Fenicis a Alcanar: un jaciment que pot fer reescriure la història

Dos-cents anys abans que els grecs fundessin Empúries, els fenicis ja van establir un assentament a les Terres de l’Ebre. Aquesta afirmació, que pot fer trontollar el consens sobre els primers colonitzadors de Catalunya, està cada dia més a prop de ser confirmada gràcies al treball del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica (GRAP) de la Universitat de Barcelona (UB) a Alcanar.

En aquesta localitat del Montsià es va localitzar, l’any 1997, un jaciment d’origen fenici que s’hauria construït en una petita elevació a poc més de 200 metres d’altitud, a la serra del Montsià, en el que ara és conegut com el paratge de Sant Jaume. Els membres del GRAP que l’estan investigant expliquen que les restes més antigues daten del voltant del 775 aC. És a dir, uns 200 anys abans que els grecs fundessin els ports comercials de Roses i Empúries.

Després de 26 campanyes d’excavació, s’ha determinat que Sant Jaume era un recinte emmurallat, amb dues torres quadrades, que custodiava diversos edificis, entre els quals s’ha identificat una zona domèstica, una zona de tallers, diverses quadres i espais dedicats a fer de magatzem. Amb les troballes fetes fins ara, l’equip del GRAP treballa amb diverses hipòtesis, tot i que la més consistent és que fos una factoria fenícia.

En la campanya d’aquest 2024 que tot just s’ha acabat, els investigadors han fet una nova troballa, altament significativa. «Ens hem centrat en un edifici que, per planta, ja vèiem que era singular. És el més gran del jaciment i l’únic que està compartimentat», explica David Garcia i Rubert, membre del GRAP. 

«Tenim la sospita que podria ser un santuari fenici», assegura. Les tres divisions de l’edifici es correspondrien amb un pati, un vestíbul i una sala que seria el sancta santorum. Al fons del temple, a més, ha aparegut un bètil o divinitat, el tercer localitzat a Sant Jaume. Altres indicis són el fet que aquest espai es va construir en el punt més alt del jaciment, i que es retallés la roca per fer una mena de rampes de pujada per a accedir-hi.

«El que hem trobat ens permet fer una relectura de la zona i plantejar la possibilitat que a Sant Jaume existís un santuari fenici, fet que en cas que es confirmés del tot seria molt rellevant, perquè tindríem una mena de santuari empòric o santuari dins d’una factoria o empori. El que hauria estat Empúries però en clau fenícia, uns 200 anys abans i a les terres del Sénia», anuncia el David.

«Estem molt satisfets, perquè el jaciment segueix sent igual de generós que en els 25 anys anteriors», subratlla. Així i tot, el professor de Protohistòria i Arqueologia de la UB aventura que el millor possiblement encara no ha arribat: «No hem treballat els espais privats. Esperem que ens ajudin a saber quanta gent vivia allà». 

A més, apunta, «en termes identitaris, els espais privats segurament seran molt explícits i hi trobarem algunes de les coses que ens falten, com ara llànties de llum, que són molt pròpies del món fenici i Sant Jaume encara no n’ha donat ni una, o alguna inscripció».

Tot plegat, però, no és obstacle perquè les troballes fetes fins al dia d’avui siguin del tot rellevants: «Dels 14 essencials que es consideren propis d’un santuari fenici, Sant Jaume en compleix 13. Amb molt menys, al sud de la Península, ja fa molts anys que haurien afirmat que estem davant d’un temple i una factoria fenícia. Nosaltres som molt més prudents perquè som on som, al nord-est de la península, això és un xampinyó estrany».

Així i tot, assegura el David, «si s’acaba confirmant, serà una troballa importantíssima des del punt de vista del patrimoni».