«Necessitem el suport de l'afició, un últim esforç per aconseguir l'objectiu entre tots»

—En quin punt es troba l’equip ara? Com estan vivint, al vestidor, aquest tram del curs?

—És un tram molt important, on cada cop és més difícil sumar perquè tots ens juguem alguna cosa. No estem de la mateixa forma que la primera volta, hi ha molts factors que influeixen i compta el tema extraesportiu, però afrontem els entrenaments com si no passés res i amb ganes d’acabar a dalt.

—L’objectiu continua sent caçar el líder Vila-real B o mantenir la segona plaça?

—Tot s’ha anat complicant, però a aquest grup ja s’ha demostrat que qualsevol pot guanyar. Mentre hi hagi esperances, anirem a pel primer lloc, que és l’objectiu. Si al final no es pot, sabem que la segona plaça també és important.

—Haver fet una primera volta brillant provoca que aquesta segona sembli dolenta?

—Sabíem prou bé que seria difícil fer una segona volta com la primera, que va ser espectacular. L’equip està treballant per treure tres punts cada diumenge. És fotut no poder fer així tota la temporada però treballem molt i ens mereixem una alegria.

—La plantilla parla sovint del play-off? Hi pensen?

—El club ens ha fitxat per, com a mínim, jugar el play-off. Ho tenim molt present i parlem d’intentar assolir el primer lloc mentre sigui possible i, sobretot, de no baixar del segon.

—És exigent l’afició? Creu que no s’està reconeixent el valor de la posició a la classificació?

—Ho és perquè ha vist una primera volta espectacular. Això del futbol no és senzill, sorgeixen inconvenients i costa mantenir el nivell. Necessitem el suport de l’afició, que sembli que som dotze. Falta poc i demano als seguidors que facin un últim esforç, que ens facin sentir estimats com fa sempre, perquè nosaltres posem del nostre costat i, entre tots, podem assolir l’objectiu.

—Com ha encarat la gestió, des del rol de capità, d’aquesta situació delicada al vestidor?

—Els altres capitans i jo hem fet reunions, en els últims temps, sobre com ens sentim, què podem fer. Espero haver estat a l’alçada i haver complit amb els que van apostar per mi. Tenim despeses, com tothom, i el banc no perdona. Confiem que tot s’arregli i que el final de lliga quedi aïllat d’aquest tema.

—El comunicat per fer públic el que estaven vivint devia ser un mal tràngol.

—A ningú no li agrada veure’s en això. Era un moment en què tots vam pensar que havíem de fer-ho, que havíem d’explicar què estàvem passant.

—Hi ha qui entén que, per la imatge del futbolista, a vostès no els afecten tant els endarreriments.

—Això és Segona B i aquí juguen futbolistes amb sous similars als de molts treballadors d’altres feines, que també han de pagar un lloguer o una hipoteca. Les factures de l’aigua i de la llum ens arriben igual que a la resta. És fotut.

—Què diria a qui consideri que tot plegat ha fet baixar en certa forma el rendiment?

—És normal que algú ho pensi i, en part, té raó en que no estem com abans. No hi ha la mateixa alegria i aquest tema n’és culpable. Però, qui ens coneix sap que venim a donar-ho tot cada dia.

—Creu que estan sortint perjudicats dels darrers arbitratges? Està sent injust el futbol amb el CF Reus?

—A la primera volta tot havia anat bé i vam tenir una mica de sort en alguns partits. Ara, no l’estem tenint. A la mínima que ens arriben, ens marquen, quan abans era a l’inrevés. Pot ser que ara mateix se’ns estigui ajuntant tota la part negativa.

—A nivell personal, què ha estat el millor i el pitjor de l’any?

—Em quedo amb la primera volta, inclosa la Copa del Rei, on vam donar una imatge que ningú no s’esperava. La gent va quedar fascinada que anéssim a un camp com el Calderón, contra un gran d’Europa, i juguéssim de tu a tu. El pitjor? Els problemes que estem patint.

—Ha estat la campanya en què més protagonisme ha tingut?

—Aquesta està sent una de les meves millors temporades, especialment en el tema de gols. En porto deu, he batut el meu rècord a la Segona B i només necessito jugar un parell de partits seguits per recuperar el nivell que tenia abans de lesionar-me. He estat davanter tota la meva vida.

—Com és la relació amb l’entrenador Natxo González?

—Entre ell i jo sembla que sempre hi hagi un estira-i-arronsa (riu). Ell ha tret moltes coses bones de mi, ha optat per col·locar-me a una posició on crec que ofereixo molt i li dec a ell. Després, tots els jugadors pensem, de vegades, diferent a l’entrenador. Em passa a mi i li passa a tothom.

—En aquesta etapa com a jugador, encara queden coses per millorar o un sent que ja ho està donant tot?

—Sempre es diu que hi ha marge per millorar però, amb els 31 anys que tinc, trobo que estic en el meu millor moment i que a la meva edat progressaré en poques coses. La meva darrera gran millora ha estat que Natxo em col·loqués a la posició on jugo últimament, haver-m’hi adaptat bé i gaudir fent gols com feia quan era petit.

—Aquest temps com a roig-i-negre l’ha convertit en un dels jugadors més estimats, d’alguna manera una icona.

—En sóc conscient. Porto tres anys aquí i crec que l’afecte me l’he guanyat al terreny de joc. Ja és molt de temps en això del futbol però Reus és i serà sempre la meva primera casa. He donat moltes voltes i gairebé mai no havia tingut la mateixa estabilitat que aquí. Estic encantat, i també la meva dona.

—Es veu jugant a Segona Divisió a Reus?

—Seria el meu somni. N’hi ha que ja tenim una edat i cada cop ens queda menys a la professió. La meva il·lusió, abans de retirar-me, és jugar a Segona Divisió A amb el meu equip, que és el Reus.

—S’atreveix amb alguna aposta? Si enguany pugem...

—Jo sóc molt d’aquestes coses i segur que el dia que ens classifiquem al play-off en faré alguna. Serà alguna bogeria. No l’he pensat del tot encara, però sóc ràpid.