El flixenc Xarim Aresté publica 'Un idioma nou'

El músic i escriptor Xarim Aresté ha publicat aquest divendres el nou disc Un idioma nou (RGB Suports) que arriba en format vinil i digital. Després de l'àlbum Ses Entranyes, Aresté presenta un treball més lluminós que té cançons amb contrastos i una paleta de colors «més àmplia». Pel grup, el disc ha suposat un viatge cap a l'inesperat perquè s'ha gravat sense que la banda conegués les cançons. El disc aborda l'«enrenou» que les persones senten dins seu i que no escolten. En una entrevista a l'ACN, Aresté reivindica l'ànima i opina que cal edificar-la per evitar ser tant infeliços. «Tinc la sensació que vivim la vida com si no existís l'ànima. Si perdem poder dins la societat és perquè no reconeixem l'ànima», assegura.

Un idioma nou és un disc polièdric que presenta «un viatge d'anada i tornada al cor del mateix artista». Aquest viatge és un trànsit per mars i muntanyes de música popular, des de la jota més blava fins al blues més mediterrani, del plor a la rialla i el repartiment de poesia. El treball és un cant a la bellesa i el dolor, dos realitats que «sovint són la mateixa cosa».

Aresté ha plantejat a la seva formació un viatge a la recerca de l'inesperat amb només algunes estructures musicals i lletres definides. «La forma més natural per trobar-me amb l'inesperat és fer les coses en directe. Per això, vam arribar a l'estudi sense conèixer gaire les cançons. Ho vaig amagar als músics perquè no tinguessin temps de pensar ni jutjar. Això ens va donar molta llibertat i junts ens vam llençar a l'abisme», relata a l'ACN. Tot i reconèixer certa sensació de «vertigen», el procés ha suposat una experiència «esgotadora però de molta comunió».

El disc amb temes més alegres i diversitat estilística ha estat fruït de l'atzar. «No em vaig plantejar fer un disc més lluminós que l'anterior, va sortir així. Sí que s'ha ampliat la paleta de colors de les cançons, hi ha més contrast. Hi ha més foscor però més llum alhora», sentencia.

«He trobat més llum últimament. M'he adonat que l'univers està ordenat. Si no fos així, la música no tindria espai perquè en definitiva aquesta és ordre. Això m'ha fet veure que tot el desordre que hi ha a la meva vida és inventat perquè la naturalesa de la matèria és estar ordenat», reflexiona a l'ACN.

L'eix vertebral del nou disc és una investigació al voltant de l'existència humana i el que les persones portem al nostre interior. «Tinc la sensació que vivim amb molt d'enrenou dins nostre, ja sigui al pit, a la panxa o al cap», explica. «Aquest enrenou en realitat és un idioma. És la nostra aigua parlant-nos. I és que al cap i a la fi estem fets d'aigua», afegeix.

Entenent que aquesta aigua és «sensible» per Aresté la música ajuda a transformar-la en una altra cosa. «La música té un doble impacte perquè hi ha una doble intencionalitat. Per això és tant poderosa, ens pot fer modificar la ressonància de l'aigua i això canvia tot el ser», concreta.

Una altra de les reflexions que planteja el darrer treball d'Aresté és sobre la veu que obeeixen les persones a cada moment i de si sovint apostem per aquell camí vital que volem o bé en transitem un d'imposat.

El disc arrenca amb la peça La Barca, que tracta sobre algú que és lliure perquè ha descobert les mentides que es deia a sí mateix. «S'ha de ser molt valent per ser lluminós perquè això implica matar una part de tu: la que no és constructiva», diu.

Altres temes destacats del disc són Sense eix, la cançó més delicada i commovedora de l’àlbum que barreja folk i soul o Un idioma nou, amb paisatges elèctrics, serens «ideals per a escoltar a la carretera». El disc es completa amb la tragicomèdia Des d'aquí veig ca teu, la jota mig africana Nassos de paper o l'apoteòsica La Riuada.

En un clima social d'immediatesa constant, multitud d'impactes i ciutats frenètiques, Aresté creu que la gent viu la vida «com si l'ànima no existís». «La idea de l'ànima ha estat capitalitzada durant molt temps per l'església. Han tingut el monopoli de l'ànima. En superar l'església sembla que haguem deixat de banda tot això i l'ànima s'ha quedat orfe», lamenta. Per això, el músic creu que cal «edificar» l'ànima i que això és clau per no ser infeliç.

«Busquem constantment solucions fora de nosaltres. Tenim una ànima i és capaç de transformar el món i a nosaltres mateixos. Aquí comença el veritable viatge d'empoderament», descriu a l'ACN.

De fet, el músic ja fa més de 5 anys que va marxar de la Barcelona «frenètica» per establir-se al municipi natal d'on va marxar «per potes». A Flix, Xarim Aresté ha trobat l'espai per enfrontar-se amb aquelles coses que «no volia veure» i sanar el seu interior.