El dia en què els llacs d'un poble de Tarragona es van gelar i es van recollir milers de peixos morts

Fa gairebé 70 anys, un front d’aire siberià va arribar a la península Ibèrica amb una intensitat i una durada tan excepcionals que es va convertir en l’onada de fred més extrema registrada a Espanya des de finals del segle XIX, època en què comencen els registres meteorològics actuals.

Tanmateix, algunes evidències indirectes suggereixen que aquest tipus d’esdeveniments podrien haver-se produït molt abans, fins i tot al segle XVIII. La gelada de 1956 va causar greus pèrdues agrícoles, especialment en la collita de blat, i va afectar a antics cultius de garrofers i oliveres, alguns d’ells tricentenaris. Els titulars dels noticiaris radiofònics anunciaven: "Un any sense taronges aboca el país a la falta de divises".

El 2 de febrer d’aquell mateix any, el municipi de Sant Jaume d’Enveja va viure un dels episodis més impactants de la seva història. Els llacs de Buda, una illa ubicada al delta de l’Ebre, es van convertir en enormes blocs de gel i, per primera vegada, els pescadors locals es van dedicar a recollir peixos morts flotant sobre l’aigua congelada. Segons l’agència Efe, més de 8.000 quilos de peix van ser recollits durant aquell dia històric.

Aquest fenomen es va produir en el context de l’onada de fred més important registrada a Espanya des de finals del segle XIX. Un front d’aire siberià va arribar a la península ibèrica, submergint el país en un mes de febrer extremadament fred. Durant més de tres setmanes, les temperatures es van mantenir sota zero, afectant tant zones rurals com urbanes.

L’impacte d’aquest intens fred va ser devastador. Les carreteres es van tornar intransitables, els avions i vaixells van quedar paralitzats, i el gel va cobrir fins i tot el mar a la Costa Brava. Un dels llocs més afectats va ser el llac d’Estanygent, a Lleida, que va assolir els -32°C. Però els llacs de Buda no van ser l’excepció, ja que la gelada va atrapar els peixos, que, quan van morir, van flotar en el gel, creant una escena inèdita per als pescadors locals.

L’illa de Buda, que pertany al municipi de Sant Jaume d’Enveja, amb les seves 1.000 hectàrees i situada al parc natural del Delta de l’Ebre, era un lloc peculiar. Durant la dècada de 1940, unes 40 famílies es van assentar a l’illa per conrear arròs i van establir una comunitat amb escola, capella i festes populars. Avui dia, l’illa ja no té residents permanents, però continua sent un lloc clau per al cultiu d’arròs a la regió.