Joan Llorens, jove agricultor de Batea: «Sense ajuts de l'administració, l'activitat no seria rendible a mitjà termini»

Joan Llorens Solé és un dels 239 joves que s'han incorporat al sector primari gràcies als ajuts del Departament d'Agricultura, 9,5 MEUR per crear noves explotacions. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, Llorens ha decidit aparcar les oposicions a notari i fer-se càrrec de l'explotació familiar de Batea (Terra Alta), més de 40 hectàrees de vinya, ametllers i oliveres. Amb la convocatòria del Govern, ha comprat una nova finca i ha posat en marxa un cultiu intensiu d'olives. Sense aquest suport econòmic, també hauria pres la decisió, però reconeix que l'ajuda de les administracions «és molt important» perquè els «beneficis són baixos» al principi i l'activitat només és rendible a llarg.

Al bateà Joan Llorens, el sacrifici i la duresa de l'ofici de pagès no han frenat les ganes de «treballar i fer el que li agrada». Va decidir fer-se pagès i incorporar-se al sector primari i és un dels beneficiaris dels ajuts del Departament d'Agricultura, que ha donat 9,5 milions d'euros per «facilitar el relleu generacional, fixar la població a les zones rurals i, sobretot, fomentar la incorporació de les dones al sector agrari».

Amb els diners de la subvenció ha ampliat l'explotació familiar i també invertirà per «modernitzar-la». «Diversificar i mecanitzar» i apostar per la qualitat, són els seus objectius. «S'ha de diversificar una mica i sobretot ho has de tindre tot mecanitzat perquè els costos salarials són elevadíssims i, per tant, s'han de reduir el màxim possible». A més a més, tota la seva producció de vinya, ametllers i olivers, és ecològica i aquesta és «la línia» que creu que «cal seguir». Entre com ha treballat el seu pare i com planteja fer-ho ell, «hi ha cert salt generacional» però explica que el seu progenitor «sempre hi ha cregut».

Tot i que d'opositar a notari a ser pagès hi ha un gir de 180 graus, en el seu cas no és més que una transició perquè Llorens sempre ha treballat al camp amb la família i ha estat vinculat amb el negoci familiar. «Sempre m'ha agradat i hi ha un moment que fas el que t'agrada. Això va fer que em decidís i m'hagi incorporat seriosament a aquesta feina», ha contat. La família s'ha pres bé la decisió. «Crec que ja ho veien venir. Al començament sempre et fan reflexionar: 'Pensa-t'ho bé, home, que podries treballar d'una altra cosa', però també és continuar amb l'empresa familiar. Per tant, perfecte», ha explicat.

Tampoc l'afronta la burocràcia perquè els seus coneixements jurídics li faciliten que la pugui assumir ell mateix. Ara bé, reivindica que els tràmits i documentacions no pot restar hores a treballar la terra, «ha de ser una feina accessòria», ha demanat.

Primera convocatòria de la PAC

Aquesta és la primera convocatòria d'aquests ajuts dins el nou període del pla estratègic de la Política Agrària Comuna (PAC) 2023-2027 i té el cofinançament del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER). La mitjana d'ajuda directa concedida ha incrementat i passa de gairebé 30.000 euros del 2023 a 40.000 euros en la convocatòria actual. El primer pagament es farà aquest 2025 i es redueixen els terminis de pagament. Enguany s'ingressarà el 60% i la resta el 2027. En una pròxima resolució, rebran ajuts més expedients que compleixen els requisits de les bases reguladores fins a esgotar tota la partida pressupostària.

A les Terres de l'Ebre, s'han aprovat 23 expedients i es donaran 940.500 euros. Al Camp de Tarragona s'ha aprovat 19 expedients i 849.540,58 euros d'ajuts. Lleida és on arribaran més recursos (73 expedients de 3.104.626,83 euros) per a una primera instal·lació i hi destaca la comarca del Segrià, amb 27 expedients aprovats.