Molt més que sang i fetge: Fangofest compleix quinze anys com a referent ebrenc del cine fantàstic, de terror i gore

Vísceres, pus, distòpies futuristes o monstres d'aquest i d'altres mons. La pantalla de Fangofest, el festival de cinema fantàstic, de terror i gore d'Amposta, ofereix tots els ingredients imprescindibles per als aficionats del gènere. Més de 130 curtmetratges i pel·lícules omplen la cartellera i la secció de competició d'aquesta quinzena edició, que va començar dimecres a la tarda i acaba diumenge al migdia. 

Els organitzadors, però, no volen limitar-se estrictament a la programació cinematogràfica i segueixen apostant també per propostes culturals vinculades a aquests gèneres. Així, s'han programat exposicions, presentacions de llibres o mostres de 'cosplay'. Enguany confien arribar als 3.000 assistents, el doble d'edicions passades.

Des de fa divuit anys, Jacint Espuny i els seus amics ideen i filmen les seves pròpies pel·lícules sota la marca de la seva productora Kutrefacto Films. Els arrossars, horts i espais vora el riu a Amposta han servit d'escenari per a sagues com 'El hijo del naranjo', una de les primeres referències autènticament gore, amb profusió de sang i fetge, sorgides de les Terres de l'Ebre.

El pas de la producció fílmica a l'organització d'un festival especialitzat formava part, d'alguna manera, de l'evolució lògica de la seva activitat. «És una forma d'exposar al públic els nostres treballs. I com nosaltres, molta gent. Vam començar de forma amateur, fent sèrie B, però ara tenim dins de la competició oficial i de cinema fantàstic grans pel·lícules i cada cop el producte és més bo», explica.

Des de fa uns anys hi venen directors, actors i participants des d'arreu del món: europeus, americans o australians. Algunes cares de produccions comercials i sèries televisives. Guanyadors de premis Goya com Saturnino García també han passat pel Fangofest. L'increment de qualitat del producte, a més, els ha ajudat a atreure més espectadors i assistents del propi territori, fins fa poc una minoria entre els participants, que veuen aquesta oferta com «un cine seriós, que pots trobar a qualsevol sala».

Fins al punt, per exemple, de programar, un dia abans de la seva estrena als cinemes d'arreu del país, el film estatal 'Os reviento', de Jason Stathan, que va guanyar la secció Midnight Extreme al festival de Sitges. «Això demostra que les pel·lícules confien més en els festivals que en els cines», subratlla Espuny. El festival sitgetà, del qual són fidels seguidors, segueix sent el seu referent indiscutible. Han aconseguit, fins i tot, disposar d'una secció d'una hora dins del certamen per projectar «els millors curts» del festival ampostí.

Enguany, els organitzadors del Fangofest han rebut ha rebut 500 curts i 50 llargmetratges per participar al certamen. S'exhibiran films d''autors canadencs, britànics o australians. Destaca el passi com a primícia de la nord-americana 'Listen Carefully', de Ryan Burton. O l'exitosa producció catalana 'La mesita del comedor', de Caye Casas. L'equip d''Es gegant des Vedrà', procedent d'Eivssa i Tenerife, assistirà a la seva projecció al festival. El cineasta Manu Carballo, autor de pel·lícules com 'Retornados', rebrà el guardó del 'Pont de l'infern'.

Aparador ebrenc

El cartell tampoc oblida però la producció autòctona, de les Terres de l'Ebre, més enllà del fantàstic, el terror i el gore, amb voluntat de donar-la a conèixer. «Gent del territori, que fa pel·lícules del gènere que sigui, poden veure a la gran pantalla», exposa Espuny. «Hi ha gent que ha començat fa sis o set anys i no ha parat. És un trampolí per qui comença», referma. A la secció 'Made in Terres de l'Ebre' hi prenent part des del tortosí Sebastià d'Arbó fins 'La Vila del sis', de Gerard Bertomeu, que s'ha rodat durant quatre anys a Deltebre.

El director i actor de Viladecavalls, Albert Nualart, participa per segon cop al Fangofest. Després de presentar-hi fa uns anys el curt 'House 38', ara torna amb 'Ens ataquen'. «És una crítica social, apocalíptica però plena de missatges subliminals i no tant sobre les noves tecnologies i allò què comporta», reflexiona. La història passa en un bar ple de gent que evoluciona cap a una caòtica situació plena de tensió i problemes.

Amb més de quinze anys de bagatge al món del cinema, com a actor i posteriorment com a director, va contribuir a la creació d'una productor amb la qual ja han rodat quatre curts. Tenen ara en ment produir un llargmetratge i es troben immersos en el repte d'aconseguir el finançament. «Sitges és Sitges però tots aquestes petits festivals a Catalunya són una riquesa. És important que hi hagi festivals de cinema, que no hi hagi grans llacunes», subratlla Nualart, tot recordant la dificultat de poder oferir productes de qualitat amb pressupostos baixos.

«Nosaltres ho fem a cost a zero i és una muntanya fer alguna cosa amb cara i ulls, maca, bona, que la gent ho miri i ha valgut la pena. El tema econòmic està a l'ordre del dia i no hi ha gaires ajuts. Fins i tot tenint això costa molt. Per això són molt importants els festivals, és una manera que la gent et pugui veure, què estàs fent, el talent que hi ha davant i darrere», argumenta.

Arts i lletres terrorífiques

Però el festival no acaba amb els blocs de projeccions de curts i llargmetratges durant els cinc dies de programació. «No és cinema i prou. És una mica de tot», matisa Espuny. Tres artistes del territori, batejats com a col·lectiu Arte del Caos, presenten al Museu de les Terres de l'Ebre -fins el 29 de setembre- una mostra d'escultures, il·lustracions i còmic amb clares referències al terror cinematogràfic sota la denominació 'Atrae figurae'.

El Fangofest, a més, ha programat la presentació de llibres relacionats amb el gènere fantàstic i de terror, però també sobre la història dels cines a la demarcació de Tarragona. Aquest dissabte, i per primer cop, aficionats al 'cosplay' d'arreu de Catalunya es donaran cita en una trobada en el marc del festival en la qual es podran veure personatges de la sèrie nord-americana dels anys 80 'V' o 'Star Wars', entre d'altres.