Josep Mir: «Em van dir que havíem pujat a Tercera en un vermut a les festes de la Pobla»

Josep Mir ha estat nominat recentment com a millor directiu de club de futbol a Catalunya. Ell, amb diversos ascensos a les seves esquenes, sap que aquesta temporada és tot diferent a la Pobla, ja que l’única meta és la de la permanència.

—Què va sentir quan va rebre el premi?

—És un premi pels 16 anys que porto a la Pobla. Estic molt agraït que hagin pensat en mi.

—Com es va trobar el club, i com el veu ara?

—Em van nomenar president d’una forma circumstancial. El club travessava un mal moment econòmic, i l’alcalde de la Pobla de Mafumet i un regidor em van demanar que dirigís el club per ajudar-lo a sanejar-lo. Volien una persona fiable.

—Pensava estar tants anys com a president?

—No.

—Què recorda de l’històric ascens a Tercera Divisió?

—Va ser amb el Santi Coch a la banqueta, i va ser una carambola. A la Pobla, Sant Joan coincideix amb la festa del poble. Aquell dia, les autoritats i els presidents dels clubs van a la Missa Major i, després, es fa un vermut. Quan estàvem fent aquell vermut a les piscines, en sec apareix l’alcalde Sardà i em diu: hem pujat, hem pujat!

—Pensava viure, com a president, tants ascensos amb la Pobla?

—Ni somiar-ho. Quan vam pujar a Tercera Divisió vaig dir: Ara ja em puc morir.

—Josep Mir ha vist a Sergio Busquets jugant com a davanter centre suplent amb el Barcelona B a l’Estadi Municipal de la Pobla de Mafumet.

—Sí, i amb el Pep Guardiola d’entrenador. I vam guanyar!

—De jugar sobre superfície de terra a arribar a aquests extrems? Fins a on pot arribar la Pobla?

—Pel que fa a la concepció del president, diria que hem tocat sostre. Si els ho pregunta als jugadors, segurament diran que no, que volen jugar a Segona A. Com a president, no puc demanar res més.

—Per què no hi acaba d’haver una afició amb presència a la Pobla?

—És molt difícil, perquè a la Pobla s’ha instal·lat el pensament que és un municipi que té suficients mitjans econòmics perquè ho pagui tot l’Ajuntament. És molt difícil treure-li aquesta idea del cap als aficionats de la Pobla. Un dia, un aficionat, en un partit en el qual els aficionats havien de pagar 5 euros per veure el partit (Jornada Econòmica), em va dir que la gent de la Pobla no havia de pagar res.

—I què li va respondre?

—Que si ell pagués aquests 5 euros, no caldria que l’Ajuntament hagués de pagar tants diners, i que així els socis formarien part de l’equip.

—L’equip no està acostumat a patir, però aquesta temporada està patint massa.

—Sí, és lògic. De Tercera a Segona hi ha un pas gegant, terrible. Hem empatat onze partits i, si només n’haguéssim guanyat quatre d’aquests, portaríem vuit punts més. A la primera volta hem jugat molt bé.

—Estan pagant el fet de ser els novells de la categoria?

—No, ens està faltant sort.

—Econòmicament, la Pobla arribarà a finals de temporada amb tots els compromisos adquirits complerts?

—S’ha fet un pla financer que no contempla una sola temporada, sinó un bienni. Si per cobrir aquesta primera temporada hem de pessigar una mica del següent, podria passar que tinguéssim alguna injecció econòmica.

—Com?

—Si el Nàstic pugés a Primera, seria la salvació de la Pobla.

—Què li sembla que de tant en tant li «prenguin» a Emaná?

—D’això no em puc queixar mai, ja que la tasca de la Pobla és nodrir de jugadors al Nàstic.