Economia
Una xarxa de camins naturals de més de 100 quilòmetres unirà els territoris del Sénia
El Ministeri d'Agricultura es compromet a finançar el projecte que unirà espais de Catalunya, País Valencià i Aragó
La secretària d'Estat d'Agricultura, Begoña García, observant la Farga de l'Arion en la seva visita a Ulldecona.
Una xarxa de camins naturals de més de 100 quilòmetres unirà els territoris del Sénia de Catalunya, País Valencià i Aragó. Serà apta en la majoria del recorregut per al trànsit de bicicletes aprofitant els actuals vials de l'Algars-Matarranya i la via verda de la Val de Safan, així com camins agrícoles existents i trams de via.
El Ministeri d'Agricultura s'ha compromès a finançar íntegrament el projecte, que presentarà la Mancomunitat de la Taula del Sénia i es podria executar en el termini d'uns dos anys. La secretària d'Estat d'Agricultura, Begoña García, ho ha anunciat en una visita a les oliveres mil·lenàries de la finca de l'Arion, al terme municipal d'Ulldecona (Montsià).
La xarxa passarà per municipis de les tres comunitats autònomes veïnes, segons ha exposat la gerent de la Mancomunitat, Tere Adell. «Servirà per unir camins naturals ja existents: unirà el camí del Matarranya-Algars amb el camí natural de la Val de Zafan», ha concretat. El traçat es complementarà amb el pas per camins agrícoles ja existents i de vies de ferrocarrils.
La idea és que aquesta nova xarxa, amb més de 100 quilòmetres de via, pugui servir per enllaçar els diferents municipis i paisatges que formen part del territori Sénia a Catalunya, el País Valencia i l'Aragó així com els seus principals actius patrimonials, naturals i culturals, com els camps d'oliveres mil·lenàries. «És un camí molt divers que en un 90% serà ciclable i en el qual li donem molta importància a l'accessibilitat perquè tot el món pugui gaudir d'ell», ha sentenciat la gerent.
El projecte es vol enquadrar dins del el concepte de camins naturals que promou el Ministeri d'Agricultura. Segons ha revelat García, responsables del govern espanyol i de la Mancomunitat ja s'han reunit per abordar tècnicament el projecte i s'ha lliurat l'esborrany d'un primer tram. Es farà una memòria valorada prèvia a la redacció del projecte executiu de l'obra. «Estem començant-ho, però el compromís hi és», ha manifestat la secretària d'Estat, tot situant l'inici aproximat de les obres en un termini de dos anys.
Ajuts per a les oliveres mil·lenàries
Durant la seva visita a la finca d'oliveres mil·lenàries de la partida de l'Arion, ha planat també la qüestió de la manca d'ajuts econòmics als pagesos propietaris d'aquests arbres quatre anys després que el Parlament aprovés la llei de protecció.
«Encara no hem aconseguit que es faci un inventari tal com cal i que aquesta protecció repercuteixi als pagesos. Totes les administracions haurien posar l'ull perquè el pagès pugui percebre una quantitat per viure-hi i mantenir-lo», ha assenyalat el president de la Mancomunitat i alcalde de Godall, Alexis Albiol, tot recordant que es tracta d'arres poc productius i que caldrà valoritzar a través d'altres vectors com el turístic si es vol evitar que desapareguin.
García, en aquest sentit, ha recordat que el govern espanyol va preveure que aquestes oliveres mil·lenàries podessin rebre ajudes directes de la Unió Europea. «Són les comunitats autònomes tenen l'obligació moral d'incloure a la SigPac -el sistema d'informació geogràfica de les parcel·les agrícoles-», ha assegurat, tot recordant també que es va incloure dins la PAC un criteri d'ajut directe a l'olivera tradicional, en pendent o no.
«Les oliveres mil·lenàries, reconegudes com a tals, no han de tenir aquestes característiques: sent-ho les poden rebre», ha insistit, tot posant a disposició de les associacions professionals agràries el suport del Ministeri per verificar la seva inclusió.
Recuperar elements de pedra en sec
Per últim, l'alcaldessa d'Ulldecona, Núria Ventura, ha refermat el suport del consistori a projectes impulsats per la Mancomunitat per valoritzar el patrimoni de les oliveres mil·lenàries, impulsant accions per promoure l'oli produït en comerços gourmet, o accions per potenciar turísticament les oliveres de forma sostenible i complementària amb l'entorn. «La nostra feina és garantir que les generacions futures puguin gaudir d'aquest entorn fantàstic», ha subratllat, tot recordant que es plantegen accions, en col·laboració amb altres administracions, per recuperar els elements de pedra sec que configuren el paisatge.
A banda de visita la finca de l'Arion a Ulldecona, García s'ha reunit posteriorment amb representants de propietaris i molins d'oli de l'Associació Territori del Sénia a Godall i ha tancat la visita presidint l'acte de reconeixement del premi Recomed a la millor olivera monumental del Mediterrani a l'olivera de Sinfo, al municipi de Traiguera (Baix Maestrat).
