Economia
Móra la Nova i Tivissa modifiquen el planejament del polígon industrial del Molló per atreure-hi empreses
Només una nau tecnològica del Consell de la Ribera d'Ebre s'ha instal·lat a l'espai industrial, inaugurat fa dotze anys
L'alcalde de Móra la Nova, Carlos Trinchan, mostra els terrenys desocupats del polígon industrial del Molló
Els ajuntaments de Móra la Nova i Tivissa (Ribera d'Ebre) tramiten la modificació del planejament urbanístic del polígon industrial del Molló per aconseguir que, dotze anys després de la seva inauguració, s'hi acabin instal·lant empreses.
Amb una inversió pública de més de 7 milions d'euros, a l'espai només hi ha en funcionament una nau del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre destinada a l'impuls de la tecnologia 5G. Malgrat els contactes i anuncis al llarg dels anys, la realitat és que més de 100.000 metres quadrats de sòl industrial, la pràctica totalitat del polígon, continuen encara en venda. L'alcalde de Móra la Nova, Carlos Trinchan, confia que els Fons Nuclears permetran capgirar aquesta situació.
Tant la junta de govern local del consistori moranovenc com la del de Tivissa, municipis que comparteixen la titularitat de l'espai, han aprovat ja inicialment la modificació puntual del pla parcial urbanístic plurimunicipal del sector d'activitat econòmica del Molló. La previsió és que l'aprovació definitiva per part de la Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre (CUTE) pugui tenir lloc cap entre setembre i octubre.
El principal canvi introduït afecta el paràmetre de l'alçada màxima de les construccions, que passa de 10 a 25 metres. També permet ampliar el marge de reparcel·lació per obtenir espais de majors dimensions així com subdivdir-ne en d'altres menors.
A més, s'elimina la restricció d'autoritzar només oficines al servei de l'activitat. Entre els usos industrials previstos, s'hi inclouen els espais logístics i les activitats tecnològiques així com els centres de producció i investigació de les tecnologies de la informació.
Segons l'alcalde de Móra la Nova, Carlos Trinchan, la normativa, amb prop de dues dècades d'antiguitat, no donava resposta als requeriments actuals de les empreses per instal·lar-se en aquest tipus de polígons.
«Amb motiu dels fons de transició nuclear hem tingut contactes amb algunes empreses i ens vam comentar que potser tindríem problemes amb l'alçada lliure que ens marquen actualment les normes», ha apuntat. El pas de 10 a 25 metres màxim, apunta, donarà major «llibertat» a les empreses a l'hora de dissenyar les seves instal·lacions.
En qualsevol cas, el fet que un dels espais industrials considerats estratègics a les Terres de l'Ebre per la Generalitat des de fa dues dècades i que va ser objecte d'una forta inversió pública no hagi registrat cap implantació industrial, més enllà de la nau del consell comarcal de la Ribera d'Ebre -l'anomenat CoEbreLab 5G, on diverses empreses testegen i desenvolupen els projectes basats en aquesta tecnologia-, continua generant desconcert a la comarca.
100.000 metres quadrats en venda
«Ens l'hem fet molts cops la pregunta: per quin motiu hi ha polígons que funcionen i aquest no ha acabat de tirar. Amb tants anys i l'únic que hem tingut és un edifici del consell comarcal. Estem per la línia d'apostar per la tecnologia i tenim un laboratori 5G. Però encara ens queden 100.000 metres quadrats de territori edificable i ens preguntem per quin motiu», admet Trinchan. Terrenys que comercialitza la Generalitat a través de l'Incasòl, que a la seva web ofereix fins a dotze parcel·les d'entre 5.300 i 19.300 metres quadrats.
Creu que la pandèmia va afectar decisivament en aquesta dinàmica, dilatant les decisions sobre inversions industrials i el fet que són projecte requereixin grans sumes de diners. «Ha estat una suma de motius», resumeix. Malgrat tot, considera que l'espai té unes condicions comparativament privilegiades.
«Tenim la línia fèrria a deu minuts, aigua en quantitats considerables, tenim el gas a un quilòmetre, tenim la C-12, l'N-420 a tocar, tenim tecnologia 5G. A nivell de territori tenim factors significatius que haurien de facilitar la implantació. Però el conjunt costa i hauríem de vendre el territori, equipaments que de vegades es pensa que no podem tenir», remarca.
L'incentiu dels fons nuclears
De cara el futur immediat, confia Trinchan que el treball del consell comarcal i l'empenta que poden suposar els fons nuclears pot ajudar a revertir la situació. En els últims anys, assegura, de contactes i anuncis de preteses implantacions no n'han faltat. Però per unes raons o altres mai han arribat a quallar. «Estem en converses amb empreses que marquen unes condicions edificatives i per això hem impulsat la modificació», reitera.
L'expectativa dels recursos que puguin arribar dels fons nuclear és la principal carta que els ajuntaments volen jugar per activar les implantacions industrials al polígon del Molló. L'alcalde moranovenc valora positivament el disseny dels fons però entén que cal obrir camí per avançar en el funcionament a la pràctica. Parla de crear línies pròpies de subvenció per part de l'òrgan de governança dels fons, més enllà d'haver-se d'acollir a les ja existents.
Apunta que la manca de pressupostos de la Generalitat ha dificultat el procés però que no hauria de ser excusa per deixar de repartir els 84 milions d'euros previstos aquest 2024. «És també un problema de manca d'ambició». Remarca que l'objectiu d'aquests recursos, en tot cas, ha de ser estimular la inversió del sector privat. «No és que els ajuntaments facin projectes d'eficiència energètica. Han d'arribar al sector privat. I ho farem», ha tancat.
