Nigel Mitchel: «El nutricionista ha de conèixer l'esport, però també ha d'entendre l'esportista»

El nutricionista de l’elit del ciclisme a nivell internacional Nigel Mitchell, qui ha tingut Mark Cavendish o Chris Froome i té l’equip olímpic britànic al seu càrrec, obre ara una nova etapa amb el Cannondale Pro-Cycling Team –a Girona– després de sis anys gestionant la dieta de la fàbrica de súper ciclistes Team Sky. Mitchell desvetllava ahir part dels seus secrets professionals a la II Jornada de nutrició, activitat física i esport de la URV, celebrada a la Facultat de Medicina de Reus.

—De què parla Nigel Mitchell a l’auditori universitari?

—Sóc un apassionat de la nutrició, dels festucs. He vingut convidat a la jornada de la URV sobre nutrició d’alt rendiment per a esportistes d’elit, patrocinada per l’American Pistachio Growers. A la conferència, explico el vincle entre l’alimentació i l’esport.

—Fins a quin punt és rellevant la nutrició per al ciclista d’elit?

—És molt important, sempre, per realitzar exercici físic. Els esportistes perden greix muscular, nutrients, cada dia de cursa, i cal dissenyar una nutrició adient per aquestes pèrdues. Més important encara que allò que es prenen abans de fer esport, és l’aliment de després. Els ciclistes són molt prims i, llavors, cal mirar molt bé quin tipus de nutrició es fa per proveir els minerals que ha consumit una persona tan prima.

—S’entén el Team Sky com una fàbrica de campions. Quin lloc ocupa vostè en aquest sistema?

—El Team Sky ha donat molts de campions. Realment, el seu sentit és aquest: competeixen i qui competeix vol guanyar. He estat nutricionista d’aquell equip durant sis anys, estic molt orgullós d’haver viscut aquella etapa però enguany he decidit afrontar un nou repte al Cannondale Pro-Cycling Team, un equip que té la seva base a Sant Feliu de Guíxols.

—Quan algun corredor sota les seves directius guanya, sent la victòria també com a seva?

—Els corredors no poden guanyar totes les curses. Malgrat tot, quan un d’ells guanya i ho fa amb un rendiment molt alt, sento que és una victòria de tots i, per tant, em sento partícip a la meva àrea.

—Una mala nutrició pot tirar per terra un Tour de França?

—Evidentment, i això passa en tots els esports, no només al ciclisme. També es dóna al tennis, al bàsquet, a la boxa, al futbol... Una mala nutrició, realment, fa baixar el rendiment i pot fer perdre la competició. És clau.

—Varia molt la dieta en funció de l’especialitat de l’esportista?

—És diferent en cada cas perquè el cos, la constitució dels esportistes, també canvia: els jugadors de bàsquet són més alts, els de futbol són prou musculats, els ciclistes són molt prims. La nutrició ha d’anar vinculada a l’entrenament i a la competició, augmenta el rendiment segons cada esport.

—Per portar la dieta a un gran corredor, cal que aquest hi dipositi una especial confiança?

—Sempre. El nutricionista ha de conèixer l’esport però ha d’entendre a fons l’esportista i les seves individualitats, què necessita.

—Per què els festucs són importants per a Mark Cavendish?

—Serveixen per aportar proteïnes al ciclista, energia, greixos bons d’aquells que calen a l’esportista per recuperar-se. Destaca el color verd, perquè el festuc és ric en antioxidants i aquests protegeixen l’estómac i faciliten l’absorció dels aliments.

—Veu preparat a Chris Froome per guanyar un altre Tour?

—Sí, absolutament. Vam treballar braç a braç un llarg període i crec que ho pot tornar a fer. És un gran atleta. Preferiria que estigués al meu nou equip, però estic segur que és capaç de guanyar.

—Quin és l’aliment indispensable abans d’una prova ciclista?

—Al ciclisme, quan es competeix, són habituals les barretes d’arròs que poden portar festucs, petits entrepans, gels i especialment líquids. No necessàriament han de ser aigua, poden portar minerals que facilitin la recuperació de les sals que s’estan perdent.

—Quina alimentació recomanaria a un aficionat a la bici?

—Depèn de la intensitat. Si surt cada dia, s’apropa a la professional. Si ho fa dos cops a la setmana, pot menjar, per exemple, festucs: tenen poder saciant i eviten la ingesta de sucres, que són allò que perjudica. Es tracta d’una alimentació saludable, del que s’entén com a dieta mediterrània.

—Per què la nutrició sembla ara tan decisiva en relació al passat?

—Sempre ha estat rellevant, però ara n’entenem els beneficis, entenem l’esportista. Ara som conscients que una bona alimentació és important per aconseguir els reptes, per assolir bons resultats.