Territori
Territori rebutja el projecte de central eòlica Serra de la Creu 1, a Tivissa
La implantació del parc Serra de la Creu 5, a Rasquera, tira endavant amb condicionants ambientals
Imatge d'una central eòlica.
El Departament de Territori ha emès una declaració d'impacte ambiental desfavorable al projecte de central eòlica Serra de la Creu 1, al municipi de Tivissa (Ribera d'Ebre), per la seva «incompatibilitat amb els objectius de conservació de l'àliga cuabarrada».
Una promotora madrilenya, Energías Renovables de Anat, havia iniciat els tràmits per instal·lar vuit aerogeneradors amb una potència total de 41,39 MW al sud del terme municipal. Territori ha valorat que el projecte no ha presentat alternatives tècnicament viables en sòls de protecció inferior i que, en tots els casos, existeixen afectacions sobre la fauna, hàbitats d'interès comunitari, risc d'incendi, vies pecuàries, boscos públics i connectors ecològics.
D'altra banda, el Govern ha aprovat, amb condicions, la declaració d'impacte ambiental del projecte eòlic Serra de la Creu 5 al terme municipal de Rasquera, promogut per l'empresa Energías Renovables de la MAAT, amb el mateix domicili social que la societat anterior. En aquest cas, la implantació preveu instal·lar quatre aerogeneradors amb una potència total de 22 MW en una zona de turons baixos a l'est de la serra de Cardó i el límit del pla del Burgar.
La declaració reclama al promotor mesures per millorar la il·luminació exterior de la central i evitar la contaminació lumínica, així com minimitzar l'obertura de nous vials i talussos per garantir «una integració paisatgística correcta», prioritzant l'ús de camins existents en la xarxa soterrada d'interconnexió. També imposa mesures compensatòries per a l'àliga cuabarrada, un programa de vigilància i seguiment faunístic de quiròpters i limitacions en cas de mortalitat de quiròpters.
L'Ajuntament de Rasquera, havia al·legat en contra del projecte amb l'argument que està previst sobre terres comunals propietat del municipi que no estan a disposició del promotor, amb qui no hauria mantingut cap interlocució al respecte. També argumenta que al mateix espai existeix una duplicitat de projectes previstos.