«Si algun equip pot pujar, és el Reus. Tot el que ha muntat enguany és de Segona A»

—Quin balanç fa, a nivell personal, de la temporada?

—Els inicis van ser difícils per tots els canvis acumulats: de ciutat, d’entrenador, de companys, de tot. Costa adaptar-se. Vaig tenir una reunió amb el Natxo i em va explicar el que pensava ell. Arran d’allò, va millorar el meu nivell i ara estic en un bon moment. No em puc queixar, estic jugant. Només falta que arribin els resultats i el play-off.

—De què li va parlar Natxo Gonxález durant aquella reunió? Què va motivar el canvi?

—Em va dir que no em posés nerviós amb les rotacions, que confiava molt em mi i que la clau era la tranquil·litat, que havia de tenir paciència. Natxo va explicar-me què volia de mi i em deia que confiava que podria fer-ho. I em va servir per veure-ho diferent.

—Per a vostè, protagonista a l’Hospitalet, va ser fàcil encaixar en aquesta filosofia coral?

—Jo estava acostumat a jugar tots els minuts, tots els partits. Portava dos anys vivint així, a l’Hospitalet, i em va costar. El rol dins l’equip és diferent al Reus i també ho és la manera de jugar, i cal acostumar-se.

—Malgrat tot, és un dels jugadors més presents: 30 partits, 23 titularitats i 2.153 minuts a la gespa. Se sent valorat?

—Veus companys a què els hi costa entrar, que no tenen tants de minuts, i has de valorar l’oportunitat. Mantenir-me a l’equip em fa content i és una cosa que potser un no acaba de veure fins que no s’hi troba. És quan no jugues que ho trobes a faltar.

—Què creu que aporta, coma jugador, a l’atac del Reus?

—El que em demanen. He jugat a moltes posicions i he intentat complir. Busco aportar velocitat, trencar els espais.

—Venia de viure una experiència complicada fora de casa i el precedent el va fer pensar-s’ho bé a l’hora de fitxar. Està sent diferent aquesta nova etapa?

—Allò em va agafar molt més jove, amb només un any d’experiència a Segona B. Estar a un equip gran com el Nàstic sense un nom darrere era complicat. Aquí ha sigut més fàcil, en tot moment. Al final, el que vols quan estàs fora és jugar, perquè si no es fa pesat. I quan el futbol va bé, a nivell personal tot va millor.

—L’afició el veu com un jugador que lluita, que corre. S’identifica amb aquesta imatge?

—Intento ser força pràctic. Tampoc m’agrada fer 27 bicicletes. Marxar dels altres de la manera més resolutiva, tot i que de vegades surti diferent. Prefereixo jugar fàcil i fer els regats a l’última zona.

—Acumula sis gols com a roig-i-negre. És la xifra que esperava?

—A l’Hospitalet, per exemple, rematava molt més, llençava els penals... Hi té a veure el canvi de rol. Aquí jugo més entre línies, més al darrere, he après a fer-ho d’una altra manera. Participo molt en l’elaboració del joc quan abans m’ocupava de la finalització.

—Com a atacant, què donaria per marcar el gol de l’ascens?

—No et pensis. Si ha de ser el de l’ascens, que el faci algú, qui sigui, que ens repercutirà a tots. Tots li agrairem molt des de Segona A.

—A nivell d’equip, a què atribueixen la irregularitat?

—Sumar punts, ara, costa a tots els equips. A la primera volta ho vam fer molt, molt bé, i estava clar que a la segona costaria mantenir-ho perquè tothom té més necessitat i els rivals es reforcen. Hi ha moltes situacions: el fet que no cobrem, als jugadors que fa temps que no juguen els hi costa més entrar, costa guanyar. No tot ho podem controlar.

—Ha influït especialment la qüestió extraesportiva?

—Tot influeix. No tens la mateixa felicitat si estàs a dalt i cobres al dia que si estàs igualment a dalt però no cobres al dia. No ets tan feliç i has de cenyir-te a gaudir de la part esportiva. S’ha d’aguantar així perquè acabarem cobrant i no hem de deixar perdre aquesta oportunitat per això.

—Quin ambient hi ha al vestidor? Ha quedat el lideratge lluny? Pensen ara en el play-off?

—Tampoc tan lluny. Els rivals perdran punts. El Cornellà ha de jugar contra Vila-real, Hércules i Reus. Ningú guanyarà tots els partits i, si ho fa, guanyarà la lliga. No hi ha més. S’ha d’estar atent a no fallar quan es juguin els enfrontaments directes.

—Quins equips l’han sorprès en aquest darrer tram?

—El Cornellà. Tota la temporada pensàvem que al final no hi seria però està allà, i amb les mateixes possibilitats que tothom.

—Es veu aquí molt de temps?

—Ja veurem com evolucionen les coses, si pugem, si no, com acaba tot plegat. Tinc contracte un altre any i seguirem aquí. Encara no ha renovat ningú, no és un moment per a fer cap moviment.

—I amb el Reus a Segona A?

—Sí. Si un equip pot pujar, és el Reus. Tot el que ha muntat enguany és de Segona A, no es veu a Segona B. Si no està el Reus, no sé qui pot estar.