí importar-lo. «Va contra tota lògica», defensa Fontquerna, que argumenta que el futur de l'agricultura passa per «millorar la genètica de les llavors», ja que així es reduirien els costos de producció «de manera brutal», així com les emissions de co2 perquè s'utilitzarien menys carburants ja que no caldria entrar tant als arrossars a fer tractaments amb herbicides i plaguicides.
De fet, la Unió Europea estudia impulsar productes obtinguts a través de Noves Tècniques Genòmiques (NTG), és a dir, que alteren el material genètic d'un organisme. La diferència entre una planta transgènica i una editada amb NTG és que la transgènica manté el gen modificat dins la planta, mentre que en el cas de l'editada, una vegada s'ha introduït el gen que provoca la mutació aquest es pot eliminar de manera que només queda la planta amb uns petits canvis al codi genètic que també podrien haver ocorregut de manera natural.
De moment, però, les plantes NTG estan subjectes a la mateixa normativa que les transgèniques perquè Europa, a diferència dels EUA o Canadà, regula el procés – quan s'introdueix el gen- en comptes del producte final -quan el gen es treu-. En aquest sentit, la investigadora del projecte d'arròs resistent i catedràtica de biotecnologia de la UdL, Teresa Capell, reclama la implicació política perquè la Unió Europea deixi de catalogar de transgèniques les plantes NTG i permeti que aquestes es puguin produir i comercialitzar.
Context legislatiu a Europa
El Parlament Europeu va donar llum verda el passat 7 de febrer a la proposta de la Comissió Europea d'apostar per conreus obtinguts a través de Noves Tècniques Genòmiques (NTG). Amb 307 vots a favor, 263 en contra i 41 abstencions, el Parlament va adoptar la seva posició de cara a les negociacions amb els Estats membres, obrint la porta al desenvolupament de varietats vegetals millorades que resisteixen al clima i a les plagues i ofereixen un rendiment superior, fins i tot sense necessitat de fertilitzants o plaguicides.
