Manolo Martínez: «La meva funció pot semblar a la que va tenir Xavi al Barça la temporada passada»
El centrecampista del Nàstic creu que «quan l’equip funciona, no hi tinc cabuda»
—Com està vivint Manolo Martínez aquesta temporada?
—M’he reciclat en el que he estat i en el que sóc. L’evolució que estic tenint ara com a futbolista és diferent a altres èpoques, però em sento a gust amb el rol que he agafat.
—Quin és aquest nou rol?
—Se m’han demanat una sèrie de coses tant al camp com fora del camp en el dia a dia, i les estic assumint. Crec que aquesta temporada he jugat menys minuts que en el conjunt de les 17 campanyes que fa que sóc futbolista. Se’m demana que treballi, que sigui un exemple per als meus companys, i aquí estic.
—Sabia que li passaria això?
—No. Arriba un moment de la temporada que ho acabes assumint. No m’ho esperava, ja que els partits que he jugat aquesta temporada, contra Osca i Oviedo, ho he fet a un bon nivell.
—Resulta dur saber que per molt que s’esforci tindrà poques possibilitats d’entrar en una convocatòria?
—Sí, però m’he preparat per això, i estic content amb el nou rol. No m’he desanimat en cap moment.
—Acabarà la seva carrera al Nàstic?
—Encara em queda. Físicament estic marcant molt bons registres, estic molt bé en els entrenaments, però per a mi seria un plaer acabar la meva carrera al Nàstic d’aquí a molts anys.
—Quants anys de futbol li queden al màxim nivell?
—Crec que quatre o cinc.
—Llavors, si ara li està costant tant entrar en les convocatòries, serà complicat acabar la carrera aquí, no creu?
—Sí, però quan el club vulgui trencar la relació amb mi, arribarem a un acord i no passarà res. També crec que la meva funció aquí pot ser semblant a la de Xavi la temporada passada al Barça
—Parlar de Manolo Martínez al Nàstic és sinònim d’ascens. Li agradaria deixar al Nàstic a Primera la pròxima temporada?
—Crec que, si l’equip segueix a aquest nivell, pot fer grans coses i, si aconsegueix pujar a Primera, encara millor.
—Creu que l’equip està rendint per sobre de l’esperat?
—Estem per damunt de l’esperat. Estem fent una gran temporada, per això m’està costant tant entrar a l’equip. Si el rendiment hagués estat més irregular, potser les meves possibilitats s’haurien incrementat i la meva participació hagués estat més alta. Quan l’equip funciona, crec que no hi tinc cabuda. Els companys que estan oferint estan donant un nivell extraordinari.
—S’està centrant la seva tasca a explicar als nouvinguts què significa el Nàstic?
—Sí, potser la meva tasca va per aquí. El club sap què puc oferir jo i l’identificat que em sento tan amb la ciutat com amb el club. Els nous s’han adaptat molt bé i, en aquest sentit, em sento responsable d’haver posat aquest granet de sorra perquè tot funcioni tan bé.
—Funciona tot, però encara manca que l’afició s’enganxi.
—És una de les preguntes que m’he fet últimament. Vaig conèixer una afició que es va venir a dalt amb una bona campanya a Segona A i que, la temporada següent, va pujar a Primera. Llavors, venien 8.000, 9.000 o 10.000 espectadors al Nou Estadi. No sé què ha pogut passar, però alguna cosa per acabar d’enganxar a la gent.
—Veu al Nàstic inferior a algun equip de Segona?
—Ara mateix, no. Hem jugat contra tots els equips i hem demostrat que no som inferiors a ningú.