Societat
Homenatge al sacrifici de la brigada internacional la Marsellesa 86 anys després de la batalla de l'Ebre
La consellera Ubasart assegura que «tots els governs» tenen l'obligació de preservar legalment la memòria
Acte d'homenatge als combatents i les víctimes de la batalla d'Ebre al peu de la torre de la Carrova, a Amposta
En només 18 hores, uns 1.300 combatents, 700 dels quals francesos i belgues de la XIV brigada internacional que van caure massacrats per les tropes franquistes en un dels episodis previs a la batalla de l'Ebre.
Davant d'una delegació de familiars vinguts de França, l'acte del Govern per commemorar l'inici de la batalla de l'Ebre, ha reivindicat, 86 anys després, el sacrifici dels membres de la Marsellesa i la seva mortal operació de distracció. Sense valorar explícitament a la derogació de la llei de memòria al País Valencià, la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, ha recordat que «tots els governs» tenen l'obligació de preservar legalment la memòria històrica.
Als peus de la torre de la Carrova, a pocs metres d'on va tenir lloc el cruent episodi, el Govern ha organitzat el seu homenatge anual a les víctimes i combatents amb motiu de l'inici de la batalla de l'Ebre. Allí mateix, Ubasart, acompanyada de càrrecs institucionals de les Terres de l'Ebre, ha pogut conversar amb Marie, la filla d'Henri Rol Tanguy, el comissari polític de la Marsellesa i heroi de la resistència francesa durant la segona guerra mundial.
Rol Tanguy, juntament amb el comandament militar de la XIV brigada internacional, va planificar i executar una operació de distracció que buscava atreure l'atenció de les tropes franquistes cap a la zona del delta de l'Ebre per alliberar de pressió les zones riu amunt on estava previst el pas de l'Ebre que iniciaria la contraofensiva republicana.
El 25 de juliol, poc després de la mitjanit, centenars de brigadistes creuaven l'Ebre per la zona de Font de Quinto, a Camp-redó. Van ser descoberts per les tropes franquistes i van ser durament atacats per tiradors i l'artilleria. Atrapats entre la riba de l'Ebre i el canal de la Dreta, prop de 700 van perdre la vida en l'episodi. També 400 soldats franquistes.
Rol-Tanguy va resultar ferit però va poder tornar nedant cap a la riba esquerra, però la seva brigada va resultar exterminada. Posteriorment es va convertir en una figura clau de la resistència francesa contra els nazis i va participar en l'alliberament de París.
«Que no caigui en l'oblit»
«El meu pare va tenir una experiència inoblidable a Espanya», ha explicat Marie Rol-Tanguy, després de l'acte. Era la primera vegada que visitava la zona. Diu que va conèixer molts dels seus amics brigadistes, de diversos orígens i nacionalitats, i remarca el «fort» vincle que els unia.
Acompanyada de membres de la seva associació, Amics dels Combatents a l'Espanya Republicana, assumeix el repte de que el «sacrifici» del seu pare i els seus amics s'ha de transmetre a les generacions que venen perquè no caigui en l'oblit, «tant a França com aquí».
La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, ha defensat la necessitat de mantenir viu el llegat de la lluita contra el feixisme i la dignitat de les víctimes. Sense voler entrar a valorar explícitament la derogació de lleis de memòria històrica en territoris com el País Valencià, ha recordat que és una «obligació» de «tots els governs» disposar de normes i polítiques públiques que la protegeixin.
Ubasaar ha reivindicat el caràcter pioner de la llei sobre memòria democràtica i la pròxima aprovació d'una nova norma, pendent de l'últim tràmit parlamentari. «Seguirem treballant en aquesta línia, aprofundint les lleis i les polítiques públiques de memòria democràtica. Convidem a la resta de territoris a seguir aquesta línia», ha declarat.
L’acte d'homenatge a la batalla de l'Ebre -que segons alguns historiadors va superar els 50.000 morts i es va convertir en l'episodi més cruent de la guerra civil espanyola- ha estat coordinat per la Direcció General de Memòria Democràtica, el Consorci Memorial d’Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i l’Ajuntament d’Amposta.
Abans de la consellera també ha intervingut el delegat del Govern i alcalde d'Amposta, Adam Tomàs. El cantautor italià Alessio Arena ha interpretat cançons reivindicatives com «Què volen aquesta gent?», de Maria del Mar Bonet, que ha versionat en català, italià i francès; «Paisatge de l’Ebre», poema de Josep Gual Lloberas musicalitzat per Teresa Rebull, i «El alma de mi pueblo», publicada l’any 1972 pel compositor xilè Rolando Alarcón, assessor del Govern de Salvador Allende.
