Sediments demanda la CHE davant el TSJ d'Aragó per fer efectiva l'extinció de la concessió de la presa de Flix

L'Associació Sediments ha presentat una demanda davant la sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia d'Aragó (TSJA) en contra de la decisió de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) de desestimar el seu recurs administratiu reclamant l'extinció de la concessió de la central hidroelèctrica de Flix. 

L'entitat es va adreçar l'abril de 2023 a l'organisme de conca demanant-li que procedís a fer efectiva l'extinció just quan s'anaven a complir els 75 anys de termini màxim concessional previst per la Llei d'Aigües, entre d'altres normes. 

La CHE va rebutjar la sol·licitud basant-se en una clàusula de l'ordre ministerial de l'any 1936, segons la qual la concessió tenia una vigència de 99 anys.La negativa de l'organisme de conca va ser objecte d'un recurs d'alçada per part de Sediments, que la CHE no va respondre dins dels tres mesos preceptius -el va acabar rebutjant posteriorment, quan ja estava oberta la via judicial-. 

Així doncs, esgotada la via administrativa, l'entitat va decidir presentar un recurs contenciós-administratiu davant el TSJA el 3 de juliol de 2024. La seva admissió a tràmit el 21 d'octubre posterior ha desembocat, just ara fa una setmana, en la presentació de la demanda.

El text, al qual ha tingut accés l'ACN, defensa que tant la Llei d'Aigües, com el Reglament del Domini Públic Hidràulic i la Llei del Patrimoni de les Administracions Públiques estableixen un termini màxim de la concessió de 75 anys. 

Segons aquest càlcul, la central hidroelèctrica de Flix, en marxa efectivament des del 21 de juny de 1948 i que actualment explota Endesa, funcionaria amb la concessió caducada des del 21 de juny de 2023.

La CHE, per la seva banda, defensava que, d'acord amb l'ordre ministerial de 1936, la durada de la concessió s'establia en 99 anys «a partir de la data que s'autoritzi la seva explotació total o parcial». Una interpretació, segons els demandants, que incompleix la normativa d'aigües i la legislació patrimonial del domini públic. 

Recorden que aquesta legislació de rang superior aprovada posteriorment preval sobre l'ordre ministerial dictada just abans de l'esclat de la guerra civil espanyola. Apunten també que sentències del Tribunal Constitucional i altres instàncies avalen des de fa dècades el termini màxim de 75 anys de vigència.

Demolició de les instal·lacions

Sediments considera, així, que la causa de l'extinció concessional és «objectiva» i en cap cas «no és interpretable o discrecional». Per això, recorda que la Llei del Patrimoni de les Administracions Públiques, en aquest aspecte, és clara a l'hora d'establir el deure de demolir les instal·lacions per part del seu titular o subsidiàriament per part de l'administració. Només es podrien mantenir en el cas que s'hagués previst expressament en el títol de concessió o l'autoritat que l'atorgués ho decidís.

En el cas concret de Flix, la demanda reclama explícitament, al marge de declarar nul·la de ple dret la resolució denegatòria de la CHE, que s'ordeni la incoació de l'expedient d'extinció incloent la «deguda demolició del construït en domini públic hidràulic i tot el que constitueixi la unitat reversional de l'explotació hidroelèctrica amb càrrec al concessionari», a més d'adoptar les mesures per assegurar que es fa totalment efectiva la resolució judicial.