La televisió ciutadana: entitats veïnals ampostines impulsen canals de televisió a Internet

Han vist en les noves plataformes d'Internet una oportunitat per arribar directament a la ciutadania sense filtres i han posat fit a l'agulla. Ells mateixos s'han construït el plató, s'encarreguen de la realització i condueixen en directe els programes mentre interactuen amb els espectadors. Ho fan sense cap suport financer institucional ni publicitari, que rebutgen explícitament. L'associació Voluntaris i Participació Terres de l'Ebre (VIPTE), nascuda de la Federació d'Associacions de Veïns d'Amposta, té en marxa des de fa més de dos anys i mig la seva pròpia a televisió a Internet. Emeten més de set hores en directe a la setmana via Twitch per «donar veu a la ciutadania» i parlar dels temes que li interessen, segons asseguren.

Van llançar a la xarxa el primer programa al març de 2022 i, des de llavors, les hores de programació s'han anat ampliant. També ha anat creixent l'equipament tècnic i l'espai dels estudis, ubicats a la mateixa seu de la Federació d'Associacions de Veïns d'Amposta i VIPTE. «És un projecte per poder fer la nostra televisió. Estem veient com els xavals -amb les noves tecnologies- arriben a totes les cases», apunta el portaveu de VIPTE, Llorenç Navarro, poc abans de començar l'emissió de 'Cafeteria No Vull Fotre Follon', cada divendres al vespre a les vuit.

La 'Cafeteria' és un dels programes insígnia i el més veterà del canal. Una tertúlia sobre l'actualitat d'Amposta i les Terres de l'Ebre en la qual donen compte de tots els temes que consideren rellevants de l'actualitat del territori. Passen pel seu sedàs sarcàstic tant l'actuació de representants polítics com els projectes de les administracions. Els espectadors intervenen activament a través del xat i els tertulians hi responen des de plató.

Navarro, que professionalment regenta un restaurant, exerceix davant les càmeres també de cambrer i animador. Admet que l'experiència adquirida en el moviment social per la gratuïtat de l'autopista AP-7 o lluites ambientals del territori els va fer plantejar materialitzar aquest projecte. «No tenim cap recança a dir el mateix que pensa la gent del carrer: aquí no hi té espai el món polític, que ja tenen altres canals que són seus o se'ls fan seus», proclama.

Sense publicitat ni presència institucional

De fet, recorda que les entitats que impulsen el projecte ja van renunciar fa deu anys a les subvencions públiques. Tampoc els interessen les «grans empreses», precisa, rebutjant la possibilitat d'incorporar anuncis publicitaris. «Això ens ho paguem nosaltres, no volem un duro de ningú perquè així no portem cap motxilla, tenim llibertat d'expressió i el gran avantatge és que a les persones que els posem un micro tenen la llibertat de dir el que pensen. Aquí no es filtra res», recalca, tot recordant també que van desestimar el suggeriment de fer els programes llengua castellana per poder captar més recursos.

«Potenciem que la persona que està casa pensi per ella mateixa, que no es deixi portar, que no sigui una titella, que tingui criteri i que el manifesti», assegura. Més enllà dels horaris d'emissió habituals, la programació no té límits de temps per a cada espai. Tampoc, remarquen, existeixen restriccions temàtiques per als participants o col·laboradors. Prenent com a referència les tendències de consum dels més joves, decideixen optar per la plataforma Twitch -i també pujar els continguts posteriorment a Youtube -per poder arribar al seu públic.

Navarro no oculta el seu descontentament amb l'enfoc actual dels mitjans de comunicació tradicionals o la seva forma de tractar la informació la participació ciutadana. El secunda el periodista i col·laborador Xavier Llambrich, responsable del programa 'Obrint camí', dedicat a «donar veu» als joves emprenedors de les Terres de l'Ebre o de fora i que «sovint estan silenciats o no estan prou valorats».

Donar veu als «silenciats»

«És una funció molt important dels mitjans de comunicació: gent que passa desapercebuda i no se la valora prou, gent que creu que no té veu i realment la té», reflexiona Llambrich. Destaca la «total llibertat» per decidir els convidats o la durada dels programes. «Els mitjans estan per donar veu i no per a treure-la, que és el que ara s'està fent», reflexiona.

Es declara un ferm defensor de la participació dels espectadors i els anima a fer-ho des del seu programa en directe aprofitant la interactivitat de les noves plataformes. Un aspecte, reitera, que el seu públic, majoritàriament jove, valora especialment. «El fet de poder un comentari i que surti el teu comentari en directe canvia molt.»

S'asseu davant la càmera sense cap guió previ preparat, a diferència del que solia fer amb un directe televisiu convencional. «El portes fet al cap mentalment. Als mitjans tradicionals està tot molt ben estructurat. Potser fa falta sortir una mica dels esquemes i seguir la nostra vocació», tanca.

Amb un objectiu similar al darrere, l'ampostí Eusebi Cañelles condueix 'Parlem de la vida-sense distàncies', un programa d'entrevistes a personatges de la ciutat i el territori. «No són famosos però tenen moltes coses a dir», precisa. Toca -i aprofundeix- tots els àmbits de les biografies. Fins al punt que alguns episodis s'han arribar a allargar dues hores i mitja. «Molta gent, quan va a un canal de televisió li donen deu minuts, com a molt mitja hora. Aquí se senten com a casa», destaca. Volen que el material enregistrat que emeten pugui ser guardat a l'Arxiu Comarcal del Montsià perquè quedi disponible per a les pròximes generacions i asseguren que ja han arribat a un acord en aquest sentit.

Documents a preservar

La difusió de les activitats de les entitats o un programa dedicat a denunciar agressions ambientals completen l'oferta televisiva de l'associació. Han fet connexions en directe des de l'exterior i estan a punt d'estrenar una unitat mòbil que els permeti emetre directament des del carrer. Un projecte, recorda Navarro, que va arrencar en el marc de debats i treball en xarxa amb entitats veïnals del territori fa quinze anys per intentar dona visibilitat a les seves propostes i que ara és una realitat a les xarxes.

La Federació d'Associació de Veïns d'Amposta, de fet, va presentar aquest mateix projecte a la Confederació Estatal d'Associacions de Veïns per intentar expandir-lo més enllà de les Terres de l'Ebre. «Són més d'un milió d'associats i tenen molt de potencial. Veiem que tot el que estem fent no arriba a la ciutadania i tot el que no arriba no existeix», insisteix. La idea va agradar, però encara no ha trobat adeptes.